Sens dubte, un dels moments més impressionants i emotius que els aficionats a la música de l’illa han pogut viure es va producir dissabte passat durant les festes de Sant Agustí, amb la presentació del nou disc de Doctor Trapero ‘El anticristo está en la disco’. Aquest treball, que inclou molts temes que la popular banda de Sant Josep ja havia ofert en els seus directes, però que no havia gravat, constitueix una rotunda crítica social a l’estructura turística de l’illa i l’omnipresència de les discoteques i la seua publicitat.

El disc el varen gravar a la fi de l’any passat a Magrana Studios amb Joan Barbé, del qual els integrants de Doctor Trapero destaquen el magnífic treball realitzat, les ganes immenses que el productor eivissenc li ha posat i l’espectacular so obtingut. L’àlbum conté once grans temes, entre els quals destaca ‘El rap de la cripta’, la crítica més àcida a l’Eivissa actual que s’ha pogut escoltar en molt de temps, i que d’alguna forma connecta amb altres anteriors, com, per exemple, ‘En aquesta illa tan pobra’, que va popularitzar el grup Uc, encara que a través un llenguatge musical completament distint. El dels Trapero és urbà, raper i avantguardista. També inclou himnes essencials del repertori trapero, com a ‘Animal’, ‘Náufrago majareta’, ‘Muñeco de trapo’, ‘Duro hueso’ o ‘Sospechoso habitual’, i una nova masterització del ja clàssic de la formació ‘Vida’.

Totes les cançons estan compostes per Alfonso Hernández Morillas, Fonsi, i David Lorenzo, pioners del grup, guitarristes i cantants, que les han gravat al costat de la seua base rítmica habitual: Luis Iglesias al baix i Luis R. del Cerro a la bateria. Lorenzo, a més, ha plagat l’àlbum d’il·lustracions creades a mà, que esbossen a la perfecció el concepte crític de l’àlbum, que al mateix temps s’inspira en la famosa pel·lícula ‘Están vivos’ de John Carpenter (1988).

‘Están vivos’ explica la història d’un treballador nord-americà que casualment troba unes ulleres de sol que permeten veure a les persones tal com són, així com els missatges subliminals amagats en la publicitat, destinats a aborrallonar a la població, esclavitzant-la a través del consumisme. Gràcies a elles, descobreix també que importants personatges de la vida política i social són en realitat extraterrestres que pretenen convertir als homes en una raça d’esclaus.

“Aquesta obra és un peliculón i volíem fer-li aquest petit tribut traslladant la seua història i moralitat a Eivissa. A les nostres cançons parlam d’aquesta gent cega que arriba a una illa de pirates perquè li treguin la pasta i l’espremin. També del món de la discoteca, que al final és un paperot i un postureig que ens afecta a tots”, apunta Fonsi Hernández.

“La idea de relacionar el disc amb la pel·lícula sorgeix que tota Eivissa és un anunci de discoteques, com ocorre, per exemple, a l’aeroport. Després de reformar-ho han posat cartells sensa solta ni volta i gairebé ni t’assabentes que és un aeroport perquè només es veuen dj’s i festes de discoteques. Anuncis que, com en la pel·lícula de Carpenter, en realitat proclamen: veniu, consumiu i deixar-vos tota la vostra pasta. Aquí estan, per exemple, aquests pòsters de la festa de les formigues. Sembla que diguin tu, que ets una formiga, tira’t un any treballant i estalviant per a venir aquí i deixar-te tota la pasta, i torna l’any que ve. En ‘El rap de la cripta’ ho deixem tot plasmat, però també tenim cançons que reflecteixen el caire polit de l’illa, amb l’hivern, les cales i la bona gent, com ‘Náufrago majareta”, afegeix el cantant de Doctor Trapero.

La col·laboració amb Joan Barbé va sorgir després d’un concert a Sant Rafel en el qual Doctor Trapero va telonejar un dels grups del multiinstrumentista i productor: “Després d’escoltar-nos, en Joan ens va dir que li havia agradat molt el que fèiem, que ja es veia molt treballat, i es va oferir a gravar-ho al seu estudi. Ha estat un crack i ens ha donat totes les facilitats. Des del principi va dir que volia que el disc sonàs a directe i ho ha aconseguit. Ens encanta el so professional i potent que té”, postil·la Fonsi.

Un disc fabulós, que ja pot escoltar-se a les principals plataformes de música per streaming i que també està a la venda en format físic a Can Jordi, i pel qual des de Sant Josep és Música només podem donar-lis efusivament l’enhorabona.

A continuació, una selecció d’imatges de la presentació del disc a Sant Agustí, de Joan F. Ribas: