Arriba una nova edició del festival Sonorama Goes to Ibiza, que comença aquest divendres amb una primera jornada gratuïta en el recinte exterior de l’Auditori Caló de s’Oli, dins del programa de festes de Cala de Bou i Port des Torrent. Continuarà el dissabte a l’hotel Grand Paradiso i en el recinte Venice Bay, on sortiran a l’escenari les principals figures del cartell.

En el programa apareixen dos bandes eivissenques que han tornat als escenaris després d’un llarg parèntesi: Statuas d Sal i Peter Colours, al costat de grups i artistes de rellevància nacional tan coneguts com Anni B Sweet, Tu Otra Bonita o Marlena, entre un total de tretze formacions.

La jornada gratuïta del divendres, 2 d’octubre, oferirà sis hores de concerts i començarà a mitjan tarda, amb la mar de la badia com a teló de fons. Els grups participants són tots de fora de l’illa: Kitai (18,00 h.), Modelo (19,00), Éxtasis (20,00), Tenda (21,00), Comandante Twin (22,00) i Oslo Ovnies (23,00).

El dissabte, dia 3, la jornada s’iniciarà al Cinerama de l’Hotel Grand Paradiso, on tindrà lloc l’espectacle ‘Bouza vs Dylan’, el particular homenatge que el músic gallec Fermín Bouza ofereix al cantautor nord-americà Bob Dylan.

Ja a la tarda, a les 16,45 hores, el recinte limítrof Venice Bay, també pertanyent a Concept Hotel Group, obrirà les portes per a oferir els principals concerts del festival: Anabel Lee (17,00 hores), Peter Colours (18,05), Anni B Sweet en acústic (19,15), Statuas d Sal (20,30), Tu Otra Bonita (21,45) i Marlena (23,00). Tant Statuas d Sal com Anni B Sweet es varen incorporar al cartell en l’últim moment, després que Ginebras renunciés a la seua participació per causes alienes a l’esdeveniment.

Els concerts del dissabte requereixen entrada i encara n’hi ha disponibles a la pàgina web d’esdeveniment, per un preu de 45 euros l’entrada general (30 euros els residents) i 500 euros amb pensió completa durant tres nits per a dos persones. Aquesta edició de Sonorama Goes to Ibiza, que l’organització desenvolupa en col·laboració amb Concept Hotel Group, té el suport del Consell Insular d’Eivissa, Turismo de Ibiza, l’Ajuntament de Sant Josep i Sant Josep és Música, entre d’altres patrocinadors i col·laboradors.

 

INFORMACIÓ SOBRE ELS GRUPS

MARLENA

Marlena, originari de Madrid, és considerat un dels duos pop més icònics i brillants del panorama actual de l’indie a Espanya. El seu impacte en la música pop és recolzat per èxits com ‘Me Sabe Mal’ (triple disc de platí), ‘Gitana’ (disc de platí), ‘Muñequita de cristal’ (disc d’or), ‘Bailamorena’ (disc de platí) i ‘Último Baile’ (disc d’or), els quals han aconseguit un ressò extraordinari a les plataformes de streaming. Amb més de 1,6 milions d’oients mensuals (900.000 només a Spotify) i més de 316 milions de reproduccions acumulades, es mantenen en el Top 200 d’artistes més escoltats a Espanya a Spotify.

El formen Ana Legazpi (veu i composició de les lletres) i Carol Moyano (guitarra, composició de les melodies i producció), i porten ja anys en els cartells de festivals tan coneguts com Arenal Sound, O Son Do Camiño, Ribera Sound, Holika Fest o Morriña Fest, a més de protagonitzar múltiples sold out per les principals sales de les grans capitals del país. El seu àlbum Entre cuatro paredes y una verdad (2024), que explora les fases emocionals del dol amorós, va aconseguir el Top 4 de vinils i el Top 14 d’àlbums a Espanya. L’any passat varen llançar l’EP La Victoria, amb el qual continuen girant aquest 2026 amb el seu ‘Pies sin plomo Tour’.

 

TU OTRA BONITA

Tu Otra Bonita va néixer a Madrid el 2008 i avui dia constitueix un dels grups musicals més reeixits de quants fusionen el pop i l’indie amb la rumba i el flamenc, produint un so fresc i de carrer. Actualment els seus components són Héctor Lacosta (veu i composició), Félix Vigara (guitarra) i Alberto Vallecillo (percussió i cors), encara que en els concerts compten amb una formació més ample en la qual també estan Fico Cámara (bateria) i Pablo González (baix).

Després de rodar anys pels escenaris, el 2013 per fi publiquen el primer treball, Solitario Hombre Escoba, produït per José María Rosillo i gravat en directe. La seua evolució, fruit d’una vida en constant gira, ha estat gradual, a base de ritmes frenètics, somriures i concerts on el públic no para de ballar aquest subgènere que ells denominen funkyloo, navegant per la rumba, el reggae, l’arrel espanyola, el funk o l’indie. Hi ha qui defineix la seua música com una mescla entre Kiko Veneno i Muchachito Bombo Infierno, amb reminiscències de King of Leon. Una unió tan peculiar, en tot cas, que fa d’ells un grup radicalment original. Tenen sis LP publicats, sent l’últim Puta Vida (2025), així com dos EP i munts de singles, i compten amb 438.000 oients mensuals a Spotify.

 

STATUAS DE SAL

Statuas d Sal és el grup de pop rock sorgit a Eivissa amb major repercussió i projecció fora de l’illa. Després d’un llarg parèntesi, la formació ha tornat recentment als escenaris i ha anunciat la publicació l’any que ve d’un nou disc, Desde la otra orilla, així com la realització d’una gira pel país. Actualment el formen David Serra (veu i baix), Joan Barbé (guitarra), Omar Gisbert (guitarra), Juanma Redondo (teclats) i Fernando Hormigo (bateria). Va néixer a principis dels anys 90 i el 1995 varen guanyar el concurs nacional Imaginarock, portant-los a gravar el seu primer àlbum, Estatuas de Sal, que va editar Avispa (Extremoduro, Mägo de Oz).

Amb el canvi de segle, varen llançar diversos treballs autoproduïts, com La Onda Inestable (2000), Fácil (2003) i Siempre que ocurre lo mismo sucede igual, pero de distinta manera (2006), fins que el 2007 varen guanyar un altre concurs de repercussió nacional organitzat per Cadena 100, Vodafone i Sony BMG. Fruit d’aquell premi va sorgir Pies Dulces (Sony BMG, 2007), que els hi va produir el gran Fernando Montesinos (Pereza, Hombres G). L’àlbum va fer història en la música espanyola, a més de per el seu gran èxit, per ser el primer a publicar-se únicament en format digital, actuant al costat d’altres artistes al Palau dels Esports de Madrid davant més de 15.000 persones. Després d’Un día es un día (2010) va arribar una llarga aturada el 2013, amb un concert de comiat que va il·luminar anys després Klosing Fiesta (2017).

 

ANNI B SWEET

Ana Fabiola López Rodríguez (Màlaga, 1987), més coneguda com Anni B Sweet, és una cantautora espanyola. Va iniciar la seua carrera amb lletres principalment en anglès i el seu estil, suau i melancòlic, beu d’influències que abasten gèneres com el folk, l’indie, el pop i fins i tot la psicodelia. Amb set anys ja componia cançons i, després de mudar-se a Madrid, va començar a fer concerts per petits clubs de la capital, a partir del 2008. Va gravar la primera maqueta amb Javier Doria (The Melocotons) i el productor i músic Brian Hunt (Templeton, Half Foot Outside), aconseguint guanyar el concurs de maquetes de la revista Mondosonoro, amb gran difusió a internet.

El nom Anni B Sweet se li va ocórrer quan creava el seu perfil a Myspace, al mateix temps que escoltava el clàssic de Chuck Berry ‘Johnny B. Goode’. El 2009 va fitxar pel segell independent Subterfuge Records i va començar a realitzar concerts per tota Espanya, encara sense un àlbum publicat. Entre les primeres col·laboracions destaca la que va realitzar amb Antonio Vega, qui la va convidar a obrir un dels seus concerts a València. Des del començament de la seua carrera, diverses marques publicitàries s’han interessat per ella, a conseqüència dels valors que transmet. Aterra a Eivissa a les portes de la publicació d’Alegría, el seu pròxim àlbum, després de gairebé dos dècades de trajectòria en l’escena independent. Oferirà un concert acústic acompanyada per guitarra i teclat. Té 333.000 oients mensuals a Spotify, sis LP publicats i munts de singles.

 

PETER COLOURS

Peter Colours és una de les bandes eivissenques que major presència han tingut fora de l’illa. Influïda clarament pel rock britànic, va romandre activa entre els anys 1996 i 2014, arribant a actuar a Nova York i fins i tot dos vegades en el famós The Cavern Club (Liverpool), on varen néixer The Beatles. La banda reapareix el 2025, en protagonitzar el concert estel·lar de la XII edició del festival Cañas’n’Roll de Sant Josep i una exposició retrospectiva sobre la seua carrera en el marc d’aquest mateix certamen, instal·lada a Can Jordi Blues Station.

Originàriament la varen formar Carlos Roig Trafford (guitarra, veu i composició), Javier Riera, Javi Box (baix) i José Francisco Juan, Guachy (bateria), que combinaven versions amb temes propis de rock. Després de protagonitzar els primers concerts, varen guanyar el Sargantana Rock del 1997, competint amb una vintena de bandes locals i podent viatjar a la seua primera gran cita fora de l’illa: el festival Youthing de Palma, on varen compartir escenari amb Dover, Sunflowers i altres grups. El 2001 varen fitxar a Joan Roig Trafford, germà del cantant, com a guitarrista. El seu primer disc es va dir Tangerine Shot i va sortir al mercat en la primavera del 2003. El 2008 va arribar el segon, Welcome To The Show, gravat ja amb un nou bateria, Xavi Nelson, després que Guachy es mudàs a Astúries. En aquella època també es va integrar un temps en el grup Francis Ribas, actual baixista de Uncle Sal, com a teclista. Al llarg de la seua carrera varen realitzar gires per tot el país i el 2012 gravaren un celebrat videoclip amb una versió de la famosa cançó ‘San Francisco’, de Scott MacKenzie, rodat a ses Salines.

 

ANABEL LEE

Aquest trio català, format a Terrassa per Víctor Mejías (veu), Albert Perdices (baix) i Jordi Orellana (bateria), va néixer el 2019 amb l’objectiu de descarregar les ments inquietes dels seus integrants. Les seues influències van des del punk britànic al noise, passant pel new wave i el punk rock. Les seues versions de ‘Comprada’, de Marisol, o de ‘Enchochado de ti’, de Don Patrici, portades al seu personal punk-pop, de seguida varen cridar l’atenció.

Al començament del 2021 varen publicar Anabel Lee, un primer àlbum homònim, que incloïa cançons com ‘Cabezas de cartel’, ‘La mejor canción del año’ o ‘Deberías estar conmigo’. Després varen arribar Ganamos perdiendo (2023) i Todas las vidas (2026), acabat de sortir. El grup diu fugir d’etiquetes, creant un so propi que exhibeixen en un directe esquinçador, que, en les seues pròpies paraules, no és “indie ni punk”, sinó “una concentració brutal d’energia”. Actuen a quartet, acompanyats pel guitarrista Vio.

