Ja queda menys per a una nova edició del festival Sonorama Goes to Ibiza, que es celebrarà a Cala de Bou el 3 i 4 d’octubre, amb un dels cartells més potents que ha ofert el certamen. Encapçalant el programa, quatre propostes espectaculars: la cantautora Travis Birds, el gallec Carlos Ares, la girl band Hinds i els valencians Santero y Los Muchachos, tots ells grans figures del pop rock nacional.

La resta del programa es completa amb altres artistes forans que viuen un moment molt especial, com són Ángela González, Ani Queen, Denisdenis, Dani Leiva, Gara Durán, Marcelo Criminal, Ona Mafalda i Ricardo Moya. A més, estaran tres de les formacions eivissenques que més han girat per la península: Billy Flamingos, Morning Drivers i Stone Corners. 15 grups en total, que componen una oferta d’ampli espectre i molt potent.

Queda pendent la distribució dels músics en els dos dies de concerts i els horaris, que es donaran a conèixer pròximament. Sí s’ha revelat que el divendres, 3 d’octubre, els concerts tindran lloc a l’Auditori Caló de s’Oli amb accés gratuït i el 4 d’octubre es celebraran al recinte Venice Bay, de Concept Hotel Group, amb un preu de 40 euros. Les entrades poden comprar-se a la web de l’esdeveniment i l’organització també ofereix un paquet d’entrades més allotjament per al cap de setmana.

A més dels concerts, hi haurà activitats paral·leles, com l’emissió en viu del famós pòdcast ‘El sentido de la birra’, i entre concerts actuaran Chinches Dj’s. Aquest festival constitueix la versió eivissenca del famós festival Sonorama Ribera, que té lloc tots els estius a la localitat burgalesa d’Aranda de Duero. L’organitzen Sonorama Producciones i Concept Hotel Group, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Josep i Turisme d’Eivissa.

A continuació, una biografia de tots els artistes participants, amb fotografies promocionals i videoclips:

Travis Birds, la cantautora més emocional de Madrid

Travis Birds (Leganés, 1990) és una de les artistes més singulars i magnètiques de l’escena musical espanyola. Amb una veu inconfusible i una capacitat única per a fusionar gèneres com el folk, el pop i la cançó d’autor, ha conquistat tant a la crítica com al públic, amb una proposta artística tan arriscada com poètica i profundament emocional.

El 2016 va publicar el seu primer disc, Año X, creat entre les quatre parets de la seua habitació. Tres anys després, el 2019, aconsegueix el seu primer gran èxit amb ‘Coyotes’, cançó que es va convertir en banda sonora de la sèrie de televisió El Embarcadero. Aquest mateix any és convidada a participar en el disc Tributo a Sabina. Ni tan joven ni tan viejo, al costat d’altres artistes com Alejandro Sanz, Amaral, Robe Iniesta o Vanesa Martín, presentant ‘19 días y 500 noches después’, la seua particular versió de la famosa cançó del cantautor de Jaén, que va ser un dels grans temes de l’àlbum.

El 2021, amb un any de retard imposat per la pandèmia de Covid-19, publica La Costa de los Mosquitos, el segon àlbum, que reb un gran acolliment, colant-se a les llistes dels millors de l’any. Dos anys després llança Perro Deseo, amb cançons que mostren a una artista molt més lluminosa, produïdes per Tato Latorre, Paco Salazar, Leiva i Campi Campón, i amb dos col·laboracions de pes: ‘Urgente’, amb DePedro, i ‘Grillos’, amb el propi Leiva. Ha col·laborat amb molts altres artistes nacionals, com Rayden, Macaco, Mr. Kilombo, La Pegatina, Club del Río o Muerdo.

El 2024 va ser guardonada als Premios +Músicas, emportant-se els reconeixements a Millor Artista i Millor Videoclip. La seua música, carregada de sensibilitat i força, transporta a un univers on les històries cobren vida a través de melodies envolupants i lletres d’una bellesa esquinçadora.

