A Eivissa, almenys que hagi transcendit, mai s’havia gravat un disc de tangos. Per a posar remei a aquesta manca, el duo Mano a mano acaba de llançar a través d’algunes plataformes digitals, com YouTube i Bandcamp, l’àlbum De una, el primer de la seua trajectòria, que conté 14 pistes, gairebé totes elles tangos clàssics composts entre 1920 i 1956, que interpreten Eleonora Crispo a la veu i Claudio César a la guitarra.

Hi ha dos excepcions: el breu conta ‘El puñal’, de Jorge Luis Borges, llegit per Hernán Chinaski, el productor de l’àlbum, acompanyat a la guitarra amb un arpegi de quatre acords que interpreta la pròpia Eleonora, i un breu fragment de la pel·lícula ‘Melodia de arrabal’ (Louis J. Gasnier, 1933), amb la veu de Carlos Gardel. “Jo volia que la veu de Gardel estigués en el disc. És una força poderosa que em guia en el tango i que em dona senyals. He somiat amb ell i en els somnis m’ha passat secrets de les cançons que devia cantar. La seua veu, a més, és la veu del tango, així que vàrem buscar un trosset d’entre totes les pel·lícules que va fer i hem intentat treure-li el millor so possible”, explica Eleonora.

De una porta aquest nom perquè es va gravar d’un sol cop i en simultani, amb guitarra i veu al mateix temps, com antany; i sense metrònom, perquè, com apunta Eleonora, “el temps és un com un xiclet que s’estira segons els sentiments”. La gravació es va realitzar el passat 29 d’abril, a l’Heliotrop Studio (Eivissa). Chinaski es va ocupar de la gravació, d’introduir els efectes sonors que li proporcionen ambientació tanguera i de la masterització, realitzant també les mescles al costat d’Eleonora. Tots dos varen intervenir també en el disseny físic de l’àlbum, encara que l’art final és obra d’Ernesto H. Ercolini, que li ha aportat l’estètica dels vells vinils. En uns dies, aquest treball també podrà gaudir-se mitjançant CD físic, que ja està acabat i viatja de camí a l’illa.

“La gravació va ser totalment improvisada. Estàvem a l’estudi i ja havíem acabat tots els concerts. Claudio César s’anava a la nit –resideix a Barcelona, encara que viatja a Eivissa constantment per actuar amb Eleonora–, teníem la guitarra i tots els equips per a gravar, i en dos hores el vàrem tenir acabat. Feia temps que volia tenir un àlbum per a portar-lo a les actuacions, perquè a vegades la gent ens el demanava”, explica la cantant.

La selecció de cançons va ser senzilla d’abordar: “Fa un any que canto amb Claudio i hi ha diversos temes que tenim super oliats. Molts d’ells els vàrem escollir per això. ‘Cafetín de Buenos Aires’ és un tango clàssic bonaerense, amb el qual havíem d’obrir perquè té molta força. ‘Naranjo en flor’ ens surt bé i ‘Mano a mano’, que és un tango molt famós de Gardel, de 1920, dona nom al duo. I els altres, una mica més del mateix: ‘Volver’ i ‘Por una cabeza’ són, com jo solc explicar al públic des de l’escenari, els hits del tango; ‘Desencuentro’ és el meu favorit i ‘Cuesta abajo’ està molt assejat. Després tenim ‘Afiches’ i ‘Malevaje’, que tanca, i que és totalment de raval”, detalla Elio Crispo.

El disc, a més, és com un collage sonor, on les cançons es fonen amb sons d’humanitat de carrer. L’atmosfera de bar que palpita de fons al principi de l’àlbum, coincidint amb ‘Cafetín de Buenos Aires’, està gravada en el famós Cafè Tortoni de l’Avenida de Mayo, el més antic de Buenos Aires (1858), que freqüentaven Jorge Luis Borges, la poetessa Alfonsina Storni i el propi Carlos Gardel. I quan arrenca ‘Por una cabeza’, la lletra del qual, composta per Alfredo Le Pera el 1935 i musicada pel propi Gardel, tracta d’amors i carreres de cavalls, irromp la veu d’un autèntic locutor de l’Hipòdrom de Palermo, a Buenos Aires. Després del final de ‘Afiches’, que al·ludeix a l’univers de la premsa i les revistes, pot escoltar-se a un repartidor de periòdics de l’època, quan oferia l’última edició a la platja. Destaca també l’efecte final d’un ganivet que es clava, transcorreguts uns segons d’acabar ‘Malevaje’, l’última cançó. Tots aquests efectes són una aportació directa d’Hernán Chinanski.

Quant al disseny de l’àlbum, tres apunts. El primer, referent a la foto antiga en blanc i negre que ocupa tot l’interior de la portada. Es tracta de l’illa de Tromsö, a Noruega, però sembla feta al Buenos Aires més ‘tanguero’. El segon, sobre la partitura que il·lustra l’interior de la contraportada, on venen els crèdits, i que és un fragment del tango ‘Mano a mano’.

Finalment, mereix un esment especial la foto antiga d’una noia jove que apareix en el collage fotogràfic de la portada, entre nombroses captures de concerts d’Eleonora i Claudio. Es tracta de Ivana Capurro de Crispo, l’àvia materna d’Eleonora, amb la qual es va criar durant uns anys a l’Uruguai. “Gràcies a ella vaig escoltar a Gardel. Li encantava el tango i de jove, pel que sembla, tenia una col·lecció de vinils impressionant. El disc sencer està dedicat a ella, la meva àvia Mamina”, afegeix Eleonora.

El llistat de pistes de l’àlbum és el següent:

1) ‘Cafetín de Buenos Aires’ (lletra d’Enrique Santos Discépolo i música de Mariano Mores, 1948).
2) ‘Naranjo en flor’ (lletra d’Homero Expósito i música de Virgilio Expósito, 1944).
3) ‘Mano a mano’ (lletra de Celedonio Flores i música de Carlos Gardel, 1920).
4) ‘Afiches’ (lletra d’Homero Expósito i música de Atilio Stampone, 1956).
5) ‘Madame Ivonne’ (lletra d’Enrique Cadícamo i música d’Eduardo Pereyra, 1933).
6) Fragment de la pel·lícula ‘Melodia de arrabal’ amb la veu de Carlos Gardel (Louis J. Gasnier, 1933).
7) ‘Cuesta abajo’ (lletra d’Alfredo Le Pera i música de Carlos Gardel, 1934).
8) ‘Volver’ (lletra d’Alfredo Le Pera i música de Carlos Gardel, 1934).
9) ‘Bandoneón arrabalero’ (lletra de Pascual Contursi i música de Juan Bautista Deambroggio, 1928).
10) ‘Desencuentro’ (lletra de Cátulo Castillo i música d’Anníbal Troilo, 1962).
11) ‘Como dos extraños’ (lletra de José María Contursi i música de Pedro Láurenz, 1940).
12) ‘Por una cabeza’ (lletra d’Alfredo Le Pera i música de Carlos Gardel, 1935).
13) ‘El puñal’ (mini conta de Jorge Luis Borges llegit per Hernán Chinaski i amb guitarra d’Eleonora Crispo).
14) ‘Malevaje’ (lletra d’Enrique Santos Discépolo i música de Juan de Dios Filiberto, 1928).