The New Young Polaks diu adeu
The New Youg Polaks, la denominada banda més jove de l’illa, ha donat per conclosa la seua reeixida trajectòria. Esperem que sigui un fins ara i que algun dia, dins de pocs anys, tornin als escenaris per a repassar el seu ampli repertori, a base primer de versions i després de temes propis molt treballats, que han sorprès el públic per la qualitat i una maduresa impròpia d’aquestes edats.
El grup es va formar el 2021 i es va estrenar davant el públic el 10 d’agost d’aquell mateix any, a Can Jordi, quan tots els seus membres tenien entre 14 i 16 anys. Ja llavors varen sorprendre gratament el públic rocker que sol congregar-se a la Station, per l’elecció d’un repertori de rock i el blues fonamentat en els anys seixanta i setanta, amb temes de bandes i artistas com Led Zeppelin, The Rolling Stones, Eric Clapton, The Who o Jimi Hendrix, que va resultar del tot inesperat per a una generació de xavals on el que triomfa és el reguetón, Rosalía, Taylor Swift, Karol G, Aitana i Pol Granch.
Al llarg d’aquests tres anys, han gaudit d’una carrera meteòrica, en la qual aquells que els han seguit en els seus concerts han pogut veure’ls créixer com a grup, com a artistes individuals i fins i tot físicament, perquè han passat d’adolescents a adults i alguns han pegat una estirada impressionant. La separació, si ens atenim al moment vital de tots els integrants, era inevitable i ells i els seus seguidors ho sabien gairebé des del principi. La causa, lògicament, no és una altra que la distància que implica anar a universitats fora de l’illa. Encara que en aquests últims temps han tractat de compaginar la banda amb els estudis, ara es posa més barda amunt. Sobretot, perquè un dels integrants, el guitarrista Marc Serra, marxa ni més ni menys que al Berklee College of Music, a Boston (Estats Units), un dels centres de formació musical més prestigiosos del món, per a convertir-se en mestre de la guitarra i viure professionalment del seu instrument.
El vocalista Ángel López, per altra banda, ja està estudiant a Madrid i el baixista, Raúl Torres, també es troba formant-se a Barcelona. L’únic que seguirà a l’illa dels quatre és el bateria Toni López, germà del cantant, que encara té un any de batxillerat per davant. El comiat el varen celebrar dissabte passat al Teatro Ibiza, que es va omplir fins als topalls per a gaudir d’aquest últim ball. Molts dels assistents varen lluir samarretes creades per a l’ocasió amb l’eslògan “The Last Concert”, inspirat en “The Last Waltz”, de The Band, per obra i gràcia de Joan Serra, el denominat cinquè Polack, germà del guitarrista, que s’ha ocupat de dissenyar els cartells dels concerts, inspirats en portades d’alguns dels vinils i pòsters més representatius de la història del rock. En aquesta ocasió, el cartell lluïa l’estètica del ‘Goodbye Tour’ de Cream (1968).
El concert va ser una explosió de sensacions, on es varen repassar algunes versions i sobretot es va poder tornar a gaudir de les cançons de l’àlbum homònim que varen gravar el 2023, presentat també al Teatro Ibiza al desembre de l’any passat. El disc constitueix el seu principal llegat i inclou nou cançons originals cantades en anglès, que destaquen per una instrumentació molt elaborada i un so potent i directe, que també destil·la anys 70 i 80. La lletra de gairebé totes les cançons la va compondre també Joan Serra, el cinquè Polack, que és poeta i il·lustrador. La gravació es va realitzar als estudis de Can Savina, de MP Music Eivissa, pertanyents a Miquel Prats, Botja, sota la producció del prestigiós enginyer Denis Herman i del propi Marc Serra. També varem poder gaudir de Fernando Torres, Banker, pare del baixista i membre en el passat d’Uncle Sal, que es va marcar una versió explosiva del ‘Shadow Play’, de Rory Gallagher.
Al llarg d’aquests tres anys, han actuat en multitud d’establiments de l’illa, encara que el lloc on més han repetit és Can Jordi. També han protagonitzat innombrables cartells de festes patronals. El públic de l’illa, sens dubte, els trobarà a faltar, encara que, com són tan joves, de ben segur que tornarem a tenir-los sobre un escenari, tant junts com per separat, i ens portaran grans coses. Gràcies Polaks per tanta música! Us esperam!