El recinte Venice Bay, de Concept Hotel Group, i la zona exterior de l’Auditori Caló de s’Oli acullen els pròxims 5, 6 i 7 d’octubre la tercera edició del Festival Sonorama Ribera Goes to Ibiza, que comptarà amb la participació d’un total de 22 grups de tot el país, així com activitats paral·leles, com exposicions i xerrades. Entre les principals figures del certamen, algunes tan conegudes com Iván Ferreiro, Mikel Erentxun, Arde Bogotá, Depedro, Shinova, La Bien Querida o Natalia Lacunza.

El programa alterna dos jornades diürnes de concerts gratuïts a Calo de s’Oli (divendres i dissabte), amb altres tres (dijous a dissabte) en horari de tard-nit, que requereixen entrada i que es desenvoluparan al recinte Venice Bay, situat darrere del Paradiso Ibiza Art Hotel, al carrer Lugo. En els dos espais hi haurà també Food Trucks i barres. Les activitats complementàries tendran lloc en el mateix allotjament i a l’Hotel Gran Paradiso, situat al costat. Les localitats de pagament poden adquirir-se a la pàgina web del certamen, on els aficionats de fora de l’illa també poden reservar estades. L’accés per als tres dies a Venice Bay surt per 93,50 €, mentre que les entrades soltes per a cadascuna de les tres jornades costen 48,50 €.

Sonorama Ribera és un festival de música indie que, des del 1998, es celebra el mes d’agost a la localitat burgalesa d’Aranda de Duero, organitzat per l’associació cultural Art de Troya. Des de 2021 i en col·laboració amb la cadena hotelera eivissenca Concept Hotel Group, té una versió eivissenca, que es desenvolupa a la zona turística de Cala de Bou. En ella participa una representació dels grups que protagonitzen el cartell d’Aranda de Duero, als quals es suma alguna banda local. El certamen compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Josep, Sant Josep és Música i el Consell Insular d’Eivissa.

El programa previst per enguany és el següent:

Jueves, 5 de octubre

• Venice Bay (19 horas): Natalia Lacunza, Carmen 113, Los Invaders y Pol 3.14

Viernes, 6 de octubre

• Auditorio Caló de s’Oli (13 horas): Arco, Bauer, Kitai i The Grooves
• Venice Bay (18 horas): Arde Bogotá, Iván Ferreiro, Despistaos, Joven Dolores y Mikel Erentxun

Sábado, 7 de octubre

• Auditorio Caló de s’Oli (13 horas): Alba Reche, Casino Montreal, Kuve i Tessa
• Venice Bay (18 horas): Depedro, Shinova, Anabel Lee, La Bien Querida (formato acústico) y Yesterdays Yeahs. After party con We Are Not Dj’s

 

A continuación, un poco de información sobre las bandas participantes:

NATALIA LACUNZA

Natalia Lacunza (Pamplona, 1999) es va fer coneguda després de passar pel popular xou televisiu Operación Triunfo. Porta la música en la sang des de petita, quan ja va començar a estudiar cant, guitarra, violí i piano, participant en múltiples càstings de concursos televisius. La seua oportunitat per fi va arribar el 2018, en ser seleccionada com una de les artistes aspirants a guanyar aquest concurs musical, tenint una participació destacada i aconseguint el tercer lloc.

El 2019 es va publicar una recopilació de les seues actuacions en el programa, sota el títol Natalia Lacunza: Sus canciones. Després d’haver llançat els EP Otras alas (2019) i EP2 (2020), va estrenar el primer àlbum Tiene que ser para mí (2022). D’entre les seues cançons destaca el tema ‘Nana triste’, que va gravar per al seu primer EP al costat de Guitarricadelafuente. Aquesta cançó ha estat disc de platí digital i actualment registra 68 milions de reproduccions a Spotify, un autèntic hit.

 

CARMEN 113

Carmen 113 és un grup d’indie-pop procedent de Girona, amb 25 anys d’història i que formen Jaume Nadal (veu i guitarra acústica), Alfred Moreno (guitarra), Albert Casellas (teclat), Rafa Gallardo (bateria i cors) i Roger Tor (baix). Han publicat mitja dotzena de álbums i l’últim, Hipnótica (2021) és el que ha registrat major èxit, amb gairebé sis milions de reproduccions de les seues cançons a Spotify, i que es situa en un pop més ballable, un estil cap al que el grup ja va evolucionar un anys abans amb el seu àlbum Mecanismos de Defensa (2013).