 

BOUZA VS DYLAN

Fermín Bouza és un músic, compositor, productor i arranjador gallec, conegut per haver estat part durant més d’una dècada del grup Correos, així com per la seua labor de producció amb diversos artistes i impulsar projectes musicals com a Código Bushido.

Bouza actualment desenvolupa una carrera en solitari utilitzant el seu cognom com a marca, amb la qual abasta gèneres com el pop independent i el rock, realitzant al mateix temps directes com l’espectacle ‘Bouza vs Dylan’, que porta al Sonorama Goes to Ibiza com a activitat paral·lela. El xou constitueix un veritable homenatge a Bob Dylan, acostant al públic la seua música, la seua història i algunes de les cançons que han marcat generacions.

 

ÉXTASIS

Éxtasis és una banda de pop-rock espanyola formada per tres amics de la infància (Gerard Giner, Jordi Pujol ‘Putxi’ i Alex Salguero ‘Güero’). Els tres es coneixen des que anaven al jardí d’infància, varen créixer en el mateix poble i han acabat compartint pis a Barcelona. Conjuguen un estil musical de la vella escola, que combina el rock clàssic, amb influències de The Rolling Stones, Bruce Springsteen o Andrés Calamaro, amanit amb pinzellades de pop i de rumba catalana.

Després de fitxar per Universal Music, varen llançar el primer disc, No sé pk (2024), precedit per senzills com a ‘Tiburón’, ‘Te vi bailar’ o ‘Echar la vista atrás’. Recentment han publicat senzills de gran èxit, ‘Se acabó el Indie’, ‘Amor por tres’, ‘Demasiado normal’ o ‘Hacer las cosas bien’. Han actuat a festivals destacats com el Sonorama Ribera i també a sales com Razzmatazz 2, consolidant la seua presència en l’escena nacional. Tenen 330.000 oients mensuals a Spotify.

 

COMANDANTE TWIN

Grup de pop rock sorgit a Tarifa l’estiu del 2015, format per Eduardo Santos de Bedoya (veu i composició), Humber Iglesias Cavada (guitarra) i Nicolás Iglesias Cavada (teclats). Després d’un primer EP, Arritmia, llancen el primer disc, 1984 (2017), produït per Pachi García Alis, que els consolida com a banda emergent i els fa girar per tota Espanya. El segon àlbum, Hoy (2019), el graven amb José Caballero a la producció, omplint sales com Joy Eslava i participant en multitud de festivals.

El 2020, el Sonorama Ribera escull la seua cançó ‘En tu ribera’ com a himne del festival, en col·laboració amb Varry Brava i El Langui. Ja el 2021 graven Sangrar a borbotones, el tercer LP, incrementant el seu èxit, i aquest 2026 han llançat Retrocausalidad. En els seus concerts els acompanyen Santi (guitarra), Moli (baix) i Raúl (bateria). Segons els seus fundadors, Comandante Twin “no va néixer en un despatx de discográfica, va néixer de l’amistat, de les nits llargues i de la necessitat compartida de cridar-li al món el que portam dins”. Tenen 143.000 oients mensuals a Spotify.

 

MODELO

Modelo neix el 2019 a Brighton, Anglaterra, quan dos saragossans s’ajunten per a fer cançons, alimentant-se de la cultura de la música de carrer (busking), que es fa al Regne Unit. El formen José Lapieza ‘Batz’ (bateria i productor) i Jorge Doherty (compositor i cantant), llançant-se al carrer canviant la guitarra per l’ukelele i la bateria habitual per una de nens, que arrosseguen en un carret de la compra que acaba convertint-se en símbol de la seua generació. A Brighton els definien com “els dos espanyols que toquen i salten a la platja”, mentre es convertien en un fenomen local.

