TOP
Actualitat

Adeu a Tito Zornoza, gran veu de Los Diana i Ressonadors

El grup Ressonadors ha informat aquesta tarda, a través dels seus perfils socials, de la defunció del mític cantant i guitarrista Lluís Tito Zornoza, nascut a Eivissa el 1952. El que fos líder de la banda Los Diana i imprescindible en els concerts de Ressonadors, versionant ‘Bona nit, blanca roseta’ amb la seua característica veu greu i profunda, que emocionava al públic des de la primera estrofa, ja ha passat a la història com un dels vocalistes més importants en la història musical de l’illa.

Ressonadors s’ha acomiadat d’ell amb la fotografia que encapçala aquest obituari i les següents paraules: “Estimats amics i amigues, amb tota sa tristesa del món, us hem de comunicar que es nostro estimat amic i company Tito Zornoza ja no és entre naltros. Mos quedam sense una part imprescindible de s’història de sa música eivissenca i una de ses millors veus que s’han escoltat. Molts anys de vida a tota sa seua família i amics. Tito, allà on sigues, t’estimam i t’enyorarem moltíssim. No hi ha al cel tantes estrelles com vegades pensarem en tu”.

A Zornoza la música li venia per herència genètica del seu pare, Rafael Zornoza Bernabéu, telegrafista alacantí –que va arribar a l’illa perquè el seu progenitor, que es dedicava al mateix ofici, va ser destinat aquí–, i director durant anys de la Rondalla la Afición, on a més tocava el violí. Abans acompanyava amb la seua música, al costat d’altres artistes, les pel·lícules mudes que es projectaven als cinemes Pereyra i Serra, tal com ve recollit a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. A més de músic i telegrafista, va ser mestre d’escola, ofici al qual es va dedicar la major part de la seua vida.

El seu fill Lluís, al qual tota la vida han anomenat Tito, va ser un dels molts xavals de l’època que varen aprendre a estimar la música a través de la Rondalla, com li va succeir a Pepe Tur Gamba, avui cantant i baixista de Simple Rock, amb el qual acabaria creant a mitjan anys seixanta el grup Los Diana, probablement el més recordat de l’època.

Tito cantava i tocava la guitarra rítmica, mentre que Pepe Gamba s’ocupava de la guitarra solista. Els altres membres dels Diana eren Joan Ferrer Platé (baix), Narcís Torres (teclats) i Juanito Torres (bateria i harmònica). Tenien un amplíssim repertori de pop rock de l’època, que els permetia versionar a Los Brincos, Los Sírex, Los Mustang o The Beatles, a més d’oferir les seues pròpies cançons, que solia compondre Narcís.

Actuaven en hotels i agrupacions juvenils, com el Club Tanit o el Club Recreatiu Juvenil, al costat d’altres grups de l’època, com Es Trons, Es Amics o S’Esglai. El 1968 varen llançar el seu primer disc, amb les cançons ‘Sa faus’, ‘Aquella’, ‘Minifaldilla’ i ‘De paper’, i el 1972 varen publicar el segon, que incloïa una versió de la cançó ‘Release me’, del cantant crooner britànic Engelbert Humperdinck. Les necessitats professionals d’alguns integrants de la banda varen provocar la fi de la seua activitat el 1973.

Després d’aquesta època Tito Zornoza va continuar actuant en bandes com La Orquesta des Pla de Vila, Los Nuevos Bohemios i So de Nit, compartint escenari en aquesta última amb Joan Barbé pare, actual teclista de Simple Rock, el fill del qual acabaria fitxant-lo després per el projecte Ressonadors. A través d’ell varen acabar coneixent-lo i apreciant-lo les noves generacions, que ja no oblidaran la versió swing de ‘Bona nit, blanca roseta’ que ell sempre protagonitzava i que era una de les més aplaudides en els concerts.

El seu últim grup va ser Toc Rock, banda que després es va reconvertir en Simple Rock, amb els citats Pepe Gamba i Joan Barbé, a més de Toni Jiménez i Sergio Torres, fill de Juanito Torres, el bateria de Los Diana, amb els quals de tant en tant encara es marcava alguna cançó a l’escenari.

A més de músic, va treballar de cambrer i comptable, i era un personatge molt conegut i estimata Eivissa ciutat. Segons publica Diario de Ibiza, ha mort en un Hospital de Palma d’una pneumònia, on romania ingressat per a tractar-se un càncer de gola.

Es va, sens dubte, un dels grans personatges de la música eivissenca. Descansi en pau.