L’Associació Cultural Ses Barsetes, organitzadora del Back to School Festival juntament amb l’Ajuntament de Sant Josep, va aconseguir omplir la plaça de Sant Jordi com poques vegades s’ha vist. El festival va viure dos moments culminants: l’impressionant concert instrumental de Joan Barbé Group el divendres, i la intensitat brutal, amb guitarres frenètiques i un intens regust a rock d’arrels americanes, que van oferir The Electric Alley i The Riff Truckers el dissabte.

Inoblidable també l’eloqüència amb marcat accent basc de Gorka Roman, Osman, el cantant amb pinta de raper dels Truckers, que va enfervorir al respectable. Una estona abans que pugessin a l’escenari, la cervesa ja s’havia esgotat a l’extensa barra preparada per a l’ocasió, en superar-se totes les previsions d’assistència. El públic, en tot cas, va seguir ben assortit als bars del poble, que també van treballar sense descans.

Primera jornada: Joan Barbé Group deixa al públic amb la boca badada

El Festival va començar el divendres al voltant de les set de la tarda i, encara que l’afluència no va ser tan intensa com la que es registraria el dissabte, entre el públic figuraven un bon nombre d’aficionats. Entre ells vells coneguts d’altres festivals procedents d’Andalusia i Catalunya. La música de Betterman Dj va ambientar la festa des d’aquests primers compassos, sempre amb un alt nivell de revolucions. Les primeres a pujar a l’escenari van ser les integrants de Poison Ivy, banda femenina de punk que composen Sílvia San (guitarra i veu), Sílvia Coca (baix i cors) i Elena Exenberger (bateria i veu). Van oferir un repertori aferradís de temes propis i on tampoc van faltar versions de les seues bandes favorites.

A continuació, es va viure el moment més transcendental de la vetllada, amb l’actuació de Joan Barbé Group, una formació de música instrumental i experimental, que va deixar sorprès al públic pel seu virtuosisme i musicalitat. Aquesta banda la lidera el prestigiós músic eivissenc Joan Barbé, que ha estat membre de bandes com Statuas d Sal i Projecte Mut, i que actualment milita a Joven Dolores. Per als eivissencs, tenir un músic del seu nivell constitueix un privilegi. Van tocar temes del recent àlbum Quorum (2021) i també algun de l’anterior Alter ego (2013). Un concert on va predominar el jazz fusion, barrejat amb funk, rock i fins i tot pinzellades de música llatina. A més de Joan Barbé, amb una Gibson Les Paul entre les mans, van estar Rafael Garcés (Omara Portuondo, Miguel Ríos) al piano i saxo, Aarón Puente (Groove Machine-Teatro Ibiza) al baix, Joan Carles Marí (Los Aurora, Joven Dolores) a la bateria, Vicent Tur (White Island Orchestra, Big Band Ciutat d’Eivissa) al trombó i Santiago Ramírez (Big Band Ciutat d’Eivissa) a la trompeta. Realment impressionant.

Per al tercer set l’organització va comptar amb els asturians Mad Rovers, una banda de tècnica depurada i amb molt feeling que navega per gèneres com el blues, el rock progressiu, el hard rock i el metal, amb influències com Rush, Black Sabbath, Jeff Buckley, Govt Mule, Led Zeppelin, Mr Big, Porcupine Tree o The Cult. Un privilegi veure als seus integrants sobre l’escenari: Miguel Vallinas (veu), Carlos Suárez (guitarra), Chema Menéndez (saxo i teclats), Javier de Coupaud (baix) i José Mora (bateria). Van interpretar temes dels seus dos discos: Mad Rovers (2017) i Times of Revelation (2021).

La vetllada del divendres va concloure amb un altre plat fort: els bilbaïns Sonic Trash, una banda d’aquestes que viuen el rock and roll com una forma de vida. El quintet es va formar fa ja vint anys a Bilbao, una experiència que es nota des del primer instant, ja que la banda funciona com un rellotge. Cridaner l’esperit inconformista d’algunes de les seues cançons, que canten en castellà, basc i anglès. Van picotejar de tots els seus àlbums: Hey Chica (2012), Látigo (2015) i King Kong Party (2021). Tot un espectacle el que van oferir David Hono (veu i guitarra), Juanjo Arias (guitarra), Lander (baix), Ekaitz Hernández (teclats i baix) i Mario (bateria).

Segona nit: apoteosi amb The Electric Alley i The Riff Truckers

El primer a posar-li ritme a la plaça de Sant Jordi el dissabte va ser el dj Álex Forada, que va escalfar al públic fins a l’arribada del primer grup, els metalers eivissencs Badak que no es van estalviar un àpex de tota la canya que porten dins. Encara que el grup és bastant recent (2019), es va percebre la compenetració entre els seus músics i l’experiència, malgrat la seua joventut, ja que alguns han estat o continuen formant part de bandes molt importants de l’illa. Una bona dosi de rock visceral la que van oferir Roberto Samper (veu), José Fernández (guitarra), Pat Pardo (baix) i Álex Costa (bateria).

L’elevat nivell establert per la primera banda el va mantenir la segona, els també eivissencs Mind Of Storm, formats en 2021 per Eduardo da Costa (veu), Iván Frydlewsky (guitarra), Ramón Macías (baix) i Roberto Noguera (bateria). El seu repertori inclou nombrosos temes propis i també algun cover dels seus grups favorits, amb un estil variat que va oscil·lar entre el rock clàssic i l’alternatiu, esquitxat amb alguna pinzellada de grunge dels 90.

La plaça es va desbordar del tot amb l’arribada del quartet gadità de hard rock The Electric Alley, ja conegut pel públic eivissenc per la seua participació en la primera edició del Rock Island Festival, el 2019. Jaime Moreno (veu i guitarra), Nando Perfumo (guitarra), Sergio Reyes (baix) i Rafa G. Benítez (bateria) van impactar al públic que no els coneixia, pels veloços riffs, les guitarres compassades i una veu aguda, extraordinària i carismàtica. Els qui ja havien tingut l’oportunitat de veure’ls en anteriors ocasions, es van trobar amb una banda enèrgica i sense fissures, que sembla estar vivint el millor moment. El repertori va incloure temes dels seus tres àlbums: Backward States of Society (2013), Get Electrified! (2015) i Turning Wheels (2018).

L’apoteosi es va prolongar amb The Riff Truckers, banda de Guernica que també destaca pel potent rock, la presència dels membres i un innegable caràcter basc. Són Gorka Roman Osman (veu), Kerman Álvarez Perru (guitarra), Beñat Retolaza Retochains (guitarra) Gotzon Ereño Gotzila (guitarra), Iker Ramos (baix) i Jon Rio (bateria). El primer que va sorprendre als que mai els havien vist, a més del nivell d’acceleració amb què fan la música, és Osman, el cantant, amb pintes d’haver sortit d’una baralla de galls a un quadrilàter raper. Entre cançó i cançó, va posar al públic a cent per hora amb el seu speech. La música va navegar entre el blues, el rock and roll i el country, amb un so cru i rocós que, en determinats moments, va recordar a bandes com Lynyrd Skynyrd, ZZ Top o The Black Crowes. El repertori va incloure temes cantats en anglès dels seus tres àlbums: On Route (2009), Healing the Soul (2013) i l’EP Over the Edge (2018).

El festival no va poder acabar més amunt, així que només cal donar l’enhorabona a l’organització per la qualitat de les bandes i el magnífic ambient generat. Acabam el reportatge amb una galeria de fotos de Joan F. Ribas, que resumeix l’emoció viscuda a Sant Jordi el passat cap de setmana. Fins a 2023!