Carlos Ares presenta a Eivissa el seu reeixit àlbum ‘La boca del lobo’

Carlos Ares (A Coruña, 1997) és un productor, compositor i multi-instrumentista gallec. Va començar la seua trajectòria escrivint i produint cançons per a una nova generació del pop espanyol (Paula Cendejas, Marc Seguí o Walls, entre altres), fins a debutar com a solista amb Peregrino (2024), un àlbum íntim i profundament personal, que el va posicionar com una de les revelacions de l’any per a la crítica. En ell combina les arrels gallegues amb l’amor pel rural i una creació senzilla però avantguardista, que inclou cançons com a ‘Amigo’, ‘Terrícola’, ‘Aquí todavía’ o ‘Rocíos’.

El 2025 ha llançat La Boca del Lobo, el segon treball, molt més elèctric, visceral i expansiu, en el qual explora noves textures sense perdre la identitat. El seu directe ha passat per festivals com BBK Live, Sonorama Ribera, Tomavistas o La Mar de Músicas, sempre acompanyat d’una banda que eleva les cançons a un altre nivell. Inclou veritables èxits, com ‘La Boca del Lobo’, ‘Días de perros’, ‘Importante’ i ‘Collar’.

El seu estil barreja folk, pop, electrònica i sons experimentals, amb lletres honestes que parlen de l’ego, la identitat o la incertesa. Una proposta artística, en definitiva, en constant evolució, que l’ha consolidat com una de les veus més personals i inquietes de l’escena alternativa.

Hinds, la girl band que ha donat la volta al món, en acústic

Aquesta popular girl band de indie rock la varen formar el 2011, a Madrid, les cantants i guitarristes Carlotta Cosials i Ana García Perrote. Primer varen ser un duo i es digueren Deers i el 2014 ja varen irrompre com a quartet amb Hinds, amb el llançament d’un mini EP de dos cançons que va marcar una fita a la indústria musical espanyola, en traspassar ràpidament la frontera nacional. El 2016 varen publicar Leave Me Alone, el seu àlbum de debut, amb una gira que es va expandir per tota Europa, compartint escenari amb bandes tan destacades com The Vaccines o The Libertines.

Alguns emmarquen el seu estil en gèneres com el garage rock, el garage pop i el lo-fi, encara que elles renuncien a definir-se. Sí que reconeixen que les principals influències són Ty Segall, Mac Demarco, Black Lips, The Parrots o Los Nastys. El seu segon treball d’estudi, I Don’t Run, el varen publicar dos anys més tard, i el 2020 va arribar The Prettiest Curse, que va suposar un viratge cap a un so més poper i net, que els hi va produir l’estatunidenca Jennifer Decilveo. Amb aquests treballs han actuat per tot el món, recorrent països com Gran Bretanya, França, Portugal, Alemanya, Noruega, Dinamarca, Holanda, Tailàndia, Austràlia i els Estats Units.

Actualment la banda la componen Ana i Carlotta, al costat de la base rítmica que formen la baixista Paula Ruiz i la bateria María Lázaro. El seu àlbum més recent és Viva Hinds (2024) i el 2025 han llançat com a single el cover ‘Girl, so confusing’. A Sonorama Eivissa actuaran en acústic i, de ben segur, arrasaran l’escenari.

Santero y Los Muchachos porten de València el millor rock reposat

Santero y Los Muchachos és una banda valenciana formada per músics de llarga trajectòria que busquen transformar el rock del present mirant cap el passat. La lidera Miguel Ángel Escrivá, Santero, veu, ànima i cor del projecte, donant vida a composicions que no tenien cabuda a La Pulquería, la seua anterior banda, i que sota l’etiqueta de ‘rock reposat’ han conformat un repertori ple de cançons que esgarrapen acariciant.

