La que es va armar al Soul Food Fest!

Reportatges

Greg Izor Quintet. Foto: Joan F. Ribas

Reportatges

By xescu

18 d'octubre de 2022

548

0 Comments

Dimecres passat, 12 d’octubre, vam viure una jornada inoblidable a l’Auditori Caló de s’Oli, amb la celebració del II Soul Food Fest. Malgrat que l’amenaça de pluja va aguaitar tota la jornada anterior i durant les primeres hores del dia, al final els núvols vàren passar de llarg, el cel va clarejar i el públic va arribar a abarrotar per moments el recinte de Cala de Bou.

La festa, organitzada per l’Ajuntament de Sant Josep i l’Associació Cultural Great River Road, va començar amb el potent rock que sempre punxa Betterman DJ i que ja va arrencar balls entre el públic, que va arribar amb ganes de passar-ho bé. Mentrestant, les canyes corrien de mà en mà i el xef Aitor Bluelehendakari, secundat per un parell d’ajudants, trossejava verdures i carn a preu fet per a preparar un arròs jambalaya típic de Louisiana per a unes doscentes persones.

Kamikaze. Foto: Joan F. Ribas

Quan el primer grup va pujar a l’escenari, l’amfiteatre exterior ja estava de gom a gom. Entre els centenars d’espectadors, dotzenes de vesins del barri de ses Païsses, que van acudir a gaudir del que va ser el grup més popular del barri en els 80 i 90: Kamikaze, que va sorgir en un magatzem i va acabar convertint-se en una de les formacions més habituals de l’illa en festes i celebracions de tots els municipis. El grup es va retirar el 1999, després de guanyar el famós concurs de bandes Estiu Jove de 1992 i gravar un disc.

La formació va començar dedicant-se al heavy metal i va evolucionar cap al rock i el rhythm & blues, arribant a tenir fins a nou membres, inclosa una potent secció de vent. En aquesta ocasió, van pujar a l’escenari quatre dels seus integrants originals: Rafi Parra (veu i harmònica), Toni Vicens (guitarra), Pedro Montero (baix i cors) i José Miguel Carlos (bateria i cors). Van tocar els seus temes més famosos, com ‘Otra generación’, ‘Necesitas más’, ‘Dentro de mí’ i ‘Como puedes ver’, i també versions de cançons mítiques, com ‘El Tren’, de Rosendo Mercado (Leño). Ho van brodar i el públic els va correspondre amb salves d’aplaudiments i peticions de més. Va ser, sens dubte, una arrencada intensament emotiva, que va suposar el renaixement d’una banda mítica que continuarà donant que parlar.

Mentre el rock de Kamikaze rugia a Caló de s’Oli, l’activitat darrera la barra i als fogons era frenètica. En aquesta ocasió, el xef va manejar perfectament els temps i la primera olla de jampalaya de les dos que es vàren preparar va començar a servir-se just quan Kamikaze acabava el recital. Mentre es gaudia d’aquest menjar crioll, Betterman DJ va reprendre els plats i va continuar creant ambient. Al costat de l’entrada de l’auditori es va instal·lar també una parada de venda de vinils de segona mà amb l’Associació Retro, que no va cessar de treballar, igual que Carlos de Sa Trugeta, amb la seua food-furgo dos cavalls de frankfurts.

II Soul Food Fest. foto: Joan F. Ribas

Després del menjar, va arribar l’hora de l’autèntic blues de Louisiana, amb la presència d’un mestre del gènere, el bluesman americà Greg Izor, que, encara que és natural de Vermont, al nord del país, es va traslladar a Nova Orleans quan va voler madurar com a cantant i armonicista, tocant als bars del barri francès i als juke joints dels pantans, on es fa blues fins l’alba. Va estar acompanyat d’un quintet realment espectacular, format pels guitarristes Martín Burguez i César Crespo, el baixista Christian Morana i el bateria David Barona; tots ells músics amb carreres en solitari espectaculars i un prestigi que els precedeix i permet acudir a festivals de blues de tot el món.

Izor realment és un gran mestre de l’harmònica de blues i la cromàtica i a més posseeix una veu impactant i característica del blues del sud. Veure’l actuar, acompanyat per dos virtuosos com Burguez i Crespo, que van intercanviar solos sense parar, un metrònom al baix com Christian Morana, amb el seu característic estil de tocar sense pua i amb el masteler apuntant al cel com si fos un contrabaix, i la creativitat i potència de David Barona a la percusió, va ser apoteòsic. En acabar, Izor es va inflar a vendre discos i després es va quedar amb la banda prenent canyes a la barra i departint amigablement amb la gent del públic.

Sense gènere de dubtes, va ser una jornada apoteòsica per als aficionats al rock i al blues. La següent galeria de fotos, obra de Joan F. Ribas, demostra que aquesta crònica no és cap exageració.