La gira d’Hipnótica els ha portat aquests últims anys per diferents festivals que van culminar en un triomfal Sonorama, a l’escenari del seu 25 aniversari (2021), amb més de 7.000 espectadors que van corejar a pulmó totes les cançons. Els seus seguidors diuen que alguns temes els recorden a Miss Caffeina, The 1975, Love of Lesbian, La Casa Azul, The Weeknd o Parcels.

 

LOS INVADERS

Els Invaders és un grup valencià format per Miguel Ángel Orihuela Ros (Migue) com a cantant i guitarra rítmica, a més de compositor de les melodies i les lletres; José Manuel Bosca Verdet (Jack Brown) a la guitarra solista i arranjaments de guitarra; Borja Al-Hoch Rocher com a bateria i encarregat dels arranjaments, composició i llançament de samplers, i Ángel Escrivá Ruiz (Mesh) com a baixista.

Practiquen un rock aferradís amb tocs electrònics que incita al ball i que ells defineixen com a “rock espacial”. La seua trajectòria es remunta a la fi del 2015, encara que editen el seu primer EP el 2018, sota el nom Take me home, amb el qual guanyen el concurs Movistar Vinil València. Després van col·locar una de les seues cançons a la de sèrie d’Atresmedia ‘Más de 100 mentiras’. Des de llavors han llançat múltiples senzills a través de les plataformes digitals i han actuat en esdeveniments com Low Festival, Arrecife en Vivo, Deleste Festival, Presentación Montgorock, Warm Up Festival, Interestelar Festival, Polifonik Sound, Benas Fest, Cooltural Fest i B-Side Festival, entre altres.

 

POL 3.14

Pol 3.14 és el projecte musical de Joaquín Polvorinos, vocalista, guitarrista i compositor madrileny, amb unes cançons que destaquen pel to íntim i personal. La seua popularitat va arribar quan els seus temes van protagonitzar la novena temporada de la sèrie espanyola ‘Los hombres de Paco’. Les composicions més conegudes d’aquella època són ‘Lo que no es’ i ‘Bipolar’, que els van portar a un èxit immediat en aparèixer en aquesta ficció televisiva, i també ‘A ras de cielo’, part de la banda sonora de la pel·lícula ‘Tres metros sobre el cielo’.

Els vídeos d’aquestes cançons, a més, es van convertir en un fenomen en Internet, amb milions de visites. Tenen tres àlbums complets publicats: Pol 3.14 (2010), Jóvenes eternamente (2012) i Conexiones artificiales (2019), a més de multitud de senzills, encara que Pol ha intercalat la seua carrera en aquest grup amb altres treballs en solitari. La presència de la banda a festivals és constant i la seua cançó ‘Jóvenes eternamente’ té més de 32 milions de reproduccions en Spotify.

 

ARCO

Antonio Arco Puerto (Loja, 1976), conegut senzillament com Arco, és un cantant, guitarrista, compositor i lletrista que es va fer un nom en el pop espanyol en formar part de la banda andalusa El Puchero del Hortelano, que va publicar sis àlbums. El 2016 Arco va iniciar una carrera en solitari amb la publicació de l’àlbum Uno, que es va col·locar com el vuitè més venut del país la setmana de l’estrena i que el va portar a realitzar una gira per tot el país, Amèrica Llatina, el Canadà, els Estats Units i Europa.

El 2018 llança el seu segon àlbum, Abril, sota el segell Warner Music i la producció de Tato Latorre, col·locant-se de nou en els primers llocs de les llistes de vendes. El tercer àlbum, 100 veces, va sortir el 2020, amb col·laboracions com les del raper Rayden, Diana Torres i Iván Torres (Efecto Pasillo). El 2021 va presentar el seu primer llibre 40 años, 40 canciones, que conté la seua pròpia banda sonora i que recorre els moments més importants de la seua vida.

 

BAUER

Bauer sorgeix de la trobada dels germans germànic-malagenys Lucas i Gabriel Bauer amb el productor Pablo Cebrián. Fruit d’una bona connexió entre ells i amb el ferm propòsit de trobar un estil propi i original, sorgeix el seu primer disc, Azul Eléctrico (2014). La banda es completa amb la incorporació del guitarrista J. Abel Asensio i el bateria Fernando Gallardo. La gira d’aquest primer àlbum els porta a les principals sales del país, amb més de 40 concerts entre 2015 i 2016 i consolidant-se com un experimentat grup de directe.

