Diuen que Sant Josep és un poble de blues i si hi ha un culpable que això sigui així és el cantant, harmonicista i guitarrista britànic Dave Jeffs (Oxford, 1945 – Eivissa, 2013), més conegut com Blues Dave.

Jeffs va desembarcar a Eivissa en 1978, acompanyat de la seua dona, Nadia Trautwein, i tan bon punt arribà, malgrat que a Gran Bretanya ja era un músic consagrat, es va posar a tocar al carrer per a establir contacte amb altres músics de l’illa i introduir-se en la comunitat d’artistes. De seguida es va fer un lloc en el mercat ambulant des Canar, on va actuar tota la temporada, i marxà de l’illa en arribar la tardor. Uns anys més tard, en 1985, va tornar per a quedar-se, gràcies a un contracte aparaulat amb el propietari d’un curiós establiment amb un ampli jardí d’escultures que existia camí de Cala Vedella: el Bar Museo.

No obstant això, quan Dave i Nadia varen desembarcar a l’illa, varen descobrir que l’amo del local inesperadament havia mort i l’establiment va quedar tancat. Dave es va buscar la vida tocant aquí i allà, i es va establir primer a Sant Josep, camí de sa Talaia, i uns anys després a Sant Agustí. A la seua casa sempre tenia les portes obertes per als joves del poble aficionats a la música, que havien quedat seduïts amb els blues que ell tocava, un estil que fins llavors gairebé no coneixien.

Entre ells hi havia dos nois que canviarien el panorama de la música a Sant Josep en els anys següents: Miquel Prats, Botja, que va acabar creant la banda Cas Vicari Blues Band, el festival Sant Pepe Rock i l’empresa de producció i so MP Music Eivissa, i Vicent Marí, Jordi, que acabaria convertint el negoci familiar, una botiga centenària de carretera, en Can Jordi Blues Station, un dels principals locals de música en viu de l’illa. Blues Dave els convidava a la seva casa i els deixava escoltar els seus discos, incrementant l’addicció pels clàssics del gènere, com Robert Johnson, B.B King, Muddy Waters, Howlin’ Wolf i tants altres, que Jeffs versionava amb la guitarra, l’harmònica i l’espectacular veu trencada.

Al cap de pocs anys, Blues Dave va començar a actuar en el principal local de concerts que en aquells dies existia a l’illa: el Teatre Pereyra, regentat pel músic holandès Eric-Jan Harmsen, acompanyat sovent pel guitarrista de blues cubà Norberto Rodríguez, que encara actua amb una de les velles guitarres acústiques de Dave que li va tocar en herència. Els millors músics de l’illa el varen acompanyar en innombrables ocasions. Destaca el baixista nord-americà i antic director tècnic dels Estudios Mediterráneo Dennis Herman, al qual li unia una gran amistat.

Els primers concerts de Dave a Can Jordi Blues Station varen ser improvisats i acústics, sense anunciar, i d’aquí va sorgir un moviment que ha culminat en el que tots els aficionats a la música d’Eivissa ja coneixen: una autèntica revolució musical al costat de l’asfalt. Els últims anys de Dave varen transcórrer allí, entre música i cerveses, impartint involuntàries lliçons als innombrables músics que acudien a aprendre del mestre i a emocionar-se amb el seu timbre greu i el seu feeling amb l’harmònica.

En la seua carrera com harmonicista va actuar amb artistes de blues com Alexis Corner, Duffy Power, Jack Dupree o Ian Anderson Country Blues Band, i també va cantar amb The Allan Walker Blues Band, Willy Brown o Dyna Flow. I, com a músic d’estudi, fins i tot va compartir treballs amb bluesmen de la talla de John Lee Hooker o Lightnin’ Hopkins.

Després de morir, en 2013, tot el poble de Sant Josep li va retre homenatge mitjançant el memorial ‘Dave on my mind’, l’última edició del qual es va celebrar al juny de 2019. Per ell han passat un munt de bandes i músics de l’illa i algunes formacions foranes de blues. Sens dubte, cada vegada que es parla de Blues Dave en el municipi tothom, encara que sigui en sentit metafòric, es lleva el barret i s’emporta una mà al cor.