Després de mesos d’intens treball creatiu i a l’estudi de gravació, el grup eivissenc The New Young Polaks, format per quatre joves d’entre 16 i 18 anys, llança el seu primer treball discogràfic, un àlbum complet que sorprèn pel seu marcat accent rocker de la vella escola, que beu de bandes com Led Zeppelin, The Doors, The Rolling Stones, The Who o The Jimi Hendrix Experience, aportant un segell extraordinàriament personal que els fa únics.

The New Young Polaks es varen formar el 2021, quan tots els seus integrants tenien entre 14 i 16 anys. Ells són Marc Serra (guitarra), Toni López (bateria), Ángel López (veu) i Raúl Torres (baix), i en el seu primer concert, el 10 d’agost de 2021, a Can Jordi Blues Station, ja varen sorprendre amb les seues versions de grans clàssics del rock, composts dècades abans d’haver nascut. A partir de llavors, han tocat per múltiples escenaris de l’illa i també han format part dels programes festius dels diferents municipis.

Portada ‘The New Young Polaks’

El disc conté nou cançons originals cantades en anglès, que destaquen per una instrumentació molt elaborada i un so potent i directe, que destil·la anys 70 i 80. La lletra de gairebé totes les cançons ha estat composta per Joan Serra, també conegut com a Joan Creu a les xarxes socials, que és poeta, il·lustrador i germà major del guitarrista. Se’l considera el cinquè Polack, ja que a més de compondre s’ocupa de crear els cartells dels seus concerts, sempre inspirats en àlbums cèlebres de rock de mitjan segle passat. L’única excepció és la lletra de la cançó ‘Wasteland’, escrita per Marc Serra, que és qui a més compon la música en totes les cançons, excepte ‘There Sat A Young Man’, que signa amb el bateria Toni López.

La gravació s’ha realitzat en els estudis de Can Savina, de MP Music Eivissa, pertanyents a Miquel Prats, Botja, sota la producció del prestigiós enginyer Denis Herman i del propi Marc Serra. Herman va ser, en el seu moment, director tècnic dels Estudios Mediterráneo, a Sant Llorenç, on es van cuinar els àlbums de les principals bandes de rock espanyol del moment, com Loquillo y los Troglodites, Obús, Medina Azahara, Revólver, Ñu, Los Ángeles del Infierno o La Frontera, així com altres internacionals, com Judes Priest, Frankie goes to Hollywood o Katrina & The Waves.

The New Young Polaks. Foto: Joan F. Ribas

Herman, a més, s’ha ocupat de la masterització, mentre que el tècnic de gravació ha estat Salva Sansano juntament amb el propi Herman. L’àlbum compta amb dos col·laboracions d’excepció: l’harmònica de José David Cruz, cantant i guitarrista en grups com Vudu Delta, Billy Flamingos i Cotton Cactus, i el gran pianista Víctor Gresely, un dels músics establerts a Eivissa de més llarga trajectòria. Joan Serra, a més, té presència sonora, en realitzar amb la seua veu el comiat després de l’última cançó, a la manera de com es feia quan Elvis Presley acabava els seus espectacles a Las Vegas.

La presentació oficial del disc serà el pròxim 23 de desembre en el Teatro Ibiza, a les 22 hores, on la banda repassarà les cançons. Ja pot escoltar-se a les principals plataformes de streaming (Spotify, Apple Music, Amazon Music, Deezer, YouTube…) i també podrà adquirir-se des del dilluns en format físic, en CD i vinil, a establiments com Can Jordi Blues Station i llibreries de l’illa.

Procés creatiu i gravació de l’àlbum

La composició de les cançons del disc, que gràficament destaca per la portada negra amb el logotip de la formació en blanc, creat en el seu moment pel prestigiós il·lustrador Ricard Bofill, que també és membre de la família, va seguir sempre un procés creatiu similar. Marc partia d’un riff de guitarra o una idea per a una tornada, i a partir d’aquí generava una melodia base.

Al principi, mentre Marc tocava l’instrument, Joan s’asseia al seu costat i anava generant les lletres ajustant-se a la música i a l’estructura rítmica. Però, per motiu d’estudis, va marxar a Anglaterra i mig àlbum es va acabar composant des de la distància, amb les maquetes que Marc li enviava i les lletres poètiques que Joan li remetia de tornada. La tercera fase consistia a portar la melodia i l’estructura rítmica al grup, deixant que cada músic la interpretés a la seua manera, aportant creativitat i el definitiu toc Polaks: Rául les línies de baix, Toni els jocs de bateria i Ángel el treball vocal, que també ha estat extraordinàriament intens.

Ángel López & Marc Serra. Foto: Joan F. Ribas

Les cançons aprofundeixen en multitud de temes, alguns universals i recurrents en la història del rock: amors insuperados, la renúncia a la llar per a fer-se a la carretera o la problemàtica de les drogues, encara que a vegades oscil·len cap a conceptes molt més inesperats, com, per exemple, una insòlita aclucada d’ulls a l’univers de J.R.R. Tolkien. Totes les lletres poden consultar-se en un llibret inclòs en el cd i en la funda interior del vinil. Aquests materials, a més, apareixen il·lustrats amb espectaculars fotografies de Joan F. Ribas, creades per a l’ocasió en el seu estudi.