Després del primer àlbum, Ventura (2017), va arribar Rioflorido (2019) i fa dos anys varen llançar el tercer, Royal Cantina, que va guanyar el Premi Carles Santos de la Música Valenciana al millor àlbum de rock de l’any. L’edició física consta de dos parts: Royal, elèctrica i polida, i Cantina, acústica i en brut. Amb aquest últim àlbum han estat girant sense parar per tot el país i Amèrica llatina.

Ja el 2024, Santero y Los Muchachos publiquen un directe amb 18 cançons titulat Una noche en Les Arts i enguany han llançat nous singles, com ‘València’, ‘Estamos bien’ i ‘Muros’. Els eivissencs ja varen tenir ocasió de gaudir la seua música al juliol de l’any passat, dins del Cicle Dorado Live shows, també al recinte Venice Bay.

Ángela González, la llum de Màlaga traslladada a cançons

D’Ángela González es diu que és una cantautora que enamora a la primera escolta, per la lluminositat, la bellesa de les lletres i una veu meravellosa. Aquesta malaguenya, compositora des dels 16 anys, pianista professional i també guitarrista, va autoeditar el seu primer àlbum el 2018 sota el títol Por amor al desastre, aconseguint l’èxit amb el segon, To perfe (2021). El més recent, publicat aquest mateix any, es diu La Recena i amb ell ha trencat tot tipus de barreres, a l’ésser un disc directe, divertit i senzill, que juga amb històries del dia a dia.

Entre les seues principals influències figuren Silvio Rodríguez, Laufey, El Kanka, Antílopez, Rozalén, El Jose o Mundo Chillón, entre molts altres. Acumula més de 20 premis, entre els quals destaquen un tercer lloc al Màlaga CreaRock 2020 o el primer al X Certamen Nacional de Música Distrito de Barajas 2018.

Recentment ha exercit com a artista convidada de El Kanka i també ha actuat al prestigiós certamen Noches del Botánico de Madrid. En aquest 2025, en el qual no ha parat de girar, ha aconseguit diversos sold out a ciutats com Madrid i Màlaga. La cançó ‘La primavera’, al costat de Masi, té més d’un milió de reproduccions a les plataformes digitals.

Ani Queen, l’huracà de Valladolid, porta a l’illa les seues noves cançons

Ana Domínguez Fernandez, Ani Queen (Valladolid, 2001), és cantautora, actriu i ballarina. La seua proposta musical combina el pop contemporani, les músiques urbanes i els ritmes electrònics, integrant impactants coreografies en els seus espectacles. Ana va començar cantant cançons de Mecano, Shakira i Selena Gómez a ca seua, ingressant després a l’escola Hansel i Gretel de Valladolid, on es va formar en cant amb la soprano María Dolores Campos durant 6 anys.

Als 10 ja va signar el primer contracte de treball com a actriu al musical Somriures i Llàgrimes, de Stage Entertainment. Amb aquesta mateixa edat va guanyar també el primer premi de Castella i Lleó en gimnàstica rítmica, en la categoria de trios, i després va protagonitzar diversos musicals, actuant per tots els teatres de la seua ciutat.

Amb 18 anys, després de llançar alguns singles en solitari, es va mudar a Madrid per a estudiar la carrera d’arts escèniques i interpretació a la universitat TAI, mentre va anar compaginant la carrera amb la música. Amb 19 anys ja va telonejar a Pole i amb 20 anys a Henry Méndez, Love Yi i Afrojuice 195. El 2022 va precedir a l’escenari a Jason Derulo a la Plaça Major de Valladolid, complint un dels seus somnis de nena.

A l’any següent, el 2023, va guanyar l’IMB Music Talent Madrid de 2023 i a final d’any llança el seu primer senzill ‘D4RÍMINI’, sent seleccionada com a finalista de la 8ª edició del Mad Cool Talent i guanyant el premi Primavera Sound del festival de l’IMB 2023. Després de diversos senzills, el 2024 per fi publica el seu primer àlbum d’estudi, Long Live The Queen, al qual han seguit diversos singles, sent l’últim ‘Lento’ (2025).

Billy Flamingos, el rock cru d’Eivissa que enfervoreix al públic

La banda Billy Flamingos va néixer a Eivissa el 2017 i practica un rock cru i potent, que ja l’ha portat a tocar per diferents escenaris del país. La formació va presentar el seu primer àlbum homònim aquest mateix any i des de 2021 ha difós mitjançant píndoles en forma de senzills els temes del segon, que es diu Oscuro baile de salón i que es va llançar al mercat el 2023, i alguns del tercer, Linde, publicat aquest 2025.

La primera formació de la banda la componien Guille Podevín (cantant, guitarrista i compositor), Adrián Pedreira (baix), Mariano Costa (guitarra) i Miquel Serra (bateria). Guille i Adrián varen continuar formant part del grup, als quals se’ls hi va unir Álex Costa a la bateria i el guitarrista José David Cruz. Actualment actuen en format trio, amb Guille, Álex i José David.

Entre els singles més recents de Billy Flamingos, ‘Horizonte’, ‘Tiro al blanco’, ‘Sushi Shock’, ‘Estanque euforia’, ‘Malas intenciones’, ‘Una historia violenta’, ‘Nada que hacer’ i ‘Vorágine’. Destaquen pel seu potent directe i la qualitat instrumental, tal com han demostrat en certàmens de tant prestigi com, per exemple, el propi Sonorama Ribera, a Aranda de Duero, on l’any passat varen estar per segona vegada.

Denisdenis, retalls d’un nou àlbum que navega entre l’indie, el rock i el pop

DenisDenis és el projecte musical iniciat pel cantant i guitarrista Denis Vélez durant el confinament. Ja en aquesta etapa il·lumina singles com ‘Rousseau’, que és nominat a la millor cançó emergent per Indie Sonora, al costat d’Arde Bogotà. El 2022 DenisDenis evoluciona a banda, incorporant-se Manu Porras (bateria), Ramón Sánchez (guitarra solista) i José Grandío (baix).

La seua música oscil·la entorn a l’indie rock i el pop, salpebrada de guitarres arpegiadas amb reverb, delay i overdrives, creant una atmosfera èpica que també es sustenta en l’ús de sintetitzadors i una veu poderosa. Les lletres naveguen per la poesia, la metàfora i la filosofia, sempre en una mar d’originalitat.

El 2024 llancen el primer EP amb sis cançons, El impulso del destino, i enguany han publicat diversos singles de gran èxit, com a Baile de almas’, ‘No voy a parar’ i ‘La virtud del alba’, que seran part del primer LP, que sortirà al mercat a la fi d’any. El varen gravar fa just un any a Aranda de Duero amb José Caballero, productor de grups com Izal, Arde Bogotà, Shinova o Miss Caffeina.

Dani Leiva, pop experimental i altes dosi de personalitat

Després d’un període de reflexió musical, Dani Leiva es troba immers en la gravació del seu nou projecte. L’artista, guanyador del Disc Revelació de RTVE amb el seu àlbum debut, Fin y vuelta a empezar (2010), ha publicat dos discos que li han permès col·laborar amb destacats noms de la música, com Alberto Jiménez de Miss Caffeina, Nena Daconte i Gonzalo Alcina de Melocos.

El 2024, inicia una nova etapa amb el llançament de ‘Gran Vía’, una obra que, des de la por, explora el procés d’enfrontar i superar temors. Aquest senzill segueix a altres llançaments recents com ‘Rutines Preferides’ i ‘Trato de Encontrarme, en col·laboració amb David Cabot.

Al llarg de la seua carrera, Dani Leiva ha demostrat una gran habilitat per a reinventar-se i mantenir-se pròxim al públic, amb cançons que aborden des de dificultats personals fins a històries d’amor i superació. Amb cada nou llançament, es consolida com una de les veus més fresques i autèntiques del panorama musical actual. Ara es troba en plena gravació d’un EP produït per Planeta Marte i Elías Maro, del qual ha llançat un tema com a avançament anomenat ‘Perdón, joder’, que destaca pel seu estil de pop experimental, amb guitarres de gran personalitat.

Gara Durán presenta els seus majors èxits al Sonorama

Gara Durán és una artista madrilenya que, gràcies a la seua formació en piano i dansa des que era una nena, va descobrir de seguida el seu camí en la música, començant a compondre cançons. Després de despuntar amb temes com a ‘Salvavidas’ o ‘Malaquita’, Gara prepara nous projectes, seguint la línia de una música íntima i introspectiva, on tracta temes com la vulnerabilitat o la nostàlgia, amb gran sensibilitat.

Troba la inspiració en artistes com Billie Eilish, Rosalía o Enya i porta tan sols tres anys en la música. El seu bon gust musical ja li ha permès telonejar a artistes com Shinova, Viva Suecia o Belén Aguilera.

El 2025 ha llançat un primer EP amb cinc cançons i abans va fer el mateix amb diversos singles, molts d’ells amb centenars de milers de reproduccions. ‘El lago de mi pena’, que va gravar al costat de Barry B, supera els 2,5 milions.

Marcelo Criminal, una col·lecció d’himnes pop que busquen l’essència del gènere

Marcelo Criminal és el nom artístic de Marcelo García (1997), que va començar a usar-lo quan escrivia cançons pop a l’habitació. El 2016 va començar a publicar-les de forma autoeditada, fins que a la fi de 2018 Carolina Durante i Amaia (guanyadora d’Operación Triunfo) varen versionar una d’elles: ‘Perdona (ahora sí que sí)’.

L’èxit va ser immediat i no sols per ajuntar a dos figures tan rellevants i antagòniques, sinó perquè la cançó era meravellosa i es va convertir en un himne del desamor per als joves de la seua generació.

El 2020 publica l’àlbum Momento de auténtica realidad, en el qual Marcelo compon i interpreta deixant a un costat qualsevol element de distracció possible. Les tretze cançons que formen el disc (dotze composicions pròpies i un cover de Primogénito López) s’alimenten dels mínims elements possibles en la seua obsessiva recerca de l’himne pop reduït a l’essència. El segon arriba el 2023 sota el títol La última casa de apuestas i inclou ni més ni menys que 22 cançons.

Morning Drivers i el millor de la seua discografía per a una legió de seguidors

La formació eivissenca Morning Drivers és un dels grups d’indie pop més destacats de l’illa, amb treballs discogràfics que han tingut repercussió nacional. El componen Miquel Serra, Luis Iglesias, Mariano Costa, Miquel M. Thomas i Sebastian Budding, tots procedents d’Eivissa. Varen començar fent versions de les bandes que més els agradaven i, a partir de 2015, es varen dedicar a compondre.

Fruit d’aquell treball va sorgir el seu primer àlbum, Perspectiva, publicat el 2017, que ja els va permetre afrontar una àmplia gira nacional, amb parada a ciutats com Barcelona, Madrid, València, Granada, Còrdova, Albacete, Salamanca o Saragossa. El seu segon àlbum, Nuevas Intenciones (2020) també els va portar a recórrer el país i participar en múltiples festivals, igual que el tercer, No todo tiene un final, llançat el 2024.

A Eivissa tenen una legió de seguidors i cada vegada que actuen solen omplir places i auditoris. El 2022 varen aconseguir un gran èxit al concert que varen oferir al Sonorama Ribera, a Aranda de Duero.

