Serafín Ali

Serafín Alí és un guitarrista, cantant, compositor i productor musical d’origen argentí, que ha actuat i treballat en estudi amb músics internacionals de gran prestigi. Actualment resideix a Eivissa, on ofereix un xou anomenat “Serafín Ali (A Musical Journey)”, en el qual viatja per diferents gèneres i estils musicals.

Gènesi: “Des de petit molts artistes donaven voltes pel camp dels meus pares, a l’Argentina, en un ambient on hi havia molta llibertat i una mica de caos. No em vaig adonar de l’importants que eren fins a l’adolescència. Per allí passaven Miguel Abuelo, Cachorro López, Miguel Zavaleta, Andrés Calamaro o Kubero Díaz, entre altres. La seua presència va modelar la meua identitat com artista i va gravar a foc l’amor per la música i la poesia”, diu el músic. Des dels seus començaments va mostrar una inquietud artística molt forta, que el va portar a escriure cançons a una edat molt primerenca i buscar l’essència en els molts estils que la seua versatilitat li permet executar amb soltesa. Les seues primeres bandes van ser Seres Afines i Mama Testa, totes dos amb predominança del so rocker i funky dels anys 70, gravant dos discos entre 2005 i 2012.

Desenvolupament: Treballant a l’estudi Mondomix de 2012 a 2015, al costat de Cachorro López, Sebastián Schon i Juan Blas Caballero (consagrats productors argentins) va ser músic de sessió per artistes com Vicentico, Andrés Calamaro o Soledad, i va actuar en gires de Kudai, Joaco Terán, Soledad o GO, entre altres. El seu recorregut i experiència com a músic també el van portar el 2015 a formar part com a guitarrista i productor de la consagrada banda Las Manos de Fillippi, amb la qual va realitzar vàries gires i va tocar en els més grans festivals de Llatinoamèrica: Rock al Parque i Viva el Planeta (Colòmbia), Vive Latino (Mèxic), Festival de la Cosecha (Xile) i Cosquín Rock (l’Argentina), entre altres.

Ruptura: “Va arribar un moment en què em vaig adonar que havia abandonat el meu art; el que em surt de les entranyes i és infinit. Em vaig passar anys girant com a músic de sessió i aprenent l’ofici com productor, però m’estava morint per dins perquè estar en contacte amb la creació de la meua música és indispensable per a estar viu i bé. Així que vaig agarrar als meus companys de banda i els vaig dir fins aquí arribo, jo em baix”, explica l’artista.

Camí: La talla dels músics amb els quals havia treballat i la varietat de projectes en els quals havia participat es reflecteixen avui en els seus treballs discogràfics com a solista. El primer àlbum, titulat Hijo del Fuego, consta de 7 cançons gravades durant la segona meitat de 2017. En aquest treball conviuen diverses textures musicals com el funk, el folk (tant argentí com americà) i el rock, abordats des d’una instrumentació acústica (guitarra acústica, contrabaix i bateria pocket).

Després van seguir alguns singles com ‘Yo soy otro tú’, on juga amb el dobro i s’anima a escriure un arranjament per a violí i chelo, que convida a viatjar pel sud dels Estats Units i, de sobte, als Balcans o el desert del Sàhara. A continuació llança ‘Voy y Vengo’, una col·laboració amb el cantant José Gimenez Zapiola, El Purre, on s’aborda la fusió entre el bluegrass i l’electrònica ballable.

El seu últim treball es diu Salvaje i és un EP de 4 cançons, on el focus està en la seua guitarra espanyola, que, segons diu, va ser el seu primer amor. Aquí escoltam cançons amb tints cèltics, com la que dona nom a l’àlbum; rock acústic a ‘B.L.I.D.’, una col·lecció de ragas hindús a ‘Día fuera del tiempo’ i reminiscències arabesques a ‘Ojos Gitanos’.

“En viu la música es transforma, neix i mor i succeeixen coses noves, improvisades… Entre allò estructurat i allò misteriós hi ha alguns elements que estan fora de control i això és el que m’agrada transitar quan estic tocant enfront de persones. Anar sobre el pautat i sentir aquest cop d’incertesa, que m’indica que tot el que succeeix no depèn de jo. Com quan un està en connexió amb la naturalesa i sent la seua pau i el seu salvatgisme. Això transmet la meua música”

La missió: La frescor i l’espontaneïtat de la seua música i lletres conviden a qui l’escolta a sentir, ballar i pensar, i donen un respir a la ment i l’ànima de qui disposa d’algun temps per a mirar cap a dintre i reflexionar sobre les temàtiques essencials d’estar viu.