Des d’un principi, els quatre músics van apostar per buscar aquesta estructura definida de vinil, amb dos cares clarament diferenciades –la primera molt més elèctrica i rockera, i la segona de caràcter més progressiu, amb marcat accent acústic–, i un ordre de cançons concebut com un tot, per a ser escoltat de principi a fi.

Respecte a l’elecció de l’estudi de gravació, els Polaks volien que el disc es quedàs a casa i, a més, gaudir de prou llibertat com per a fer proves i canvis sobre la marxa. Varen apostar per l’estudi Can Savina de MP Music Eivissa per afinitat musical i amistat amb Miquel Prats, el seu propietari, que sempre els ha donat suport des dels seus orígens, i també per complicitat amb Dennis Herman, que a més podia aportar a les cançons, més eficaçment que ningú, aquest so del anys setanta en la gravació dels instruments.

Les cançons de The New Young Polaks

1.- ‘Wasteland’ (lletra i música de Marc Serra).

Un tema que va evolucionar a partir d’un riff bluesero i amb una línia rítmica inspirada en l’arrossegament de les cadenes dels esclaus pels camps de cotó, en els estats del sud. La lletra parla de la relació d’un home amb la droga, com si fossin dos amants. “Jo no prenc drogues, però és un tema sobre el qual he reflexionat molt, en trobar-me aquest tipus d’addiccions en un món del que vull formar part, com és la música”, explica Marc Serra.

2.- ‘Homeward Ain’t Home’ (lletra de Joan Serra, música de Marc Serra).

La melodia d’aquesta cançó va sorgir just abans d’un concert a Can Jordi, mentre Marc canviava les cordes. Va acabar sent un dels temes preferits de Joan Serra, que l’acompanya amb una lletra sobre l’esperit del nòmada, aquest que no pot romandre a casa ni aferrar-se a una única companyia.

3.- ‘Starving in the Dark’ (lletra de Joan Serra, música de Marc Serra).

Tema principal del single que es va llançar fa uns dies com a avançament de l’àlbum. La lletra parla del desig, però impressiona per les múltiples pistes de guitarra que aporten un so intencionadament caòtic i ric en harmonies. És, sens dubte, una de les pistes més aferradisses.

4.- ‘There Sat a Young Man’ (lletra de Joan Serra, música de Marc Serra i Toni López).

Des del principi tenien clar que la primera cara havia de tancar-se amb una peça de llarga durada i una estructura heterogènia com, per exemple, la de ‘Stairway to Heaven’, de Led Zeppelin. Són més de set minuts, amb una instrumentació canviant i evolutiva, i una lletra que tira a caminar sense que es repeteixi una estrofa. Parla de la relació d’un home amb la cobdícia i com aquesta li va consumint al llarg de la seva vida.

5.- ‘Burning Matches’ (lletra de Joan Serra, música de Marc Serra).

La música va sorgir d’una tirada, una nit qualsevol. Destaca per la dissecció de la guitarra acústica original en diverses pistes, la qual cosa permet uns efectes que envolten a qui ho escolta, així com la gran feina vocal del cantant, Ángel López, que resulta extraordinària en tot el disc, però que aquí s’enfronta a una major nuesa. Parla de dos amants i de l’amor que els consumeix, com a mistos cremant.

6.- ‘Shorelines (Acoustic)’ (lletra de Joan Serra, música de Marc Serra).

Segon tema del single d’avançament de l’àlbum, encara que allí apareixia en versió elèctrica. Varen decidir fer-lo en acústic quan Joan, el lletrista, els hi va dir després d’escoltar-la en un concert que ell sempre la hi havia imaginat així, per la base que li havia remès el seu germà. La part final queda molt enriquida per l’harmònica de José David Cruz. La lletra al·ludeix al sentiment de creuar la costa, en una clara referència als elfos que volien tornar a Valinor, en l’univers de Tolkien, del qual Joan Serra és aficionat.

7.- ‘Twined’ (lletra de Joan Serra, música de Marc Serra).

Aquesta cançó sorgeix d’un arpegi de guitarra de Marc, que, a Raúl, el baixista, sempre li ha recordat a la intro de Stranger Things. El títol significa “entrellaçats” i al·ludeix a aquestes persones condemnades a estar juntes, per molt que s’obstinin a separar-se. Destaca el magnífic treball al piano del gran Víctor Gresely, que aporta profunditat a tota la cançó, i el treball vocal d’Ángel López.

8.- ‘Windblown’ (lletra de Joan Serra, música de Marc Serra).

Tal vegada la cançó que més ha evolucionat des que la banda va començar a tocar-la. Presenta un magnífic treball del bateria, Toni López, una sort de shuffle o blues accelerat, que provoca que la cançó camini per si sola. La línia de baix de Raúl Torres, molt enèrgica, contribueix de manera notable a elevar la tornada, i la inclusió d’harmonies vocals del cantant, decisió de Dennis Herman, constitueix un altre important tret característic. Parla d’un amor passat i de la incapacitat per a oblidar-lo a cada pas. Sempre és una de les més aclamades pel públic.

9.- ‘Marie’ (lletra de Joan Serra, música de Marc Serra).

Concebut com el hit de l’àlbum, un tema aferradís i d’ampli espectre, atractiu per a tota mena de públics, amb acords disminuïts tipus jazz que li confereixen cert aire a les produccions de Motown Records, guitarres a l’estil de Pearl Jam i Red Hot Chili Peppers, elaborades harmonies vocals i una lletra que parla d’un comiat, la de l’home que marxa de casa a navegar i que tal vegada mai tornarà.