El seu segon disc, Otra Vuelta al Sol (2018), inclou alguns dels seus temes més importants fins avui, com ‘Infinito’, ‘Hombre de metal’ o ‘Cuando te veo gris’. Amb aquest nou àlbum comencen a girar pels principals festivals nacionals. Després del confinament, que aprofiten per crear, publiquen el seu últim treball, La Salvación (2022), un disc eclèctic compost per tretze cançons emocionants que no deixen indiferent al públic aficionat a la música independent.

 

KITAI

Kitai és un grup madrileny de rock, format el 2012. Han publicat quatre àlbums i tres EP, i el 2018 es varen convertir en la primera banda capaç de tocar durant 24 hores seguides, entrant així en el llibre Guinness dels rècords. El seu primer disc, Que vienen, el van publicar el 2015 i els va portar directament a festivals com DCODE o Sonorama Ribera. El seu èxit va continuar amb els seus següents treballs i fins i tot els va recomanar el bateria de Metallica, Lars Ulrich, en el seu programa de ràdio.

El seu tercer disc, Mixtape (2020), entra de ple en el món urbà, a través de col·laboracions amb Rayden, Swan Fyabwoy, El Chojin, IKKI o Taburete. El seu últim llançament, No somos tu p*** banda de pop (2022), va arribar acompanyat d’una nova fita: la realització de la primera gira ecosostenible del rock espanyol, fent ús d’una furgoneta elèctrica.

 

THE GROOVES

The Grooves és una banda femenina de rock ballable, originària de Madrid. Varen publicar el seu primer disc, R3SET, el 2017, amb producció de David Kano (Cycle), i el 2022 van llançar l’últim treball, Heroica, el primer en castellà, que els va produir Juanma Latorre (Vetusta Morla).

El grup barreja bases contundents que segueixen un ritme de disco rock electrònic, amb sintetitzadors i secció de vents. Les seues cinc integrants s’han fet lloc a l’escena nacional per l’autenticitat, però també per la qualitat musical i la posada en escena. Durant els últims anys han recorregut tota la geografia espanyola amb un repertori potent i ballable, tocant a les sales més importants del país i en tota mena de festivals, com Sonorama, Weekend Beach, Interestelar Sevilla, Granada Sound o Gigante, entre altres.

 

ARDE BOGOTÁ

La banda Arde Bogotá es va formar el 2017 i es diu així perquè la seua música va sonar per primera vegada en aquesta ciutat colombiana. Ells, però, procedeixen de Cartagena (Múrcia) i la seua música està influïda per Foo Fighters, Artic Monkeys o Viva Suecia. Rock espanyol, en tot cas, molt rítmic i potent.

El 2021 van publicar el seu primer àlbum La Noche i des de llavors porten girant per Espanya sense parar. En aquest 2023 han publicat el seu segon llarg, Cowboys de la A3, de la mà de Sony Music, que es va llançar el mes de maig passat. La banda la composen Antonio García Vázquez (veu), Dani Sánchez (guitarra i cors), Pepe Esteban (baix i cors) i José Ángel Mercader (bateria i percussió). Tenen una sorprenent versió de ‘Mi carro’, el popular tema de Manolo Escobar.

 

IVÁN FERREIRO

Iván Ferreiro (Vigo, 1970) és un cantant i compositor que, al costat de Paco Seren, va fundar la mítica banda gallega Los Piratas, una de les més influents del pop rock espanyol dels anys noranta. Va romandre en ella fins a la seva dissolució, el 2003, iniciant després una carrera en solitari plagada d’èxits i que l’ha portat a col·laborar amb alguns dels més grans artistes del país en el segle XXI, com Enrique Bunbury, Antonio Orozco, Quique González, Xoel López o Santi Balmes (Love of Lesbian), entre molts altres.

Va publicar el seu primer àlbum el 2005, sota el títol Canciones para el tiempo y la distancia, acompanyat del seu germà Amaro. A aquest van seguir Las siete y media (2006), Mentiroso, mentiroso (2008), Picnic extraterrestre (2010), Confesiones de un artista de mierda (2011), Val Miñor-Madrid: Historia y cronología del mundo (2013), Casa (2016), la banda sonora de la sèrie ‘Fariña’ que inclou múltiples versions i es titula Fariña Misturas (2018), Cena recalentada (2018) i el recopilatori 15 años entre canciones para el tiempo y la distancia (2019). En aquest 2023 ha llançat Trinchera Pop, amb deu nous temes.

