Ahir va tenir lloc una altra d’aquestes nits inesperades que només poden ocórrer a Eivissa i que un petit grup de privilegiats va tenir la sort de gaudir, per iniciativa del músic Miquel Prats Botja, que tots els estius improvisa alguna d’aquestes situacions insòlites. Aquesta, però, va aportar cotes inèdites d’emoció. En una finca de Sant Jordi, sota les estrelles, enfront de l’antiga casa i al costat de les tomaqueres de l’hort, la banda local Bluesmàfia i el grup de Larry Campbell i Teresa Williams, que la jornada anterior havia ofert un recital apoteòsic a l’Auditori Caló de s’Oli, dins del Sol Post a s’Oli Fest, van oferir un altre concert memorable, que va culminar amb les dos formacions juntes sobre l’escenari.

Foto: Joan F. Ribas

Després de gaudir de la gastronomia eivissenca a un conegut restaurant de peix de la costa des Cubells, el grup nord-americà es va desplaçar a la hisenda, on els tècnics ja havien preparat l’escenari i els equips d’il·luminació i so. Van provar, es van tancar en una habitació com van fer la jornada anterior per a escalfar les veus, i allò que el públic, avisat poc abans de l’esdeveniment i de la seua ubicació, pensaba que seria un lleuger divertiment, va resultar un concert complet, amb el mateix nombre de cançons que la nit anterior, encara que amb lleugers canvis de repertori.

Mentre Larry Campbell, Teresa Williams, el baixista Brandon Morrison i el bateria Justin Guip es preparaven per la que s’aveïnava, Bluesmàfia Acústic va oferir una selecció de cançons, amb Miquel Prats Botja (guitarra i veu), Montse Llaràs (ukelele i veu), Víctor Gresely (teclats) i Dennis Herman (dobro). Van oferir quatre temes de folk clàssic americà, en línia amb el repertori habitual del grup convidat, cedint-li a continuació l’escenari.

Van repassar pràcticament tots els temes de la nit anterior i van tornar a emocionar als trenta o quaranta assistents, que es van trobar amb un recital com pertoca, absolutament professional i carregat de feeling i emotivitat. Van tocar temes propis, com ‘Surrender to Love’, la magnífica ‘Angel of Darkness’, ‘Midnight Highway’ i la bella balada ‘When I Stop Loving You’. També van homenatjar a Levon Helm amb ‘Poor Old Dirt Farmer’ i a The Band amb ‘Long Black Veil’, el clàssic del country que va popularitzar Johnny Cash i que també va versionar el llegendari grup de Robbie Robertson i Levon Helm en el seu primer i històric àlbum, Music From Big Pink (1968).

Varen incloure, a més, cançons compostes per amics i companys d’escenari habituals, com a ‘I Love You’ (Julie Ann Miller) i ‘Darlin’ Be Home Soon’ (John Sebastian), i grans clàssics del folk americà, com ‘Let Us Get Together’ (reverend Gary Davis), ‘You’re Running Wild’ (The Louvin Brothers) o la instrumental ‘Caravan’ (Duke Ellington).

Per a l’última cançó d’aquest improvisat xou, es van incorporar a l’escenari els quatre integrants de Bluesmàfia i, tots junts, van versionar ‘Oh, Sweet Mama’, la cançó que la nit anterior havia ofert al públic de Caló de s’Oli com a bis la banda americana en solitari. Un tema folk dels anys trenta, que van compondre i gravar a duo Bill Coix i Cliff Hobs i que posteriorment Grateful Dead i el propi Levon Helm varen tornar a batiar com ‘Deep Elem Blues’. Els vuit músics el van clavar.

Després del concert, els assistents van tenir l’oportunitat de compartir un temps de xerrada amb els artistes, que avui parteixen cap a Galícia per a seguir la seua gira europea, que els porta primer a Galícia i després a Noruega, per a tornar finalment als Estats Units, on seguiran d’escenari en escenari al costat del gran guitarrista australià Tommy Emmanuel, també característic per l’estil fingerpicking.

Una nit extraordinària, per inesperada i per la gran qualitat d’aquesta banda, que ha marcat un abans i un després en la història musical de Caló de s’Oli i també d’una finca de Sant Jordi on ja havien ocorregut coses realment especials, però no a aquest nivell. De nou, cal donar les gràcies a Miquel per fer-ho possible i a Montse Llaràs per l’hospitalitat. A veure què improvisen l’estiu que ve perquè han deixat el llistó molt amunt.

A continuació, una galeria d’imatges de Joan F. Ribas: