El pròxim 12 d’octubre, festa nacional, es celebra a l’Auditori Caló de s’Oli la tercera edició del Soul Food Fest, un esdeveniment que combina la gastronomia del sud dels Estats Units amb les més profundes arrels del blues, el soul i altres gèneres nord-americans. El certamen l’organitzen l’Ajuntament de Sant Josep i l’Associació Cultural Great River Road, amb l’objectiu de donar a conèixer l’intens vincle existent entre cuina i cultura musical, i s’emmarca en les festes de Cala de Bou i Port des Torrent 2023 (el programa pot consultar-se en aquest enllaç).

L’esdeveniment començarà a les 13 hores, amb el potent rock i soul que punxa Betterman Dj. Mitja hora més tard, a les 13,30, arribarà la música americana d’arrels de la banda local The Station Hollers, formada per Soulman Sal (veu i guitarra), Ferran Nogués (veu i guitarra), Dennis Herman (dobro) i P. J. González (bateria).

Ja per tarda, al voltant de les 16 hores, pujarà a l’escenari l’extraordinari cantant Willie Buck, acompanyat d’una banda de quatre músics de primer nivell en el circuit del blues nacional: José Luis Pardo (guitarra), Flavio Rigatozzo ‘Tota Blues’ (harmònica), Ernesto Larcher (baix) i David Barona (bateria).

Entre tots dos concerts, al voltant de les 15 hores, es podrà degustar un gumbo, plat típic de la gastronomia de l’Estat de Louisiana, al sud dels Estats Units, a preus populars. El prepararà Aitor ‘Blues Lehendakari’, armonicista i un consumat especialista en gastronomia criolla i de moltes altres latituds. A més, a partir de les 13 hores, es serviran altres plats a l’àrea gastronòmica de food trucks que es muntarà per a l’ocasió. També hi haurà parades de venda de vinils, en col·laboració amb l’Associació Retro.

L’impactant pòster realitzat per al festival és un treball artístic de l’il·lustrador, dissenyador i dj Ricard Bofill, també conegut com a Ric Jazzbo. Cal recordar que les dos anteriors edicions també es varen celebrar en el recinte exterior de Caló de s’Oli un 12 d’octubre. El 2021 van actuar junts els bluesmen Chino Swingslide i César Crespo, i la formació local Uncle Sal, i el 2022 el grup eivissenc Kamikaze i el bluesman nord-americà Greg Izor amb la seua banda.

Willie Buck, el gran hereu de Muddy Waters

Willie Buck, de 86 anys, és un dels músics més populars de Chicago; una presència constant als bars en els quals es continua fent blues de la vella escola. Diuen d’ell que, en l’actualitat, no existeix un altre cantant que reflecteixi millor l’esperit de Muddy Waters, tant per repertori com per to de veu, i també per aquest aura que traspua el Mississipí més profund a través de cada porus de la seua pell.

Willie Buck va néixer a Houston (Mississipí) el 1937, on va créixer escoltant el góspel que el seu pare, ministre de l’església, cantava des del púlpit. Era poc més que un músic adolescent quan va començar a fer el denominat Circuit del Chitlin, saltant de Mississipí a Geòrgia, Louisiana, Carolina del Nord i del Sud, Tennessee i Texas. Ja el 1954, amb tan sols 17 anys i igual que tants altres músics, va emigrar a Chicago. Allí va passar molts anys barrejant treball dur i mal pagat amb actuacions en clubs i tocant cada dia en el llegendari Maxwell Street Market, el veïnat on tots els bluesmen de l’època es reunien i oferien les seues cançons per unes monedes. Allí va coincidir amb la majoria dels bluesmen del moment i es va inserir de ple en l’anomenat South Side Sound de Chicago.