 

DESPISTAOS

La banda de rock Despistaos és originària de Guadalajara i va ser fundada el 2002. Inicialment el seu so estava fortament influït pel rock urbà espanyol, encara que a partir del segon disc, Lejos (2006), comencen a deixar enrere aquest plantejament inicial i s’orienten cap a sons més comercials, com el pop punk estatunidenc, pop rock, powerpop i fins i tot rock alternatiu.

Està format per Daniel Marco Varela, José Krespo, Lázaro Fernández i Pablo Alonso Álvarez. Té en el seu haver una dotzena d’àlbums, amb cançons que ha corejat mitja Espanya a festivals i sales de concerts. ‘Física o química’, per exemple, té 50 milions de reproduccions eaSpotify. El seu últim disc, Ilusionismo, es va publicar l’any passat i conté onze cançons.

 

JOVEN DOLORES

David Serra (veu) i Joan Barbé (guitarra) porten anys demostrant ser dos dels músics més inquiets d’Eivissa. Joven Dolores és el seu projecte més recent de indie rock i va néixer el 2019, després de obtenir grans èxits primer amb Statuas de Sal, el grup de rock més aclamat de l’illa en el període de transició entre els segles XX i XXI, i després amb Projecte Mut, formació de folk rock en català, que va triomfar a Balears i Catalunya, participant també en festivals de tot el món. Barbé, a més, és juntament amb Omar Gisbert l’impulsor del projecte Ressonadors, que versiona temes tradicionals del folklore eivissenc, i de Magrana Studios.

Al talent de tots dos s’uneix una potent base rítmica amb Frederic Torres al baix i Joan Carles Marí a la bateria. Joven Dolores constitueix una ferma aposta pel directe i el seu nom ret homenatge a la barcassa que antany feia el trajecte entre Eivissa i Formentera. Amb la publicació de cada nou disc, la banda ha protagonitzat extenses gires per tot el país i el seu primer àlbum, Galopa los días (2019), va arribar a situar-se en el Top 15 dels més venuts a iTunes la primera setmana de llançament. El seu tema ‘Sé que estás ahí’ va ser la banda sonora a la sèrie de TVE ‘Diarios de Cuarentena’, emesa per La 1 durant la pandèmia, amb més un milió d’espectadors per capítol. Després d’aquest primer treball, van publicar Un segundo (2021) i Querido impulso (2023), amb el qual continuen girant per tot el país.

 

MIKEL ERENTXUN

Mikel Erentxun, cantant, guitarrista i compositor veneçolà, encara que establert a Euskadi des de la infància, va crear al costat de Diego Vasallo i Juan Ramón Viles una de les bandes més famoses de la història del pop espanyol: Duncan Dhu, que va romandre activa de 1984 a 2001 i de 2013 a 2016, aconseguint èxits tan populars com ‘Cien gaviotas’, ‘Esos ojos negros’, ‘Una calle de París’ o ‘Jardín de rosas’.

El 1992, sense cap mena de pretensions, va iniciar una carrera en solitari en publicar el disc Naufragios, que va tenir tal èxit que, d’alguna manera, el va obligar a seguir. Des de llavors, ha publicat una altra dotzena de treballs, a més d’alguns recopilatoris i directes. En el seu últim disc, Amigos de Guardia, repassa els seus èxits en solitari i amb Duncan Dhu, compartint micro amb Bunbury, Coque Malla, Andrés Calamaro, Amaia, Santi Balmes, Anni B Sweet, Eva Amaral, Quique González, Diego Vasallo, Iván Ferreiro o Maika Makovski, entre altres.

 

ALBA RECHE

Nascuda a Elx el 1997, Alba Reche va adquirir gran notorietat en participar a la desena edició del popular concurs televisiu Operación Triunfo, el 2018, quedant a les portes de la final. Després de sortir del programa de TVE, va iniciar una reeixida carrera, que destaca per l’elegància i personalitat dels seus projectes. Ha publicat dos àlbums, Quimera (2019) i La pequeña semilla (2021), que han estat qualificats com a rodons per alguns crítics.

A més, amb les seues col·laboracions, molt ben escollides, ha aconseguit grans èxits, com per exemple amb el tema ‘Santos inocentes’, al costat de la banda femenina Ginebras; ‘La Posada’, amb Sebastián Cortés; ‘Moonlight’, amb Cruz Cafuné; ‘Diamante’, amb Baiuca, o ‘Todo mal’, amb Walls. El 2022 va publicar l’EP Honestamente triste, que inclou cinc cançons, entre elles ‘No cambies tu andar’, amb dos milions de reproduccions a Spotify. Amb les seves col·laboracions, no obstant això, ha aconseguit 10 o 20 milions de reproduccions.

 

CASINO MONTREAL

Casino Montreal és una banda de Ponferrada (El Bierzo), formada recentment i integrada pels germans Miguel (veu) i Elías Rivas (veu i guitarra), Marcos Pardo (guitarra), Sam Briz (baix), Pablo Guerra (efectes) i Mauro Otero (bateria). Cadascun d’ells porta a l’esquena més d’una dècada d’experiències en els escenaris.

Hereva de la banda The Morgans, desapareguda el 2022 pel desgast dels anys i la necessitat de donar un nou rumb a la seua música, els seus integrants van posar en marxa Casino Montreal, que té com a principal novetat el pas de l’anglès al castellà. En breu llançaran el primer àlbum, El hombre excepcional, gravat a l’estudi El Castillo Alemán per Carlos Hernández (Leiva, Viva Suecia, Carolina Durante, Los Planetas). Inclourà nou temes de indie rock, amb lletres implacables i contundents bases rítmiques, del qual ja s’han llançat tres senzills.

 

KUVE

Kuve és una banda d’indie rock nascuda a Madrid el 2009 i liderada per la cantant i compositora Maryan Frutos. Notable vocalista i germana petita de Sean Frutos (cantant de Second), va creuar idees per Internet amb Carlos Otero, un músic peruà establert a Espanya després de desenvolupar la seua carrera a Mèxic. Les primeres gravacions, el 2010, van conformar una demo de nou cançons, que va ser presentada en acústic per tota la geografia espanyola, sorprenent per una posada en escena que ja era potent.

El 2012 grava el seu primer LP, Regresión, sota la producció de Raúl de Lara (Second, Varry Brava, Izal), que va tenir un gran acolliment i li va permetre girar per múltiples sales i festivals de tot el país. Amb el temps, inicia una nova fase, incorporant guitarres potents, sintetitzadors, bases contundents i modulant una veu que ara oscil·la entre el soul i el rock. D’aquí sorgeixen nous treballs, com Kuve 3.0 (2016), Castillos de fuego (2019) i Castillos de Neón (2021).

 

TESSA

Tessa és el duo que formen Tessa Amezaga i Humber Cavada (Comandante Twin, Sayonara Baby i Mademoiselle Delirio). Tessa i Humber han crescut junts durant anys i el seu amor per la música els va portar a muntar aquest nou projecte, amb el qual ja van publicar un senzill l’any passat, ‘Colores estraños’. El 2023 han llançat el segon, ‘Astronauta’, que parla sobre la sensació de sentir-se perdut i sense rumb.

Aquest últim senzill ha estat produït per Pachi García Alis i es va presentar acompanyat d’un videoclip rodat a Radical Estudios (Madrid), amb producció d’Arde Visual. Representa amb imatges aquesta angoixa a la qual es fa referència a la cançó.

 

DEPEDRO

Jairo Zavala, l’home amagat darrera el personatge de Depedro, va néixer a Madrid el 1973, criant-se i creixent entre els barris de Aluche i Carabanchel. Va aprendre a tocar la guitarra de manera autodidacta i amb Javier Vacas va fundar el grup La Vacazul, amb el qual va gravar cinc discos. Posteriorment, va arribar a manejar sis grups al mateix temps, compaginant el directe amb col·laboracions d’estudi amb bandes com Amparanoia.

Després de conèixer al grup estatunidenc Calexico, va acabar integrant-se en ell i girant per Amèrica. La seua carrera en solitari, ja sota el nom de Depedro, la inicia el 2007 amb el suport de Vetusta Morla, que el convidava a tocar en els seus concerts. Amb nou àlbums publicats, sent els últims Máquina de Piedad (2021) i el directe Antes de que anochezca (2022), aquest cantautor destaca pel llenguatge subtil i la cura de les cançons, així com l’aire conceptual, amb el qual es consolida com un dels més reconeguts artistes del panorama nacional.

