No hi ha suficients adjectius per a qualificar el que anit va ocórrer a Sant Josep, en plena nit de festes patronals, amb el concert de Projecte Mut. La banda eivissenca va arrasar i va tornar boig a un públic totalment eclèctic, on hi havia gent d’allò més veterana barrejada amb adolescents encara imberbes, que corejaven les cançons amb detall, la qual cosa demostra que molts dels temes de David Serra i Joan Barbé continuen sent, per a molts eivissencs, himnes extraordinàriament emotius.

La comunicació entre els músics i el públic va ser intensa i el xou un autèntic divertiment, que en tot moment va transmetre la sensació que hi havia moltes ganes cap els dos costats: per part del públic, d’escoltar a Projecte Mut després d’un parèntesi de cinc anys, i per part de Projecte Mut, de tornar a interpretar unes cançons que ja són part de la història musical de l’illa.

David Serra (Projecte Mut). Foto: Joan F. Ribas

La nova plaça de Sant Josep limítrofa a l’Ajuntament, enfront de la farmàcia, ja gaudia d’un gran ambient amb l’actuació prèvia dels salsers Calle Boogaloo, que varen posar a la gent a ballar des dels primers temes. Però quan Xico Bufí, Verro, va pujar sol a l’escenari, iniciant el concert amb una cançó redoblada a l’estil més tradicional, la plaça ja estava fins als topalls i va acabar amb molt de públic ocupant el carrer posterior perquè prop de l’escenari ja no es cabia.

Joan Barbé (Projecte Mut). Foto: Joan F. Ribas

Varen sonar algunes de les cançons més memorables de la formació, des de les més mogudes ‘No t’estim’, ‘En la nit artificial’, ‘Tu ja m’entens’, ‘Que mos donin’ o la jota ‘Alegria’, a les emotives ‘Sa lluna damunt Formentera’, ‘En voler’ i molt especialment ‘Illa’, que el públic va acompanyar amb les llanternes dels mòbils enceses com quan es balancejaven encenedors en els concerts. ‘Jo tenc una enamorada’ no la va cantar el grup, però sí ho fer el públic a plens pulmons, de manera espontània, en la pausa que es va produir entre el final del concert i el posterior bis.

La banda va estar composta per la formació original de Projecte Mut, amb Joan Barbé tocant la guitarra, la mandolina, l’ukelele i fins a la percussió, i David Serra a la veu i a la guitarra, acompanyats pel prestigiós compositor i director d’orquestra Frank J. Cogollos al violí elèctric i la flauta, Toni Amores al baix, David Adán a la bateria i el ja citat Xico Verro amb els instruments tradicionals. Com a nou fitxatge, i quin fitxatge, el acordeonista Raúl Moya, titular també en la banda de folk irlandès The Moonshine Band, que, segons ens va dir al final del concert, va viure l’experiència amb una gran il·lusió, alguns nervis i, sobretot, molta intensitat i emoció.

No va faltar el moment de percussió amb David Adán i Joan Barbé sols, utilitzant tot l’escenari com a instrument, des del sòl a les columnes metàl·liques que sostenen els focus i els altaveus, i fins i tot la tanca frontal de l’escenari.

Avui, ajuntar els diversos milers de persones que segur que es varen acostar anit a Sant Josep, un dimarts vespra de jornada laboral, constitueix un èxit rotund i a l’abast de molt pocs artistes, incloses nombroses bandes de fora que no han aconseguit aquest poder de convocatòria a l’illa fins i tot en dies festius. I això, sens dubte, és perquè Projecte Mut toca els cors dels eivissencs amb una força que probablement ningú més aconsegueix.

El concert va superar les dos hores de durada i va acabar amb la ineludible versió de la cançó de Chimo Bayo ‘Así me gusta a mí’, traduïda com ‘Aquesta sí, aquesta no’, a càrrec de Xico Bufí. Llavors es va fer una foto de la banda sobre l’escenari d’esquena al públic i finalment els músics ballaren entre la gent a la plaça. Mentrestant, anaven arribant els demonis i correfocs amb la seua pirotècnia, malgrat que el gran castell de focs artificials ja acabava de ser detonat sobre l’escenari, en forma de cançons en eivissenc.

A continuació una galeria d’imatges del concert de Joan F. Ribas: