Mezzclub, Billy Flamingos, Dr. Trapero i Sr. Cardona, a l’Espantós! Fest
31 octubre / 18:00 h - 23:30 h
L’Ajuntament de Sant Josep ha organitzat un ampli programa festiu per a celebrar la festivitat de Tots sants, el contingut del qual pot consultar-se a través d’aquest enllaç. Sens dubte, un dels plats forts és aquest Espantós! Fest, que es celebra a Sant Jordi amb la concurrència d’algunes de les bandes més emblemàtiques de l’illa. Es tracta de Mezzclub, Billy Flamingos i Dr. Trapero, amb l’amenització del Dj Sr. Cardona.
El festival l’organitza l’Associació Cultural Ses Barsetes, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Josep i en col·laboració amb Can Sala, Ibiza IN i TDAHEF. L’horari aproximat d’actuacions serà Sr. Cardona (18 hores), Mezzclub (20 hores), Billy Flamingos (21,15 hores) i Dr. Trapero (22,30 hores).
Mezzclub, un trio de virtuosos
Mezzclub és un trio instrumental dedicat al jazz i al funk, en el qual la improvisació exerceix un paper essencial. Està format per tres músics professionals d’una qualitat excepcional: el bateria Joan Carles Marí, el teclista Chelu García i el guitarrista Miguelo Delgado. Els tres són joves i, malgrat això, compten ja amb una la llarga trajectòria professional.
Joan Carles Marí (Eivissa, 1990) és un dels músics més prometedors i reeixits de la seua generació. Es va iniciar en la bateria als 12 anys i posteriorment es va formar al Taller de Músics de Barcelona. Actua amb grups molt diversos, com Los Aurora, Joven Dolores, Face the Maybe, Treejay Trio, Natural Focus, Max Villavecchia Trio, Projecte Mut, Ressonadors, Joan Barbé Group i molts altres. El guitarrista Miguelo Delgado està especialitzat en el jazz, gènere que sempre pren com a punt de referència, submergint-se en sonoritats i característiques de diferents llocs i estils. Va néixer a Sevilla el 1980 i es va formar amb el guitarrista Fran Mazuelos. Ha publicat diversos àlbums, com Ritmo & Cambio (2013), Luz (2014), Luz 2.0 (2015), Motu Cordis (2017), Aire (2019) i Tierra (2023). Chelu García també és un dels teclistes més prestigiosos i hàbils d’Eivissa, amb gran capacitat d’improvisació. Actua amb els millors músics de jazz, com el sextet Ichos, i a més és disk joquei i productor.
Billy Flamingos, rock cru i potent
Billy Flamingos va néixer a Eivissa el 2017 i practica un rock cru i potent, que ja els hi ha portat a tocar per diferents escenaris del país. La formació va presentar el seu primer àlbum homònim aquell mateix any i des de 2021 difon mitjançant píndoles en forma de senzills els temes del segon, que es Oscuro baile de salón i que es va llançar al mercat el 2023. La primera formació de la banda la componien Guille Podevín (cantant, guitarrista i compositor), Adrián Pedreira (baix), Mariano Costa (guitarra) i Miquel Serra (bateria). Guille i Adrián varen continuar formant part del grup, als quals se’ls va unir Álex Costa a la bateria i José David Cruz a la guitarra. El 2024, el baixista Toni Bonet ha substituït a Adrián Pedreira.
Entre els singles més recents de Billy Flamingos, ‘Estanque euforia’, ‘Malas intenciones’, ‘Una historia violenta’, ‘Nada que hacer’ i ‘Vorágine’. Destaquen pel seu potent directe i la qualitat instrumental, tal com varen demostrar, per exemple, al prestigiós festival indie Sonorama Ribera, d’Aranda de Duero, l’agost de 2022.
Dr. Trapero, la banda més festiva
Els concerts de Dr. Trapero sempre són una festa. El grup va néixer al Metro de Madrid, de la mà de David Lorenzo i Alfonso Hernández Morillas, tots dos cantants i guitarristes. Als andanes i vagons, les seues lletres fresques i jocoses despertaven alegria i ganes de viure. Quan uns anys després els dos músics es varen traslladar a viure a Eivissa, el projecte va viatjar amb ells, ampliant-se a altres músics de l’illa. L’actual formació suma als dos músics originals el bateria Luis R. del Cerro i el baixista Luis Iglesias, formant un quartet que fusiona diversos estils sense encasellar-se, com a rock, swing, música balcànica i fins i tot rap i cobla.
Els seus directes, d’entre els més explosius de l’illa, empenyen al públic a ballar i riure, amb unes cançons repletes d’humor, que converteixen el quotidià de la vida en un drama o una comèdia, provocant que el públic es senti identificat amb elles i les coregi.