 

SHINOVA

Shinova és una banda de rock i un dels grups espanyols de major i més creixent èxit dels últims anys. La seua música ha evolucionat des del metal i el hard rock, en els seus inicis, al pop i el rock alternatiu. Són originaris de Bérriz (Biscaia) i la conformen Gabriel de la Rosa (veu), Daniel de la Vall (guitarra), Erlantz Prieto (guitarra), Ander Cabello (baix) i Joshua Froufe (bateria).

El grup va saltar al panorama nacional el 2016, amb el seu quart àlbum, Volver, amb el qual van recórrer sales i festivals per tot el país. Després va arribar Cartas de Navegación (2018) i just abans de la pandèmia varen poder gravar La Buena Suerte, que van llançar el 2021 i a la setmana ja s’havia convertit en número 1 en vendes. El van dur a terme en els estudis madrilenys Sonobox, amb Manuel Colmenero als controls i sota el segell Warner Music.

 

ANABEL LEE

Aquest trio català, format a Terrassa per Víctor Mejías (veu), Albert Perdices (baix) i Jordi Orellana (bateria), va néixer el 2019 amb l’objectiu de descarregar les ments inquietes dels seus integrants. Les seues influències van des del punk britànic al noise, passant pel new wave i el punk rock. Les seues versions de ‘Comprada’ de Marisol o de ‘Enchochado de ti’ de Don Patricio, portades al seu personal punk-pop, de seguida varen cridar l’atenció.

Al començament del 2021 van publicar Anabel Lee, el primer àlbum homònim, que inclou cançons com ‘Cabezas de cartel’, ‘La mejor canción del año’ o ‘Deberías estar conmigo’. El grup diu fugir d’etiquetes, creant un so propi que exhibeixen en un directe esquinçador, que, en les seues pròpies paraules, no és “indie ni punk”, sinó “una concentració brutal d’energia”.

 

LA BIEN QUERIDA

La Bien Querida és Ana Fernández-Villaverde (Bilbao, 1972) i va començar la seua trajectòria artística com a pintora, per a acabar triomfant rotundament en la música. El seu primer disc, Romancero (2009), va ser elogiat per molts dels músics més prestigiosos del país i va suposar un veritable xoc en el panorama nacional. Després de múltiples àlbums i jugades discogràfiques, com el triple EP que va conformar el tríptic Premeditación, Nocturnidad y Alevosía (2016), de les quals sempre ha sortit airosa, la seua carrera només pot qualificar-se com una de les més sorprenents i reeixides de les últimes dues dècades.

Ana també ha compost i arreglat temes per altres artistes i les seues cançons conformen la banda sonora de múltiples produccions audiovisuals, com les sèries de televisió ‘La casa de las flores’, ‘Élite’, ‘Vida Perfecta’, ‘Express’, ‘Todo lo otro’ o ‘Paquita Salas’, apareixent fins i tot en persona en aquesta última. La seua cançó ‘Muero de amor’, acompanyava la campanya de Loteria del Dia de Sant Valentí. L’últim àlbum que ha publicat, Paprika, va sortir l’any passat i conté onze temes. Les seues cançons tenen milions de reproduccions a les plataformes de streaming.

 

YESTERDAYS YEAHS

La banda xilena-argentina Yesterdays Yeahs la van fundar els músics Roberto Ibañez i David Molina, tots dos originaris de la ciutat de Concepción (Xile). Després d’establir-se a Eivissa i integrar en la formació al Dj argentí David Melo, el trio va començar a gravar durant 2019 una col·lecció de cançons que van donar forma al seu LP de debut Estallando desde el océano, publicat aquest 2023 a les plataformes digitals.

Amb un so rocker, directe i influït per la psicodelia i l’indie, el disc conté onze cançons carregades de robustos riffs de guitarra i bateries hipnòtiques que atrapen a qui ho escolta. Les referències a l’indie rock de principi de segle es deixen veure des dels primers segons, però han estat barrejades amb altres ritmes, textures i instruments, generant una proposta nova i única que construeix la identitat d’aquesta agrupació. Va ser gravat, barrejat i masteritzat per Daniel Donaires a Holly Bites Studios (Eivissa).

 

CARTELL OFICIAL SONORAMA GOES TO IBIZA 2023