Carlos Ares, Travis Birds, Santero y Los Muchachos, Hinds i Morning Drivers, a Venice Bay

El recinte Venice Bay, de Concept Hotel Group, i la zona exterior de l’Auditori Calo de s’Oli acullen el 3 i 4 d’octubre la V edició del Festival Sonorama Ribera Goes to Ibiza, que comptarà amb la participació d’un total de 15 grups de tot el país i algunes activitats paral·leles. Aquesta única jornada a Venice Bay ofereix les principals actuacions del cartell: Morning Drivers (17 hores), Hinds en acústic (18 h.), Santero y Los Muchachos (19,10 h.), Travis Birds (20,30 h.) i Carlos Ares (22 h.), amb el show de Chinches Dj’s entre concerts.

El programa alterna dos jornades de concerts gratuïts a Calo de s’Oli, amb un altra programa que requereix entrada i que es desenvoluparà al recinte Venice Bay, situat al costat del Paradiso Ibiza Art Hotel, al carrer Lugo. En tots dos espais hi haurà també food trucks i barres. Les activitats complementàries tendran lloc a l’Hotel Gran Paradiso, també situat al costat. Les localitats de pagament poden adquirir-se a la pàgina web del certamen, on els aficionats de fora de la illa també poden reservar estades. L’entrada per aquesta jornada de dissabte a Venice Bay costa 43,50 €.

Sonorama Ribera és un festival de música indie que, des de 1998, es celebra el mes d’agost a la localitat burgalesa d’Aranda de Duero, organitzat per l’associació cultural Art de Troya. Des de 2021 i en col·laboració amb la cadena hotelera eivissenca Concept Hotel Group, compta amb una versió eivissenca, que es desenvolupa a la zona turística de Cala de Bou. En ella participa una representació dels grups que protagonitzen el cartell d’Aranda de Duero. El certamen compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Josep, Sant Josep és Música i el Consell Insular d’Eivissa.

A continuació, una mica d’informació sobre les bandes participants:

Morning Drivers i el millor de la seua discografía per a una legió de seguidors

Morning Drivers

La formació eivissenca Morning Drivers és un dels grups d’indie pop més destacats de l’illa, amb treballs discogràfics que han tingut repercussió nacional. El componen Miquel Serra, Luis Iglesias, Mariano Costa, Miquel M. Thomas i Sebastian Budding, tots procedents d’Eivissa. Varen començar fent versions de les bandes que més els agradaven i, a partir de 2015, es varen dedicar a compondre.

Fruit d’aquell treball va sorgir el seu primer àlbum, Perspectiva, publicat el 2017, que ja els va permetre afrontar una àmplia gira nacional, amb parada a ciutats com Barcelona, Madrid, València, Granada, Còrdova, Albacete, Salamanca o Saragossa. El seu segon àlbum, Nuevas Intenciones (2020) també els va portar a recórrer el país i participar en múltiples festivals, igual que el tercer, No todo tiene un final, llançat el 2024.

A Eivissa tenen una legió de seguidors i cada vegada que actuen solen omplir places i auditoris. El 2022 varen aconseguir un gran èxit al concert que varen oferir al Sonorama Ribera, a Aranda de Duero.

Hinds, la girl band que ha donat la volta al món, en acústic

Hinds

Aquesta popular girl band de indie rock la varen formar el 2011, a Madrid, les cantants i guitarristes Carlotta Cosials i Ana García Perrote. Primer varen ser un duo i es digueren Deers i el 2014 ja varen irrompre com a quartet amb Hinds, amb el llançament d’un mini EP de dos cançons que va marcar una fita a la indústria musical espanyola, en traspassar ràpidament la frontera nacional. El 2016 varen publicar Leave Me Alone, el seu àlbum de debut, amb una gira que es va expandir per tota Europa, compartint escenari amb bandes tan destacades com The Vaccines o The Libertines.

Alguns emmarquen el seu estil en gèneres com el garage rock, el garage pop i el lo-fi, encara que elles renuncien a definir-se. Sí que reconeixen que les principals influències són Ty Segall, Mac Demarco, Black Lips, The Parrots o Los Nastys. El seu segon treball d’estudi, I Don’t Run, el varen publicar dos anys més tard, i el 2020 va arribar The Prettiest Curse, que va suposar un viratge cap a un so més poper i net, que els hi va produir l’estatunidenca Jennifer Decilveo. Amb aquests treballs han actuat per tot el món, recorrent països com Gran Bretanya, França, Portugal, Alemanya, Noruega, Dinamarca, Holanda, Tailàndia, Austràlia i els Estats Units.

Actualment la banda la componen Ana i Carlotta, al costat de la base rítmica que formen la baixista Paula Ruiz i la bateria María Lázaro. El seu àlbum més recent és Viva Hinds (2024) i el 2025 han llançat com a single el cover ‘Girl, so confusing’. A Sonorama Eivissa actuaran en acústic i, de ben segur, arrasaran l’escenari.

