Fruit d’una col·laboració entre el mestre del free jazz Joachim Kühn, un dels pianistes internacionals més destacats, i Dr. Gwon, prestigiós productor de música electrònica a Eivissa, ha sorgit Microvibrations, un àlbum de naturalesa conceptual i orgànica, creat mà a mà entre tots dos artistes com a banda sonora d’una epopeia espacial imaginària.

El disc sorgeix arran d’una trobada casual entre tots dos autors, quan Steve ‘Dr. Gwon’ Fernández es va atracar a la casa de Joachim Kühn, a Eivissa, per a deixar-li uns micròfons propietat del seu pare, el prestigiós guitarrista de flamenc Paco Fernández, i es va topar amb un vinil que mai hauria esperat trobar entre la col·lecció discogràfica d’un pianista de jazz: Promises, una col·laboració publicada el 2021 entre el saxofonista de jazz nord-americà Pharoah Sanders, mort l’any passat, i Floating Points, nom artístic del dj britànic i productor de música electrònica Sam Shepard.

Aquesta troballa fortuïta va desencadenar en una conversa sobre música de la qual va sorgir la idea de crear un projecte junts, de temàtica similar, on el piano i la música electrònica s’abraçassin i palpitassin com un sol cos.

Steve desconeixia si de la iniciativa sorgiria simplement una cançó, un EP o un àlbum sencer, però poc més d’una setmana després, Kühn el va avisar que ja havia compost tota una col·lecció de temes per al projecte i es van ficar junts a l’estudi eivissenc del músic alemany, gravant tots els pianos d’una tacada. Kühn va marcar les pauses on havia de florir la música electrònica i va concebre les seues cançons com la melodia de fons d’una història entre dos amants que arriben a la convicció que el món en el qual viuen és massa opressiu, iniciant un viatge espacial a la recerca d’un lloc millor al qual batejaran “Perfecte”. En el transcurs del procés creatiu, fins i tot varen estudiar Imagine the Perfect Live com a títol de l’àlbum.

Posteriorment, Dr. Gwon va compondre tota la part electrònica a Too Much Studio, unes instal·lacions on s’han creat discos considerats clàssics de la música baleàrica, com Navigator, de José Padilla; Sal y Sol, de Paco Fernández, i infinitat de cançons per als recopilatoris de Cafè De la Mar. Durant el procés va voler mantenir uns estàndards musicals per a tots els temes, de manera que també la seua part encadenés les cançons a través d’una visió única, un tot, posant un escenari galàctic a la història d’amor proposada per Joachim.

Joachim Kühn. Foto: Joan F. Ribas

Cal esmentar que igual que els protagonistes de la imaginària epopeia fugen de l’opressiva rigidesa del seu món, Kühn i Dr. Gwon també varen decidir fugir dels rígids tempos habituals de la música electrònica moderna i varen crear aquest disc gairebé íntegrament sense claqueta/metrònom, cosa poc usual en el gènere, donant-li una cadència natural molt humana.

El resultat és un àlbum conceptual, dotat d’una atmosfera meditativa profunda i una sensació vintage, però amb un so modern. Kühn sedueix amb composicions melòdiques per a piano que, d’alguna forma, s’allunyen del costat més salvatge del free jazz, mentre Dr. Gwon submergeix a l’oient en una densa atmosfera de ciència-ficció. Cadascuna de les 11 cançons representa un moment específic de la particular odissea moderna que experimenten els amants; des del fastig d’aquest planeta a la decisió d’abandonar-lo, passant per les múltiples etapes del viatge i el seu resultat final.

Dr. Gwon. Foto: Joan F. Ribas

Tots dos artistes demanen que Microvibrations sigui escoltat de principi a fi, tal com com farien per a submergir-se en qualsevol història. Que aquell que ho escolta s’instal·li en un lloc agradable i còmode, es relaxi i es disposi a gaudir d’aquest viatge sonor, a través de l’espai i el temps…

L’àlbum ha estat compost al 50% pels dos artistes, el piano està interpretat per Joachim Kühn i Dr. Gwon s’ha ocupat de sons electrònics, sintetitzadors, percussions, text i veu. Va ser gravat a Eivissa, sota la producció de Dr. Gwon, mesclan-lo i masteritzant-lo Domi Pastor. El artwork de portada i contraportada és obra del prestigiós artista gràfic Martín Díaz (Mapp).

Joachim Kühn, un pianista de renom mundial

L’extraordinari pianista i compositor Joachim Kühn (Leipzig, 1944) va ser un nen prodigi que fins i tot va debutar com a concertista clàssic. El seu germà Rolf, magnífic clarinetista mort l’any passat, va fer que simultàniament s’interessés en el jazz, sent el primer a dedicar-se al free jazz a l’Alemanya de l’Est, a partir de 1961. Després es va establir a Hamburg, passant també per dos etapes parisenques i una californiana, en les quals va actuar, va compondre i va gravar al costat de figures de talla mundial.

Kühn ha estat nomenat millor pianista de jazz d’Europa en set ocasions i ha compartit escenari amb músics de la talla de Jimmy Garrison, Don Cherry, Slide Hampton, Billy Cobham, Jean-Luc Ponty o Ornette Coleman. D’entre el seu espectacular i extensíssim currículum val la pena destacar la seua participació, al costat de l’orquestra de Gato Barbieri, en la icònica banda sonora de El último tango en París (Bernardo Bertolucci, 1972). També de la mà del seu germà Rolf, va descobrir Eivissa en els anys setanta, establint-se aquí el 1992. Encara continua vivint a la seua casa del Parc Natural de ses Salines, des de l’estudi de la qual ha gravat i compost multitud de treballs. També col·labora amb artistes locals i manté un trio al costat del multiistrumentista marroquí Majid Bekkas i el bateria espanyol Ramón López. Ha publicat més de mig centenar d’àlbums.

Steve ‘Dr. Gwon’ Fernández, innovador en la música electrònica

Prestigiós productor d’electrònica i músic, Steve Fernández, també conegut com a Dr. Gwon, és fill del prestigiós guitarrista Paco Fernández, creador del flamenc chill. Amb ell ha girat i continua girant pels escenaris de mig món aportant el seu art en l’electrònica i els seus sons urbans. Criat entre els Estats Units i Eivissa, va crear la primera banda de grunge-punk als catorze anys, en el qual tocava la guitarra i cantava. Poc després es va convertir en pioner de l’hip hop insular, formant el grup 1312A. D’aquí es va traslladar a Barcelona i, encara que en un principi anava a estudiar guitarra en el Taller de Músics, va acabar formant-se en So i va seguir amb diversos projectes musicals, aprofundint en els gèneres urbans i l’electrònica.

En tornar a l’illa, va treballar com a assistent de so en els acabats d’estrenar Too Much Studios, involucrant-se en diversos projectes, com el disc nominat a un grammy Navigator, de José Padilla, o la producció de la banda sonora de El sueño de Ibiza, d’Igor Fioravanti, on apareix també la seua música. El 2006 va posar en marxa el col·lectiu d’Hip hop Nexus Crew (Toxic Town), del qual acabarien formant part més de vint artistes, entre ells el grup 4monos amb el qual va publicar, el 2008, el disc Homónimo, exercint el paper de productor i MC.

Amb els seus diversos projectes ha fet de teloner a infinitat d’artistes, com, per exemple, Africa Bambaataa, Tote King, El Cigala o Simply Red. Ha col·laborat amb Statuas de Sal i com a productor va realitzar multitud de treballs per a José Padilla i Paco Fernández, participant en remixes de Presuntos Implicados, Chambao o Índia Martínez. El 2013 va publicar el seu primer disc de rap en solitari, Dreamtime. També exerceix com dj en diferents clubs de l’illa i actualment, arran de la pandèmia, explora la potencialitat musical del denominat circuit bending, llançant diversos singles i participant en el californià festival d’inventors d’instruments musicals ‘Maker Music Festival’. És un dels productors més experimentals i avantguardistes de l’illa d’Eivissa.