Projecte Mut

Projecte Mut és un dels més importants projectes de música rock en català, amb accent eivissenc, en la història de la música a l’illa. El 1973 va néixer la banda Uc, creada per Isidor Marí, Joan Murenu i Victorí Planells, que va reviure el cançoner tradicional eivissenc. El primer disc de Ressonadors, el 2008, va conduir aquesta herència musical al terreny del rock i la va popularitzar per a les noves generacions. Amb Projecte Mut varen irrompre dotzenes de noves cançons, es varen versionar alguns clàssics i es musicalitzaren poemes dels principals autors illencs i d’altres de parla catalana, enriquint de manera extraordinària el llegat de la música cantada en eivissenc.

La banda la varen crear el cantant i compositor David Serra, abans veí del barri de Cas Mut (d’aquí el nom), i el multiinstrumentista, compositor i productor Joan Barbé, també impulsor del projecte Ressonadors al costat d’Omar Gisbert. David i Joan, que abans també havien tocat junts en el popular grup de pop rock Statuas d Sal, han navegat junts pel folk i el rock durant tres lustres, amb un so a vegades acústic i a vegades elèctric, enriquint-lo amb instruments com el violí, la mandolina, l’ukelele o l’acordió, entre altres, i afegint els tradicionals eivissencs (castanyoles, tambor, flaüta, xeremía i espasí).

Encara que David i Joan composen l’ànima de Projecte Mut, el cos s’ha recolzat en multitud de músics excepcionals, com el violinista, compositor i director d’orquestra Frank J. Cogollos, els bateries Joan Carles Marí i David Adán; el guitarrista Omar Alcaide, els baixistes Antonio Amores i Frederic Torres, el saxofonista Natxo Marí, el trombonista Vicent Tur o l’instrumentista tradicional eivissenc Xicu Bufí Verro.

La banda es va posar en marxa el 2005 i, un any més tard, va guanyar el concurs Sargantana Rock. El 2009 va aconseguir també el primer premi de FesTerra i van participar en el primer àlbum de Ressonadors amb la seua versió de ‘Jo tenc una enamorada’. Des d’un primer moment, varen concebre la seua música per a ser interpretada per les regions de parla catalana, iniciant actuacions en llocs com Barcelona, Perpinyà, Tarragona, Alcoi, València, Mallorca, Menorca, Formentera i, per descomptat, en tots els municipis d’Eivissa, sent, ja des dels seus primers temps, un dels grups més estimats en directe, ja que les lletres de les cançons toquen l’ànima i les arrels de la gent eivissenca.

El primer disc va arribar a finals de 2009 amb Poèsica, un àlbum amb 18 cançons que, en la seua majoria, adaptaven poemes d’escriptors eivissencs, aconseguint un notable èxit de vendes i crítica, que els va portar a participar en la fira Expolangues 2010 de París, en el cicle Be Balears de Nova York i en el Festival des Fontaines (França).

A la fi de 2011 varen publicar un segon treball, Corda i Poal, que va continuar aportant sonoritat als poetes, jugant amb les paraules i les emocions, i incorporant nous instruments. Li ho varen dedicar a Toniet Barbé, músic molt estimat per la comunitat d’artistes d’Eivissa i oncle de Joan Barbé. Amb aquest àlbum, gràcies en particular a l’èxit de la cançó ‘En voler’, s’introdueixen a Catalunya, sent finalistes als Premis Enderrock com a millor disc de pop-rock i nominats a disc català de l’any per Radio Nacional de España R4. Per aquesta cançó es va rodar un curiós videoclip realitzat sota l’aigua amb els integrants del grup, que va dirigir David Marqués, amb Toni Tur a la càmera.

Al juny de 2013 varen viure un dels seus moments més especials, en interpretar ‘Jo tenc una enamorada’ al Camp Nou, davant 90.000 espectadors, en formar part del Concert per la Llibertad, al costat d’artistes com Peret, Paco Ibáñez, Sopa de Cabra, Fermín Muguruza, María de la Mar Bonet, l’Orfeó Català, Lluís Llach, Ramoncín i molts altres. Aquest mateix any presenten el tercer disc, Col·lecció de Satèl·lits, amb 14 noves cançons que continuen bevent del seu particular folk. Varen tornar a ser finalistes a sis categories dels Premis Enderrock i al disc català de l’any d’RNE-R4, i fins i tot varen participar en la gala de la Marató de TV3, amb el seu primer senzill ‘No t’estim’, a més d’oferir concerts per tota Catalunya, França i Balears.

Idò, publicat a la fi de 2014, va ser el quart àlbum i inclou 14 cançons amb preocupacions, reflexions i crítiques sobre el món que els envolta i afecta, en la reduïda geografia de la seua terra eivissenca: la mar, la muntanya, les prospeccions petrolíferes, la conservació de la posidònia o l’univers de la nit. Aquest treball, més desenfadat i festiu que els anteriors, conjuga lletres enginyoses compostes per ells amb noves veus de poetes, aconseguint més premis i nominacions. Varen tornar a participar en la Marató de TV3 amb la seua particular versió de ‘A Dios le pido’, de l’artista colombià Juanes. La gira del disc els va portar per tota la geografia de la llengua catalana, oferint més de 40 concerts.

A l’estiu de 2015 varen ser escollits per l’ens públic de la televisió catalana i varen presentar ‘Junts’, la cançó de l’estiu de TV3 i Catalunya Ràdio, i aquest mateix any varen ser part del cartell del mític festival Canet Rock, al costat de grups com Els Catarres i La Pegatina, i en altres esdeveniments com Acústika a Figueres o Estivada a França. En aquesta època també apareixen en múltiples programes de televisió, com El Foraster (TV3) o Viajando con Chester (Cuatro), posant a més la seua música com a banda sonora de diferents espais de TV3.

El 2016 publiquen 10 anys i bons, amb el qual varen celebrar la primera dècada de trajectòria, i que recull algunes de les cançons més significatives del grup, amb col·laboracions de La Pegatina, Els Catarres, Els Amics de les Arts, Gerard Quintana, Gossos, Maria de Mar Bonet, Blaumut, Quimi Portet, Cris Juanico, Cesk Freixas, Sanjosex i Miquel Gil.

Ja el 2017 arriba el sisè i últim treball, La Vida Rima, molt més rocker que els anteriors i que, d’alguna forma, marca les pautes musicals del que serà el següent projecte de Serra i Barbé, Joven Dolores, amb el qual passen a cantar en castellà.

La banda va realitzar una extensa gira de presentació d’aquest últim treball per la geografia de parla catalana, amb el qual es va acomiadar del públic, per a iniciar a continuació una pausa indefinida amb l’objectiu de portar endavant el citat projecte Jove Dolores, entre altres. Els dos últims concerts d’aquesta etapa varen tenir lloc a la carpa de les festes de Santa Eulària (Eivissa), el 16 de febrer de 2019, i a la sala Bikini de Barcelona, el 22 de febrer.

La història de Projecte Mut, però, no acaba aquí, ja que al febrer de 2024 varen anunciar el seu retorn als escenaris per a celebrar el 15 aniversari de l’inici de la seva trajectòria discogràfica, encara que sense intenció de ficar-se de nou a l’estudi de gravació.