Santero y Los Muchachos porten de València el millor rock reposat

Santero y Los Muchachos

Santero y Los Muchachos és una banda valenciana formada per músics de llarga trajectòria que busquen transformar el rock del present mirant cap el passat. La lidera Miguel Ángel Escrivá, Santero, veu, ànima i cor del projecte, donant vida a composicions que no tenien cabuda a La Pulquería, la seua anterior banda, i que sota l’etiqueta de ‘rock reposat’ han conformat un repertori ple de cançons que esgarrapen acariciant.

Després del primer àlbum, Ventura (2017), va arribar Rioflorido (2019) i fa dos anys varen llançar el tercer, Royal Cantina, que va guanyar el Premi Carles Santos de la Música Valenciana al millor àlbum de rock de l’any. L’edició física consta de dos parts: Royal, elèctrica i polida, i Cantina, acústica i en brut. Amb aquest últim àlbum han estat girant sense parar per tot el país i Amèrica llatina.

Ja el 2024, Santero y Los Muchachos publiquen un directe amb 18 cançons titulat Una noche en Les Arts i enguany han llançat nous singles, com ‘València’, ‘Estamos bien’ i ‘Muros’. Els eivissencs ja varen tenir ocasió de gaudir la seua música al juliol de l’any passat, dins del Cicle Dorado Live shows, també al recinte Venice Bay.

Travis Birds, la cantautora més emocional de Madrid

Travis Birds. Foto: Cristina Ruiz

Travis Birds (Leganés, 1990) és una de les artistes més singulars i magnètiques de l’escena musical espanyola. Amb una veu inconfusible i una capacitat única per a fusionar gèneres com el folk, el pop i la cançó d’autor, ha conquistat tant a la crítica com al públic, amb una proposta artística tan arriscada com poètica i profundament emocional.

El 2016 va publicar el seu primer disc, Año X, creat entre les quatre parets de la seua habitació. Tres anys després, el 2019, aconsegueix el seu primer gran èxit amb ‘Coyotes’, cançó que es va convertir en banda sonora de la sèrie de televisió El Embarcadero. Aquest mateix any és convidada a participar en el disc Tributo a Sabina. Ni tan joven ni tan viejo, al costat d’altres artistes com Alejandro Sanz, Amaral, Robe Iniesta o Vanesa Martín, presentant ‘19 días y 500 noches después’, la seua particular versió de la famosa cançó del cantautor de Jaén, que va ser un dels grans temes de l’àlbum.

El 2021, amb un any de retard imposat per la pandèmia de Covid-19, publica La Costa de los Mosquitos, el segon àlbum, que reb un gran acolliment, colant-se a les llistes dels millors de l’any. Dos anys després llança Perro Deseo, amb cançons que mostren a una artista molt més lluminosa, produïdes per Tato Latorre, Paco Salazar, Leiva i Campi Campón, i amb dos col·laboracions de pes: ‘Urgente’, amb DePedro, i ‘Grillos’, amb el propi Leiva. Ha col·laborat amb molts altres artistes nacionals, com Rayden, Macaco, Mr. Kilombo, La Pegatina, Club del Río o Muerdo.

El 2024 va ser guardonada als Premios +Músicas, emportant-se els reconeixements a Millor Artista i Millor Videoclip. La seua música, carregada de sensibilitat i força, transporta a un univers on les històries cobren vida a través de melodies envolupants i lletres d’una bellesa esquinçadora.

Carlos Ares presenta a Eivissa el seu reeixit àlbum ‘La boca del lobo’

Carlos Ares

Carlos Ares (A Coruña, 1997) és un productor, compositor i multi-instrumentista gallec. Va començar la seua trajectòria escrivint i produint cançons per a una nova generació del pop espanyol (Paula Cendejas, Marc Seguí o Walls, entre altres), fins a debutar com a solista amb Peregrino (2024), un àlbum íntim i profundament personal, que el va posicionar com una de les revelacions de l’any per a la crítica. En ell combina les arrels gallegues amb l’amor pel rural i una creació senzilla però avantguardista, que inclou cançons com a ‘Amigo’, ‘Terrícola’, ‘Aquí todavía’ o ‘Rocíos’.

El 2025 ha llançat La Boca del Lobo, el segon treball, molt més elèctric, visceral i expansiu, en el qual explora noves textures sense perdre la identitat. El seu directe ha passat per festivals com BBK Live, Sonorama Ribera, Tomavistas o La Mar de Músicas, sempre acompanyat d’una banda que eleva les cançons a un altre nivell. Inclou veritables èxits, com ‘La Boca del Lobo’, ‘Días de perros’, ‘Importante’ i ‘Collar’.

El seu estil barreja folk, pop, electrònica i sons experimentals, amb lletres honestes que parlen de l’ego, la identitat o la incertesa. Una proposta artística, en definitiva, en constant evolució, que l’ha consolidat com una de les veus més personals i inquietes de l’escena alternativa.