Primer àlbum del projecte de música neoclàssica Felt Oxytocin, format a Eivissa pel pianista Samuel Pérez i el violoncel·lista Carlos Vesperinas. És autoproduït i el varen llançar en format vinil, a més de publicar-lo a les principals plataformes de música per streaming. Als seus instruments habituals s’hi sumen sintetitzadors, electrònica, percussió i múltiples efectes, creant un univers musical únic que navega entre el clàssic i el contemporani.
Per a la producció varen comptar amb Nacho Mur com a enginyer de so, aportant les guitarres en algunes cançons, i amb les il·lustracions de Cristina Reina, que sol acompanyar-los en els espectacles creant il·lustracions en directe. Aquest treball fins i tot incorpora sons gravats a l’exterior, com a aigua corrent o joncs bressolats pel vent, que varen trobar al Parc Natural de Las Lagunas de Ruidera (Castella-la Manxa), on varen anar a la recerca d’inspiració.
El títol al·ludeix als espais situats entre llacunes, connectades a través de cascades i rierols de manera visible, però també a través d’afluents subterranis. El so de l’àlbum, a més, oscil·la al voltant del violoncel i del piano Felt, que dona nom al duo. Aquest últim destaca per la tonalitat envoltant, esmorteïda per una capa de feltre que es col·loca entre les cordes i els martells.