Miles Island

Miles Winter Roberts, també conegut com a Miles Island, és el creador d’un gènere musical que ell ha batejat com beach funk. El porta pels escenaris de l’illa, on viu des de fa diversos anys, després d’enamorar-se d’ella des de la infància, ja que el 1970, amb cinc anys, es va traslladar a Eivissa amb la seua família i va passar cinc anys vivint a Cas Mestre, una casa de Sant Agustí. Per això, es defineix a ell mateix com a anglès/pagès. Actua en solitari i acompanyat per altres músics, secundant-se en la sonoritat que aconsegueix extreure d’una guitarra acústica i la seua treballada veu.

En els vuitanta va popularitzar diversos senzills a Alemanya, al costat del seu germà bessó Guy, i va arribar a entrar al Top 30 a Portugal. Junts, sota el nom de Double Take, també van guanyar diversos festivals, com el de Sopot (Polònia) o Cesme (Turquia). En els 90 va formar la banda Milers from Nowhere, que es va fer molt popular a Hamburg, amb la qual va gravar l’àlbum Going Somewhere, al costat de Dirk Steffens (Helloween, Pink Cream 69).

Pocs anys després es va mudar a Londres, on va tocar amb músics com Kevin Armstrong (David Bowie, Iggy Pop), JC 001 (Peuple de L’Herb), Blair McKeachan o Howard Marks, en un famós club anomenat Pinky Poos, del qual va formar part durant set anys i pel qual també passaven artistes com a Dr. Feelgood, Ruby Turner o Chris Smither.

En 1999 va llançar Shoo-lallelujah, un àlbum en viu amb Steven Dunphy a la guitarra espanyola, que el va portar a actuar a Knebworth House, una casa senyorial britànica coneguda per albergar concerts de rock, i a un espectacle de Hollywood per a la producció Ocean’s Eleven. Sota el nom de Winter Roberts va gravar després el EP Escapado i l’àlbum Daymaker, tots dos produïts per Steve Brown, ja mort i conegut per fer importants treballs per a Wham!, The Cult, Elton John i Manic Street Preachers, entre altres.