L’Ajuntament de Sant Josep i diferents col·lectius ciutadans han presentat avui el programa de festes de Sant Agustí, en el qual, com és tradició, la música tindrà un gran protagonisme, amb bandes locals i de múltiples procedències, i un repertori que abasta diferents gèneres i estils on la fusió és el comú denominador. El programa, que es pot descarregar a través d’aquest enllaç, continua apostant per la cultura i les arrels tradicionals dels agustiners, sense oblidar aquesta essència musical i alegre que sempre ha marcat les festes, que fa ja molts anys que s’han guanyat un segell propi.

La música comença el dissabte 26 d’agost, amb tres bandes sobre l’escenari que sempre es munta al pàrquing annex a la plaça. Actuaran el grup femení de rock Ruda, una recent formació de l’illa, a la qual seguiran la banda madrilenya de punk Shego i el mestissatge dels murcians Awakate.

El dilluns 28, festa gran de Sant Agustí, la música arrencarà amb una de les formacions locals més habituals del programa: Aiyé Batucada, que com sempre recorrerà els carrers del poble i acabarà el xou enfront de l’escenari. Ja sobre les taules, actuaran tres grups forans molt interessants i que representen a gèneres musicals completament diferents, encara que tots molt festius: els barcelonins Bratia, amb el seu jazz manouche i els seus ritmes balcànics; la banda londinenca de garatge & rock and roll MFC Chicken i els madrilenys La Ganga Calé, amb la seua mescla de rumba, ska i altres gèneres.

El divendres 1 de setembre és moment de celebrar la tradicional Festa de sa Xíndria, a partir de les 21 hores, al jardí del bar Can Berri. Comptarà amb les actuacions de Igea i Thr3vil, dos bandes eivissenques dedicades l’indie i el rock dur.

A continuació, un repàs a tots els grups que participaran en aquestas festes:

Ruda, nova banda femenina de pop-rock

Ruda és una banda eivissenca de pop-rock, formada el 2022 per quatre dones molt conegudes de la música a l’illa. Ofereix un repertori que barreja versions de rock alternatiu de grups com Weezer, The Hives o The Pixies, amb temes propis. Una dels seus principals característiques és que totes els seus integrants són vocalistes, la qual cosa converteix les seues actuacions en un espectacle entretingut, absorbent i amb multitud de registres.

Està compost per Laura Marí (Musicaires Swing Band) i Nathalie Roig (Sequoia Tree) a les guitarres, Sara Arribas (Rels, Ses Sopris i Cotton Cactus) al baix i Brianna Flowers a la bateria.

Shego, el punk més boig de Madrid

Diuen que Shego és el grup de punk més boig de tot Madrid. Està format per quatre joves amigues que es coneixen des de fa anys i que desenvolupen el seu estil musical a través d’una creativitat primària i atrevida. Elles són Maite Gallardo, Raquel Cerro, Aroa Delgado i Charlotte Augusteijn. El seu nom ret homenatge al personatge principal de la sèrie d’animació Kim Possible i la seua música combina punk amb pop, rock i fins dance. Feministes, llenguallargues i sense filtre, van llançar el seu primer EP el 2021, titulat Tantos chicos malos y tan poco tiempo.

Després del gran acolliment d’aquest treball, van col·laborar amb artistes com Zahara i Natalia Lacunza, i van actuar a escenaris com BBK, Sonorama, Vida o Low Festival. Cal veure-les en directe per descobrir el carisma i la complicitat que fa destacar a la banda. Al febrer del 2023 van publicar el seu segon treball, ja un àlbum complet, anomenat Suerte, chica. Aquest mateix any han guanyat el premi MIN de la música independent al millor artista emergent.

Awakate, el mestissatge de la “Murzia Tropikal”

Awakate és un grup que fa gala del mestissatge de la “Murzia Tropikal”, com ells mateixos defineixen, combinant tot tipus d’influències i estils urbans, com el rap, la música llatina i l’electrònica. Amb tot just cinc anys d’existència, el grup murcià compta amb més de mig milió de reproduccions a les plataformes digitals, on a més ha col·laborat amb artistes com Jazzwoman, La Fúmiga, Soge, Road Ramos i Jamones con Tacones.

Després d’un EP homònim el 2019 amb cinc temes, el 2021 van publicar el seu primer i celebrat àlbum complet, La Salsa, amb el qual han girat per tot el país, amb un directe hipnòtic carregat de ritme i missatge, on la fusió d’estils es suma a les veus dels dos cantants, que empenyen al públic a ballar de principi a final, sota un particular lema: “¡Salú, perreo i rebeldía!”.

