Ja es troba disponible al canal de YouTube de Statuas d Sal el nou vídeo de la formació, ‘Un día es un día’, que formarà part de l’àlbum Desde la otra orilla, que actualitzarà algunes de les seues cançons més conegudes i la presentació de les quals anirà acompanyada d’una gira per importants ciutats del país l’any vinent. Aquesta peça audiovisual, amb format de directe, es va rodar a les instal·lacions de l’empresa de so i il·luminació Plug & Play, prop de l’aeroport, sota la producció de Tupra Studio i amb Toni Tur a la càmera, Álex Costa ocupant-se de la il·luminació i Joan Barbé com a editor.

Dins de la gira prevista per el 2027, Statuas de Sal estarà a Madrid el 30 d’abril (Moby Dick), a Saragossa el 8 de maig (Sala Zeta), a Barcelona el 14 de maig (Razzmatazz 3) i a Granada el 22 de maig (Sala Riff), i les entrades ja estan a la venda al portal del grup.

Actualment el formen David Serra (veu i baix), Joan Barbé (guitarra), Omar Gisbert (guitarra), Juanma Redondo (teclats) i Fernando Hormigo (bateria), amb la col·laboració del baixista Frederic Torres en els directes, encara que altres músics de l’illa varen passar per la banda en anteriors etapes. Statuas d Sal, que va celebrar el seu últim concert al Sonorama Ibiza celebrat fa unes setmanes, es varen formar a l’illa a principis dels anys 90 i el 1995 varen guanyar el concurs nacional Imaginarock, la qual cosa els va portar a gravar el primer àlbum, Estatuas de Sal, que va editar Avispa, productora d’altres treballs de grups tan emblemàtics com Extremoduro o Mägo de Oz.

En aquells primers anys es varen convertir en teloners de formacions molt populars al país, com Los Ronaldos, La Frontera o MClan, i varen recórrer les principals ciutats de la península, incloent-hi l’escenari del prestigiós Doctor Music Festival (Escalarre, Lleida, 1996), on també varen actuar estrelles internacionals com David Bowie, Blur, Lou Reed, Iggy Pop o Moby, entre moltes altres.

Amb el canvi de segle, es varen ficar més vegades a l’estudi per a llançar diferents treballs autoproduïts, com La Onda Inestable (2000), Fácil (2003) y Siempre que ocurre lo mismo sucede igual, pero de distinta manera (2006), fins que el 2007 varen guanyar un altre concurs de repercussió nacional organitzat per Cadena 100, Vodafone i Sony BMG. Fruit d’aquell èxit va sorgir Pies dulces (Sony BMG, 2007), que els hi va produir el gran Fernando Montesinos (Pereza, Hombres G). L’àlbum va fer història en la música espanyola, a més de per el seu gran èxit, per ser el primer a publicar-se únicament en format digital. El llançament els hi va permetre actuar al costat d’altres artistes al Palau dels Esports de Madrid, davant més de 15.000 persones.

El seu treball d’estudi Un día es un día (2010), va precedir l’aturada indefinida del 2013, que va culminar amb un concert de comiat al Recinte Firal d’Eivissa davant més de 6.000 persones. Aquest concert va quedar recollit posteriorment en el CD+DVD Klosing Fiesta (2017), al costat del documental Puntos suspensivos. Res més vàrem saber de Statuas d Sal fins que en la presentació de les Festes de la Terra d’aquest estiu es va anunciar la seua tornada als escenaris el 5 d’agost, dia de Santa María, patrona d’Eivissa, precedits pel grup Billy Flamingos.

Ara, després de passar pel Sonorama Ribera Goes to Ibiza, llancen la citada gira per a l’any que ve, que sens dubte anirà creixent i incorporant escenaris eivissencs, perquè tots puguem escoltar en directe Desde la otra orilla, que recollirà algunes de les seues cançons més representatives, gravades i interpretades de nou des d’una perspectiva actual.

La lletra de ‘Un día es un día’ diu així:

Porque un día es un día
y traigo buenas noticias
y es que hoy empieza todo,
nueva canción, mi melodía.

Porque un día es un día,
y no son malas noticias,
y es que nada es como antes,
y aquí empieza mi utopía.

Ahora digo lo que siento,
curo el corazón herido
ahora siento lo que digo
mi remedio es mi olvido.

Y tengo la certeza,
mantengo la esperanza,
de que ardan en la hoguera
pasiones reinventadas.

El mundo ya no es un pañuelo,
es un espejo, es un señuelo,
lloré al mar de madrugada.
El mundo ya no es un pañuelo,
es un espejo, es un señuelo,
lloré al mar de madrugada,
y no fue por casualidad…

Porque un día será el día
en el que el círculo de fuego
no se cierre todavía
aunque suene a ironía.

Y tengo la certeza,
mantengo la esperanza,
de que ardan en la hoguera
pasiones reinventadas.

El mundo ya no es un pañuelo,
es un espejo, es un señuelo,
lloré al mar de madrugada.
El mundo ya no es un pañuelo,
es un espejo, es un señuelo,
lloré al mar de madrugada,
y no fue por casualidad…
Un día es un día.

El mundo ya no es un pañuelo,
es un espejo, es un señuelo.
Un día es un día.
Un día es un día.