Niña Polaca i Killer Barbies, en el segon concert de Dorado Live shows

Segon concert de la temporada 2024 de Dorado Live Shows, que organitza la cadena Concept Hotel Group, dirigida per Diego Calvo, i que protagonitzen dos bandes de gran prestigi en el panorama nacional: Niña Polaca i Killer Barbies. El recital es celebra en el recinte Venice Bay de Cala de Bou, annex als hotels Paradiso Art Hotel i Grand Paradiso.

Niña Polaca és una banda madrilenya-alacantina de indie rock formada el 2018 pel cantant i compositor Álvaro Surma (Surma) i el baixista i també compositor Alberto Rojo (Beto), que es varen conèixer en compartir edifici en el madrileny carrer La Palma (Malasaña). Es varen ajuntar els coneixements musicals i de gravació de Beto, amb la força vocal i l’inconfusible estil de Surma, donant vida a un projecte al qual de seguida s’incorpora Kobe, també compositor i bateria del grup.

Després d’un viatge grupal per carretera a Polònia, decideixen batiar-se Niña Polaca, nom amb el qual ja ofereixen els primers concerts al setembre d’aquest mateix any, incorporant-se també a la formació Sandra Sabater, cantant i guitarrista de Ginebras. El seu repertori oscil·la del pop cap al garatge, rememorant la música madrilenya dels anys 80.

Autors de ‘Madrid sin tí’, autèntic himne underground, varen començar a omplir les sales amb una música enèrgica que convida al públic a ballar i corejar. El 2020 llancen el seu primer àlbum De la línia 10 al Sol, amb 17 cançons. El següent, Asumiré la muerte de Mufasa, es publica el 2021, després de gravar-lo amb un important canvi en la formació. Sandra decideix centrar-se exclusivament en el grup Ginebras i s’incorporen Claudia Zuazo (teclats) i Rubén Manchón (guitarra). El 2023, amb els mateixos components, publiquen Que adoren tus huesos, amb 14 temes.

Killer Barbies

Killer Barbies ja és una banda mítica del undreground hispà, amb clares influències de Ramones, Misfits, Sex Pistols i Ronettes, i cançons cantades per una veu femenina a velocitat anfetamínica, tal com descriu el crític Carlos Moral. La varen formar a Vigo Silvia Superstar (compositora i cantant) i Billy King (lletrista i bateria), i varen irrompre el 1995 en l’escena musical independent, fent-se de seguida un buit a festivals nacionals i europeus. En aquests primers anys fins i tot varen arribar a fer una gira per Alemanya amb Iggi Pop i a Nova York varen compartir cartell amb els seus grans ídols, The Misfits.

Després de gravar quatre àlbums d’estudi, Dressed To Kiss (1995), Only For Freaks (1996), Big Muff (1998) i Sin Is In (2003), així com diversos recopilatoris, varen decidir protagonitzar una pel·lícula homònima dirigida per Jess Franco. Després de donar-se el gust de tocar en el mític CBGB novaiorquès, varen optar per un perfil més baix, encara que sense deixar d’oferir actuacions esporàdiques. El 2020, no obstant això, tornen a tope i publiquen un nou àlbum, Vive Le Punk, tornant amb major assiduïtat als escenaris, amb una banda renovada, però amb les mateixes essències: guitarres potents, ritmes fanfarrons i frenètics, i la dolça i insinuant veu de Silvia.