Willie Buck (Chicago Blues Legend)

En arribar els anys 70, aconsegueix gravar el seu primer single, ‘The Disc Blues’, que li obre les portes per a començar a girar per Mèxic i el Canadà, primer, fent després el salt a Europa a través de França i Holanda. El 2004 passa a formar part del Blues Hall of Fame, coincidint amb el llançament del seu disc I wanna be loved, i comencen de nou les gires internacionals, que fins avui no han parat: Europa, Sud-amèrica, Àsia…

Entre els seus últims discos podem trobar The life I love (2010), Cell phone man (2012) i Songs for Muddy (2011). Aquest últim va ser gravat a Madrid, en una de les seues gires, en la qual ja estava acompanyat per José Luis Pardo, entre altres músics, i que conté 14 clàssics de Muddy Waters, que reflecteixen la devoció de Willie cap aquest històric artista.

Per aquest concert, Willie Buck estarà acompanyat de quatre músics d’excepció: José Luis Pardo, Tota Blues, Ernesto Larcher i David Barona.

José Luis Pardo és un guitarrista i cantant argentí establert a Madrid, i un dels pocs artistes no anglosaxons que es mouen amb comoditat pel circuit de blues internacional. Amb el seu projecte personal, ha girat per mig món i també ha acompanyat a una gran varietat d’artistes dels Estats Units, entre els quals destaquen Corey Harris, Bob Margolin, Tail Dragger, Michael Burkso o Vasti Jackson. Pardo compta amb una desena de discos editats, exerceix com a director de l’Escola de Blues de Madrid i, a més, produeix discos i gires a través de la seua productora Blues R Us.

José Luis Pardo & Tota Blues

Tota Blues (Flavio Rigatozzo), per altra banda, és un armonicista i cantant també procedent de l’Argentina, que resideix a Barcelona des de fa gairebé vint anys. Fundador i líder de Tota Blues Band, és un referent del Chicago Blues i del South Side Sound d’aquesta ciutat. S’ha passejat per la majoria de festivals de Blues d’Espanya (Hondarribia, Cazorla, Cerdanyola, Barcelona, Girona, Mijas, Béjar…), ja sigui amb el seu grup o acompanyant a figures internacionals com Bob Margolin, Tail Dragger, Dave Riley, Barrelhouse Chuck, Louisiana Xarxa, Bob Stroger, James Wheeler, Aron Burton, Phil Guy, Dave Myers… La seua presència sempre constitueix una garantia de blues tradicional i autèntic.

Ernesto Larcher també procedeix de Madrid i ha acompanyat a aquests dos músics, així com al propi Willie Buck, en múltiples ocasions. És un baixista i contrabajista consolidat i extraordinàriament hàbil, motiu pel qual no resulta estrany que sigui un habitual del circuit de blues nacional.

David Barona. Foto: Joan F. Ribas

David Barona és un prestigiós percussionista asturià establert a Eivissa, actualment endorser de la marca de plats Diril Cymbals. Ha tocat, girat o gravat amb músics de repercussió nacional i internacional, com Macaco, Vargas Blues Band, Steve Hunter (Lou Reed, Alice Cooper…), La Mississipí, Norberto Rodríguez Trío, John Jagger… També és l’organitzador del cicle de blues The Trill is Here, en el Teatro Ibiza, on ha tocat amb gent de la talla de Mingo Balaguer, el mateix José Luis Pardo, Martín Burguez, Blas Picón, Pablo Sanpa, Betta Berodia, Iker Piris, Alberto Burguez, Luis Fuente, Alejandra Burgos, Dylan Bishop…

The Station Hollers, pura música americana d’arrels feta a Eivissa

The Station Hollers. Foto: Joan F. Ribas

The Station Hollers és una de les formacions més pintoresques de l’illa, una banda amb un ampli repertori de versions acústiques de música americana d’arrels, com a blues, country i folk, sorgida a Can Jordi Blues Station.

La columna vertebral de la banda la formen Soulman Sal, també cantant i guitarrista d’Uncle Sal; Dennis Herman, de The Moonshine Band, Bluesmàfia i Cotton Cactus, que toca el dobro, i Ferran Nogués, veu i guitarra, també membre d’Uncle Sal i amb una sòlida carrera en solitari. Els bateries de la formació es van alternant i en aquesta ocasió serà P. J. González, de Cotton Cactus, qui els acompanyarà.