Comencen actuant per Anglaterra, França i Espanya, fins que un integrant del mític grup de reggae UB40 se’ls troba pel carrer, oferint-los unir-se a la seua gira mundial com a tècnics, viatjant per Austràlia, els Estats Units, Mèxic i Europa, i portant la seua música als carrers d’aquests llocs. El 2020 tornen a la seua ciutat natal i comencen a oferir concerts per sales i festivals, fins que, el 2023, marxen a tocar a les portes del Sonorama Ribera, on posen a tothom a ballar, aconseguint accedir a festivals més grans. El 2024 publiquen el seu primer EP, Mira mamá, i en total han llançat una trentena de singles. Les seues influències abasten des de AVICII a artistes i grups com Twenty One Pilots i Imagine Dragons. Tenen 82.000 oients mensuals a Spotify.

 

TENDA

Tenda és una banda de pop rock creada a València i formada per Martín Tarrasó (veu i guitarra), Claudi Penalba (guitarra solista), Evarist Caselles (baix) i Guillem Magraner (bateria), que ha aconseguit consolidar-se com un dels conjunts més prometedors en l’escena nacional. Destaquen per un estil propi i una personalitat singular, dins del indie i el rock alternatiu.

Varen començar amb dos àlbums autoeditats, Tenda (2019) i Última generació(n) (2021), continuant amb un EP el 2023 anomenat Un poco regular i el seu àlbum més recent, Patrick (2025), que destil·la maduresa tant en composició com en instrumentació. Tenen 67.000 oients mensuals a Spotify.

 

KITAI

Kitai és un grup madrileny de rock, format el 2012. Han publicat quatre àlbums i tres EP, i el 2018 es varen convertir en la primera banda capaç de tocar durant 24 hores seguides, entrant així en el llibre Guinness dels rècords. El seu primer disc, Que vienen, el varen publicar el 2015 i els va portar directament a festivals com DCODE o Sonorama Ribera. L’èxit va continuar amb els següents treballs i fins i tot els va recomanar el bateria de Metallica, Lars Ulrich, en el seu programa de ràdio.

El tercer disc, Mixtape (2020), entra de ple en el món urbà, a través de col·laboracions amb Rayden, Swan Fyabwoy, El Chojin, IKKI o Taburete. El seu últim llançament, No somos tu p*** banda de pop (2022), va arribar acompanyat d’una nova fita: la realització de la primera gira ecosostenible del rock espanyol, fent ús d’una furgoneta elèctrica. El 2026 han publicat un nou àlbum anomenat El bar de siempre. Els seus integrants són Kenya Saiz (veu), Eduardo Venturo (guitarra), Fabio Yanes (baix i cors) i David ‘Deivhook’ Serrano (bateria i veu). Tenen 22.000 oients mensuals a Spotify.

 

OSLO OVNIES

Diuen els integrants d’Oslo Ovnies que el seu grup va ser creat “per a dinamitar estereotips i obrir una esquerda pròpia en el rock alternatiu en castellà: actitud, melodia i emoció, amb una identitat cool i visceral”. Nascuts en diferents pobles de La Rioja i units per la necessitat de crear i plasmar el seu art, s’estrenen amb l’EP Ío (2017), consolidant el seu so amb l’àlbum Sinnen (2019). Després de l’aturada, del Covid-19 tornen a la carretera i rematen el seu estil amb un nou treball d’estudi, Superchampagne (2023), molt d’autor, fresc i sense complexos.

A partir d’aquest disc accedeixen al cartell del Resurrection Fest, encadenen més de 20 dates i passen per altres festivals, com Rockland. El 2025 inicien una nova etapa, més directa i elegant, que culminen amb senzills com ‘Appaloosas’ i ‘Cadillac’, i més recentment amb ‘Aura’ i ‘Salto de fe’. Abanderen un rock modern, electrònic i sense etiquetes, que ve protagonitzant festivals i concerts per tot el país. El formen Javi Collado (veu i guitarra), Isra Fernández (veu), Guille Del Río (baix i cors), Aitor Torre (bateria) i Kevin Las Heras (guitarra). Tenen 10.000 oients mensuals a Spotify.