Avui, des de Sant Josep és Música, volem retre homenatge a un dels músics històrics de Sant Josep, el mític Ramon Bufí (Eivissa, 1956), que ahir a la tarda ens va deixar després de sofrir una greu malaltia que el va consumir en unes poques setmanes. La notícia de la seua mort es va propagar de seguida pels llocs que freqüentava, com el bar Can Sala de Sant Jordi o Can Jordi Blues Station, on el grup The Metrallas, que ahir oferia un concert, li va dedicar la primera cançó. Ramón, a més, era vesí d’aquest mateix establiment, on va actuar en multitud d’ocasions.

Ramón vivia en el camp, a una casa on tenia un estudi per a assajar i gravar, molt prop del barri de Cas Puvils. El 28 de maig de l’any passat, per exemple, va organitzar allí un concert multitudinari per a celebrar els seus 50 anys en la música, acompanyat del que ha estat el seu últim grup, Aykya, en el qual tocava la bateria i cantava al costat de la seua germana Marga Bufí, Manolo Díaz i David Keiper, i també al costat d’altres músics amics amb els quals havia actuat al llarg d’una prolífica carrera com a artista.

Ramon va néixer i va créixer a la finca de Can Bufí, a només 1 quilòmetre de la ciutat, on ara està el polígon industrial que porta el nom de la família. El seu pare, en Vicent Bufí, era ballador de pagès i va viatjar per tota Europa. El 1965 va construir el primer hipòdrom de veritat que fins llavors havia existit a l’illa. Després el seu germà Xico va obrir la discoteca Glory’s, que també va ser de les pioneres. Eren sis germans, tres al·lots i tres al·lotes, i tres d’ells varen acabar sent músics. En Xico, també mort, era guitarrista i compositor, i va arrossegar a Ramón i a Marga, quan ell ja tenia la banda Es Amics, molt famosa en l’època, tocant a més amb els Ovnis i Es Amics des Trons, entre altres.

Amb 11 o 12 anys, li va demanar als seus pares per la nit de Reis una bateria de jogueroi i, encara que amb ella va aprendre el bàsic, sobretot es va fer addicte a la percussió, l’instrument que sempre va adorar, encara que es manegés amb altres. Després va començar a colar-se en el local on assajava la banda del seu germà i, d’adolescent, es va dedicar a freqüentar els hotels on es programava música en viu. Tots els músics el coneixien i solien convidar a nen “Ramonet” a tocar alguna cançó amb ells.

El seu primer concert el va donar a les festes de Sant Rafel, amb Pepe i Paco Costa, amb els quals formava un trio, quan no tenia més que 15 o 16 anys. Als 17 ja es va ajuntar amb Loos Genios, un grup de músics arribats de Jaén que es dedicaven a la rumba. El sorprenent és que el cantant va acabar sent ell i fins i tot posava accent flamenc. Es passaven l’estiu tocant cada nit a l’Hotel Hawaii.

A l’estiu següent va muntar Sendra, una altra banda al costat d’uns soldats de Barcelona destinats a l’illa que sabien tocar, amb la qual també actuaven als hotels. Després va formar part d’un grup d’allò més pintoresc, Azibi (Ibiza a l’inrevés), que es dedicada a promocionar la moda Adlib i amb el qual va viatjar molt. Ell cantava i tocava la bateria i l’acompanyaven Manolo Díaz a la guitarra, Dennis Herman al baix i Henry Maizels a la flauta travessera. Tenien una estètica hippie i sonaven a Herbie Hancock: funky, blues, jazz i fins a temes de Santana.

Ramon Bufí. Foto: Joan F. Ribas

Un altre grup d’aquells anys daurats era Tots Band, amb Mark Lieberg al baix i Juanjo Cardona a la guitarra. Els contractaven hotels, discoteques, Las Dalias i feien un repertori amb temes de Police, rock and roll i composicions del propi Ramon. També va crear un grup de jazz amb Rafa Peletey, anomenat Island Jazz Trio.

Una de les anècdotes imprescindibles d’aquella època va ser la forma amb la que va aconseguir fugir de la mili quan ja l’havia començat. El varen destinar a Vitòria, a Euskadi, però als dos mesos i mig es va lliurar. Va fingir que tenia una asma molt forta i el varen enviar cap a casa. En arribar, però, va haver d’acudir a revisió amb el metge militar. Sempre contava que aquell dia es va fumar un paquet de Celtas de un cop, va pujar corrent les escales de la Comandància i quan li va arribar el torn, el cor li anava a mil per hora. El metge va confirmar la baixa a l’instant i en Ramón va poder continuar tocant als hotels tota la temporada.

La seua època favorita van ser els 80 i el New Wave. Tocava amb Azibi i, ja el 1985, va posar en marxa Ibz, amb Màster a la guitarra, Chiche també a la guitarra, Juan Pablo al baix i ell a la bateria, amb una cantant. Ramon deia que feien “música tèrmica perquè abrasava com el carbó”.

Ja a principis dels 90 va néixer Siroco, una altra formació inoblidable, amb la qual feien covers de rock tocant amb seqüències. Estaven Manolo Díaz, Rafa Peletey, Carlos Lorda al saxo i Ramon a la percussió i a la veu. Muntaven unes bases i tocaven per damunt, amb un equip brutal. Els seus escenaris habituals eren La Escollera, Indiana Cafè i mitja Eivissa, a més de multitud de festes privades. També va substituir al bateria Cristóbal Mascaró després de la seva defunció, en el grup Los Malos, de Jon Michell.

Durant una pausa musical a la fi dels 90, va aprofitar per a arrencar el projecte Can Vino Tinto Productions, amb el qual va muntar festes techno a Blue Marlin, La Escollera, Privillege i altres grans espais, inclòs Amnèsia, on va organitzar el cap d’any del 2000.

El seu retorn a la música va ocórrer ja en el segle XXI, amb el sorgiment de Samba Karay, que va partir d’un grup de músics amb els quals feia batucada. Eren cinc homes i dues ballarines brasileres i feien uns xous d’escàndol sense equip, a seques. Ell només portava la caixa de la bateria i totes les setmanes feien concerts a Es Savinar i festes privades sense parar. Van estar actius fins el 2008. En aquesta època també va estar tocant amb Three Monkeys, que liderava Frank, un rocker anglès, i on també estava el guitarrista eivissenc David Bofill. El trio feia rock and roll a tot drap. El cantant era ja un carcamal, però en Ramon deia que amb dos Jack Daniels ballava com un col·legial.

Després d’una altra temporada sense tocar, la seua germana Marga, que havia exercit de cantautora per terres catalanes durant dècades, per fi va tornar a l’illa i en Ramon va voler que toquessin junts. Va ser així com va néixer Aykya.

Al maig del 2022, quan va oferir el concert del seu 50 aniversari com a músic, ens va concedir una entrevista, en la qual ens va dir: “continuaré tocant fins que rebenti”. Va complir la seua paraula fins fa unes setmanes, quan la malaltia ja no li ho va permetre. A més d’un gran músic, estimat i respectat en tota l’illa per la comunitat d’artistes locals, era un tipus que anava pel món amb un somriure en la cara. Benvolgut Ramon, gràcies per tants anys de música.

Descansi en pau.

El dissabte 11 de novembre, a les 13 hores, tindrà lloc el vetllatori de Ramon Bufí Palau a Pompes fúnebres Ibiza. El funeral serà a les 16 hores a l’església de Santa Creu.