Aiyé Batucada, ritme a peu de carrer

Aiyé Batucada és una banda de batucada assentada a Eivissa, formada per un grup de dones. Juntes interpreten aquest ritme brasiler d’influències africanes, que es caracteritza per l’estil repetitiu i el ritme accelerat. És una de les formacions habituals a les festes de Sant Agustí i sol obrir una de les jornades de concerts amb una desfilada de carrer al voltant de l’església, que culmina al peu de l’escenari, amb una intensa dosi de ritme i coreografies.

Bratia, fusió de jazz manouche i música balcànica des de Barcelona

Bratia és una banda barcelonina creada pel contrabajista serbi Ivan Kovacevic, després de sentir la necessitat de fusionar dos mons musicals: l’univers sonor dels països balcànics i l’energia, sobrietat i precisió del jazz manouche, unificats pel nomadisme de la música gitana.

Kovacevic és un dels pilars de l’emblemàtica banda Barcelona Gipsy Balkan Orchestra, amb una experiència acumulada durant anys i actuacions en més de 35 països. Tres dels seus companys de batalla en aquesta formació són el percussionista grec Stelios Togias, el violinista tarragoní Pere Nolasc Turu i el guitarrista francès Julien Chanal, que es van embarcar també en l’aventura de Bratia amb Ivan, amb el qual defensen el llegat d’artistes tan fonamentals com Django Reinhardt. Completa el quintet el guitarrista mallorquí Biel Ballester, que també porta anys triomfant amb el seu trio.

MFC Chicken, garage i rock and roll des de Londres

 

MFC Chicken és una banda britànica de garage i rock & roll liderada pel carismàtic Spencer Evoy. Amb la seua característica veu i el saxofon, inspirat pels sons de bandes del Nord-est del Pacífic (The Sonics o The Wailers) i els clàssics del rhythm & blues i el rock & roll dels anys 50 (Little Richard, The Champs, King Curtis), la banda s’ha creat una important reputació, a força de posar a ballar a mitja Europa.

La formació va néixer a un bar de poll frit de Holloway Road i des de llavors han publicat múltiples àlbums, sent el primer Music for Chicken (2012) i l’últim Fast food & Broken Hearts (2020). A Anglaterra són considerats un dels grups amb un xou més excitant del gènere garage. A Evoy l’acompanyen músics com Alberto Zioli (guitarra i veu), Ravi Low-Beer (bateria) i Zig Criscuolo (baix).

La Ganga Calé, fusió de rumba, ska i música llatina procedent de Madrid

La Ganga Calé és una banda creada a Madrid l’any 2010, amb un espectacle molt potent de fusió entre rumba, funk, llatina i ska, que sempre posa al públic a ballar. El seu creador és Juan José Carvajal, Kunke, al qui acompanyen músics de llarga trajectòria com Fer, Hugo Martín, Varo V, David Strike, Rubén Berraquero i Raúl Andrade.

Hi ha qui defineix la seua proposta com la música de la felicitat, i també els descriuen com a funky calé, salsa de barri, rumba & roll o flamenc fusió… Ofereixen, en tot cas, un ritme que surt de l’ànima, amb una posada en escena sorprenent. El 2015 van publicar el primer àlbum, Cosquillas de azotea, i el següent va ser Jungla Magnética (2020). Amb tots dos han girat per tot el país, fent vibrar al públic.

Igea, pop i indie “made in Sant Agustí”

Igea és un duo compost per Darío Rodríguez Igea i Toni Ribas Marí, nascuts tots dos el 1993 i antics companys de l’institut de Sant Agustí. Actuen junts des de 2021 i ja són habituals en alguns locals de concerts de l’illa. Darío va començar a actuar en solitari fa alguns anys, dedicant-se a la cançó d’autor, fins a retrobar-se amb Toni, amb l’objectiu d’oferir un espectacle amb ritmes més accelerats basat en versions de rock, folk i indie, de formacions i artistes tan eclèctics com The Lumineers, Oasis, Creedence Clearwater Revival, Rodríguez o Antonio Vega.

Durant el seu espectacle també interpreten cançons compostes per Darío, que tendeix més cap al pop i l’indie. Darío canta i toca la guitarra, mentre que Toni exerceix com a baixista i tots dos generen la seua pròpia percussió utilitzant els peus: Toni el bombo i Darío la pandereta.

Thre3vil, rock dur amb la veu de Marc Riera

Thre3vil és una de les moltes bandes impulsades per Marc Riera, un dels cantants de rock dur més importants del panorama eivissenc i nacional, ja que també és la veu de la formació granadina Azrael. A Thre3vil Marc s’ocupa de la veu i la guitarra, al costat d’Héctor Lacalle (veu i baix) i Álex Costa (bateria).

El grup compta amb un ampli repertori de temes de metal i de rock cantats en anglès, de bandes de diferents èpoques, preferentment dels 90 i la primera dècada del segle XXI. Entre elles figuren algunes tan conegudes com Ramones, Korn, Him, Misfits o Iron Maiden.