El anticristo está en la disco és el segon àlbum d’estudi del grup eivissenc Dr. Trapero. El varen gravar a la fi de 2024 a Magrana Studios amb Joan Barbé, del qual els integrants de Doctor Trapero destaquen el magnífic treball realitzat, les ganes immenses que el productor eivissenc li va posar i l’espectacular so obtingut. L’àlbum conté once grans temes, entre els quals destaquen ‘El rap de la cripta’, ‘Animal’, ‘Náufrago majareta’, ‘Muñeco de trapo’, ‘Duro hueso’ o ‘Sospechoso habitual’, i una nova masterització del ja clàssic de la formació ‘Vida’.
Totes les cançons estan compostes per Alfonso Hernández Morillas, Fonsi, i David Lorenzo, pioners del grup, guitarristes i cantants, que les varen gravar al costat de la seua base rítmica habitual: Luis Iglesias al baix i Luis R. del Cerro a la bateria. Lorenzo, a més, va omplir l’àlbum d’il·lustracions creades a mà, que esbossen a la perfecció el concepte crític de l’àlbum, que al mateix temps s’inspira en la famosa pel·lícula ‘Están vivos’ de John Carpenter (1988).
‘Están vivos’ explica la història d’un treballador nord-americà que casualment troba unes ulleres de sol que permeten veure a les persones tal com són, així com els missatges subliminals amagats en la publicitat, destinats a aborrallonar a la població, esclavitzant-la a través del consumisme. Gràcies a elles, descobreix també que importants personatges de la vida política i social són en realitat extraterrestres que pretenen convertir als homes en una raça d’esclaus.
“Aquesta obra és un peliculón i volíem fer-li aquest petit tribut traslladant la seua història i moralitat a Eivissa. A les nostres cançons parlam d’aquesta gent cega que arriba a una illa de pirates perquè li treguin la pasta i l’espremin. També del món de la discoteca, que al final és un paperot i un postureig que ens afecta a tots”, apunta Fonsi Hernández.
“La idea de relacionar el disc amb la pel·lícula sorgeix que tota Eivissa és un anunci de discoteques, com ocorre, per exemple, a l’aeroport. Després de reformar-ho han posat cartells sensa solta ni volta i gairebé ni t’assabentes que és un aeroport perquè només es veuen dj’s i festes de discoteques. Anuncis que, com en la pel·lícula de Carpenter, en realitat proclamen: veniu, consumiu i deixar-vos tota la vostra pasta. Aquí estan, per exemple, aquests pòsters de la festa de les formigues. Sembla que diguin tu, que ets una formiga, tira’t un any treballant i estalviant per a venir aquí i deixar-te tota la pasta, i torna l’any que ve. En ‘El rap de la cripta’ ho deixem tot plasmat, però també tenim cançons que reflecteixen el caire polit de l’illa, amb l’hivern, les cales i la bona gent, com ‘Náufrago majareta”, afegeix el cantant de Doctor Trapero.