Ona Mafalda, quan la sang blava no està renyida amb el dark pop

A Mafalda Sajonia Coburgo, Ona Mafalda, se la coneix com la “princesa del dark pop”, no sols pel gènere musical associat al seu estil, sinó també per ser una autèntica princesa de sang blava, filla de Kyril de Bulgària i la model mallorquina Rosario Nadal. Després de criar-se a Anglaterra, on va créixer escoltant The Strokes, The Libertines, Belle & Sebastian, Franz Ferdinand i Florence + The Machine, va fer el salt als Estats Units, on va estudiar música al prestigiós Berklee College de Boston i, després d’un temps a Nova York, es va assentar a Madrid, des d’on treballa en la seua discografia.

El 2015 va començar a publicar cançons amb el seu nom de pila, Mafalda, encara que el 2022 va passar a dir-se Ona Mafalda, retent homenatge a Mallorca, la terra de la seua mare. Entre la seua discografia sorprenen algunes versions, com ‘Yo no soy esa’, de Mari Trini. Afirma que les artistes dels 60 i 70 sempre l’han inspirat, des de Janis Japlin a Cecilia, passant per Marisol.

Després de diversos singles, el 2019 va publicar l’EP Daisy Chain, amb cinc cançons, i el 2021 va arribar Bailando sin sentido, amb idèntica estructura. El primer àlbum complet, amb onze temes, va sortir el 2023 i es va dir Ona. Des de llavors ha continuat girant i publicant singles, sent els últims ‘Salto’, ‘Sedated’ i ‘Kuidao’.

Ricardo Moya, de ‘El sentido de la Birra’ als escenaris de concerts

Ricardo Moya (Burjassot, València) és un tipus multidisciplinari de 36 anys, apassionat de la música, que s’ha fet famós amb el seu pòdcast d’entrevistes ‘El sentido de la Birra’, pel qual passen músics, humoristes, actors i, en general, gent de la cultura, amb la qual parla sense complexos, amb humor i aprofundint. El seu programa porta més de 350 edicions i els seus vídeos aconsegueixen el milió de visualitzacions al mes.

Fa un parell d’anys, va aconseguir complir un somni llargament anhelat: impulsar la seua faceta com a músic, llançant un primer àlbum, Carne en pijama, que va sortir al costat d’un llibre autobiogràfic d’idèntic nom, il·lustrat per Ana Müshell i publicat per Espasa.

Després d’aquest àlbum, ha ofert diversos singles a les plataformes digitals, entre els quals destaquen ‘Lamento hater’, ‘Dientes de sable’, ‘Guapa de pueblo’, ‘Quién es yo’ i ‘Ceniza y huesos’. Les seues influències són absolutament eclèctiques i van des d’Antonio Flores, Los Toreros Muertos i Jarabe de Palo, a Staind, Nada Surf o Portishead. El públic eivissenc ja el va poder gaudir a la clausura del IX Festival Mal del Cap, al desembre del 2023, que es va celebrar a Can Jordi Blues Station.

Stone Corners o la prova que a Eivissa es cou el millor rock alternatiu

Stone Corners és una de les bandes eivissenques de rock alternatiu que més han rodat pels escenaris. La varen formar el 2007 un grup d’amics, amb l’objectiu de gaudir tocant versions de les seues bandes favorites, però a partir de 2009 varen començar a compondre temes propis en anglès i fins i tot els escolliren per a telonejar a Rosendo a Sant Antoni.

El 2013 presenten el seu primer disc, My Routine, amb el qual giren per múltiples locals i localitats de l’illa. El seu segon àlbum, Taste it!, l’acaben el 2017 i el 2020, en plena crisi per la pandèmia, fan públic el vídeo d’un nou tema, ‘Crisis’, que forma part del tercer àlbum, Visions, que varen acabar llançant l’any passat. La banda està composta per Toni Moya (veu), Ricardo Núñez (guitarra), Toni Bonet (baix), Isma Martínez (guitarra) i Miguel Guiral (bateria).

En els seus últims concerts el grup ha anat rescatant cançons que feia molt de temps que no tocava en directe, la qual cosa suposa un autèntic regal per a tot el públic que els segueix des dels primers temps. També són part del cartell del Back to School Festival de Sant Jordi, el 27 de setembre.