Encara cueja la ressaca de la IV edició del Rock Island Festival, que es va celebrar dissabte passat a l’exterior del recinte de Caló de s’Oli, amb un ambient espectacular i una assistència de centenars de persones. El festival havia d’haver-se dut a terme a primers d’abril, però, per motius de programació, no es va poder desenvolupar en la data prevista i es va traslladar al 13 de maig. Uns dies abans d’aquesta segona data, la predicció meteorològica anunciava tempestes durant tota la jornada, motiu pel qual va tornar a ser traslladat a la festivitat de Sant Joan. I a la tercera va ser la vençuda i, a més, a la grossa.

La festa va començar a les 16 hores, amb un calor sufocant i el públic aferrat a l’ombra del lateral on també es situava la barra del bar, mentre sonava el rock americà que anava punxant Betterman Dj, que ja és un imprescindible del festival i que, com sempre, va accelerar el ritme des del primer tema. Al voltant de les 17,30, es va pujar a l’escenari la banda de més recent creació de l’esdeveniment, la local Cotton Cactus, que va sorprendre a tots per la qualitat de les seues versions, transitant per gèneres com blues, rock and roll, country i bluegrass. Sílvia San (guitarra acústica i veu), José David Cruz (harmònica i guitarra elèctrica), Dennis Herman (dobro), Sara Arribas (baix) i P. J. González (bateria) van suar la cansalada a l’escenari, però la seua actuació va merèixer molt la pena. Molt grans!

La segona banda a intervenir van ser Alber Solo & The Firebirdblues, que van oferir un potentíssim rock elèctric, tan contundent que es mastega. Alber és un magnífic guitarrista i cantant, però també composa i va delectar al públic amb moltes de les seues creacions, esquitxades amb clàssics del blues més elèctric de mestres com Albert King i altres. El grup és un power trio i el formen, a més de Alber Solo (guitarra i veu), Paul Rodas (baix) i Javi Planelles (bateria). Tres músics impressionants i, a més, tres tipus excepcionals que generen bon rotllo allà on van. A la part final del concert van convidar a Soulman Sal a l’escenari, a acompanyar-los amb l’harmònica, regalant al públic un dels moments inesperats de la tarda. Aquesta primera banda forana, procedent de Madrid, va oferir una lliçó de blues i de com tres tipus sols, doctorats en aquest assumpte del rock, es basten i sobren per fondre l’escenari i pujar la temperatura del respectable fins a l’estratosfera.

Els següents en agafar les regnes del festival van ser la banda local Uncle Sal, una de les formacions de rock americà més prestigioses del país, que va tornar a regalar un munt d’emocions al públic amb temes propis i alguna versió meravellosa, com el ‘Call Me the Breeze’, de J. J. Cale, amb la que van emocionar intensament al públic i provocaren que una part fins i tot la coregés. El grup ja porta més d’una dècada sobre els escenaris i està adobat en mil concerts, així que si d’alguna cosa van sobrats és d’actitud i de deixar-se litres de suor a l’escenari. És una cosa que ocorre fins i tot quan fa fred, així que això del dissabte va ser pura passió. La formació està composta per Soulman Sal (guitarra i veu), Ferran Nogués (guitarra), Francis Fastfingers (baix) i Artimus Gabe (bateria), als quals fa un any s’ha sumat l’organista de Hammond Cris Krivoruchko, que aporta encara més contundència rockera a la banda. Com va gaudir el públic! Ferran, per cert, va estrenar una preciosa guitarra Solar.

Per la part final, l’organització del concert es va deixar al segon grup madrileny: els imprescindibles King Sapo, que també van posar a tothom a ballar i a corejar les seues cançons. Si hi ha una cosa que defineix a aquesta banda és la contundència de la seua música, que ells defineixen com “grunge and roll” i que, en essència, impacta els qui no els han vist mai i torna addictes als qui ja els coneixen. La formació està composta per Jesús Trujillo (veu), Andrés Duende (guitarra), José Alberto Solís (baix) i Ramiro Unceta (bateria). Van tocar molts temes del seu últim disc, Sexo en Marte (2022), però també els més celebrats dels seus treballs anteriors, inclòs l’espectacular ‘Niño Gurú’. Quatre tipus genials sobre i sota l’escenari.

Va ser el colofó a una festa més estiuenca del que s’havia previst fa uns mesos, però amb molts amics i una germanor d’aficionats al rock que no va poder generar millor atmosfera i diversió. També va haver-hi Food Trucks i la gent va gaudir molt intensament els concerts, que, tal com estava previst, van concloure al voltant de les onze de la nit. No obstant això, van ser molts els que es varen quedar a la barra, ja en silenci, gaudint fins a la matinada. Un festival, en definitiva, que es reafirma com un dels principals esdeveniments de rock americà a l’illa.

Com és habitual en les festes organitzades per l’Ajuntament de Sant Josep, es van utilitzar gots reciclats que es venien al públic per un euro, amb l’objectiu de no emprar els d’un sol ús i així reduir la contaminació. Es van repartir 500 unitats.

Cal recordar que el Rock Island Festival és un certamen impulsat per l’Ajuntament de Sant Josep i l’Associació Cultural Great River Road, amb la col·laboració de Can Jordi Blues Station, Ibiza 5 Sentidos, Joan F. Ribas Fotografía, Pinturas Real i Colores de Bes.

A continuació, una col·lecció d’imatges fetes per Joan F. Ribas durant el festival: