Marlena, Tu Otra Bonita, Statuas d Sal, Anni B Sweet, Peter Colours i Anabel Lee, a Venice Bay

El recinte Venice Bay, de Concept Hotel Group, i la zona exterior de l’Auditori Caló de s’Oli acullen el 2 i 3 d’octubre la VI edició del Festival Sonorama Ribera Goes to Ibiza, que comptarà amb la participació d’un total de 13 grups de tot el país i algunes activitats paral·leles. Aquesta jornada a Venice Bay ofereix les principals actuacions del cartell: Anabel Lee (17,00 hores), Peter Colours (18,05), Anni B Sweet en acústic (19,15), Statuas d Sal (20,30), Tu Otra Bonita (21,45) i Marlena (23,00).

El programa alterna una jornada gratuïta de concerts a Calo de s’Oli, amb aquest segon dia amb entrada, que es desenvolupa al recinte Venice Bay, situat després del Paradiso Ibiza Art Hotel, al carrer Lugo. En tots dos espais hi haurà també food trucks i barres. Les activitats complementàries tenen lloc a l’Hotel Gran Paradiso, situat a la illa de cases contigua. Les localitats de pagament poden adquirir-se a la pàgina web del certamen, on els aficionats de fora de l’illa també poden reservar estades. L’entrada per a la jornada del dissabte a Venice Bay costa 45 € (30 € els residents).

Sonorama Ribera és un festival de música indie que des del 1998 es celebra el mes d’agost a la localitat burgalesa d’Aranda de Duero, organitzat per l’associació cultural Arte de Troya. Des del 2021 i en col·laboració amb la cadena hotelera eivissenca Concept Hotel Group, compta amb una versió eivissenca, que es desenvolupa a la zona turística de Cala de Bou. En ella participa una representació dels grups que protagonitzen el cartell d’Aranda de Duero. El certamen té el suport de l’Ajuntament de Sant Josep, Sant Josep és Música, el Consell Insular d’Eivissa i Turismo de Ibiza.

INFORMACIÓ SOBRE ELS GRUPS

MARLENA

Marlena

Marlena, originari de Madrid, és considerat un dels duos pop més icònics i brillants del panorama actual de l’indie a Espanya. El seu impacte en la música pop és recolzat per èxits com ‘Me Sabe Mal’ (triple disc de platí), ‘Gitana’ (disc de platí), ‘Muñequita de cristal’ (disc d’or), ‘Bailamorena’ (disc de platí) i ‘Último Baile’ (disc d’or), els quals han aconseguit un ressò extraordinari a les plataformes de streaming. Amb més de 1,6 milions d’oients mensuals (900.000 només a Spotify) i més de 316 milions de reproduccions acumulades, es mantenen en el Top 200 d’artistes més escoltats a Espanya a Spotify.

El formen Ana Legazpi (veu i composició de les lletres) i Carol Moyano (guitarra, composició de les melodies i producció), i porten ja anys en els cartells de festivals tan coneguts com Arenal Sound, O Son Do Camiño, Ribera Sound, Holika Fest o Morriña Fest, a més de protagonitzar múltiples sold out per les principals sales de les grans capitals del país. El seu àlbum Entre cuatro paredes y una verdad (2024), que explora les fases emocionals del dol amorós, va aconseguir el Top 4 de vinils i el Top 14 d’àlbums a Espanya. L’any passat varen llançar l’EP La Victoria, amb el qual continuen girant aquest 2026 amb el seu ‘Pies sin plomo Tour’.

TU OTRA BONITA

Tu Otra Bonita

Tu Otra Bonita va néixer a Madrid el 2008 i avui dia constitueix un dels grups musicals més reeixits de quants fusionen el pop i l’indie amb la rumba i el flamenc, produint un so fresc i de carrer. Actualment els seus components són Héctor Lacosta (veu i composició), Félix Vigara (guitarra) i Alberto Vallecillo (percussió i cors), encara que en els concerts compten amb una formació més ample en la qual també estan Fico Cámara (bateria) i Pablo González (baix).

Després de rodar anys pels escenaris, el 2013 per fi publiquen el primer treball, Solitario Hombre Escoba, produït per José María Rosillo i gravat en directe. La seua evolució, fruit d’una vida en constant gira, ha estat gradual, a base de ritmes frenètics, somriures i concerts on el públic no para de ballar aquest subgènere que ells denominen funkyloo, navegant per la rumba, el reggae, l’arrel espanyola, el funk o l’indie. Hi ha qui defineix la seua música com una mescla entre Kiko Veneno i Muchachito Bombo Infierno, amb reminiscències de King of Leon. Una unió tan peculiar, en tot cas, que fa d’ells un grup radicalment original. Tenen sis LP publicats, sent l’últim Puta Vida (2025), així com dos EP i munts de singles, i compten amb 438.000 oients mensuals a Spotify.

STATUAS DE SAL

Statuas d Sal

Statuas d Sal és el grup de pop rock sorgit a Eivissa amb major repercussió i projecció fora de l’illa. Després d’un llarg parèntesi, la formació ha tornat recentment als escenaris i ha anunciat la publicació l’any que ve d’un nou disc, Desde la otra orilla, així com la realització d’una gira pel país. Actualment el formen David Serra (veu i baix), Joan Barbé (guitarra), Omar Gisbert (guitarra), Juanma Redondo (teclats) i Fernando Hormigo (bateria). Va néixer a principis dels anys 90 i el 1995 varen guanyar el concurs nacional Imaginarock, portant-los a gravar el seu primer àlbum, Estatuas de Sal, que va editar Avispa (Extremoduro, Mägo de Oz).

Amb el canvi de segle, varen llançar diversos treballs autoproduïts, com La Onda Inestable (2000), Fácil (2003) i Siempre que ocurre lo mismo sucede igual, pero de distinta manera (2006), fins que el 2007 varen guanyar un altre concurs de repercussió nacional organitzat per Cadena 100, Vodafone i Sony BMG. Fruit d’aquell premi va sorgir Pies Dulces (Sony BMG, 2007), que els hi va produir el gran Fernando Montesinos (Pereza, Hombres G). L’àlbum va fer història en la música espanyola, a més de per el seu gran èxit, per ser el primer a publicar-se únicament en format digital, actuant al costat d’altres artistes al Palau dels Esports de Madrid davant més de 15.000 persones. Després d’Un día es un día (2010) va arribar una llarga aturada el 2013, amb un concert de comiat que va il·luminar anys després Klosing Fiesta (2017).

ANNI B SWEET

Anni B Sweet

Ana Fabiola López Rodríguez (Màlaga, 1987), més coneguda com Anni B Sweet, és una cantautora espanyola. Va iniciar la seua carrera amb lletres principalment en anglès i el seu estil, suau i melancòlic, beu d’influències que abasten gèneres com el folk, l’indie, el pop i fins i tot la psicodelia. Amb set anys ja componia cançons i, després de mudar-se a Madrid, va començar a fer concerts per petits clubs de la capital, a partir del 2008. Va gravar la primera maqueta amb Javier Doria (The Melocotons) i el productor i músic Brian Hunt (Templeton, Half Foot Outside), aconseguint guanyar el concurs de maquetes de la revista Mondosonoro, amb gran difusió a internet.

El nom Anni B Sweet se li va ocórrer quan creava el seu perfil a Myspace, al mateix temps que escoltava el clàssic de Chuck Berry ‘Johnny B. Goode’. El 2009 va fitxar pel segell independent Subterfuge Records i va començar a realitzar concerts per tota Espanya, encara sense un àlbum publicat. Entre les primeres col·laboracions destaca la que va realitzar amb Antonio Vega, qui la va convidar a obrir un dels seus concerts a València. Des del començament de la seua carrera, diverses marques publicitàries s’han interessat per ella, a conseqüència dels valors que transmet. Aterra a Eivissa a les portes de la publicació d’Alegría, el seu pròxim àlbum, després de gairebé dos dècades de trajectòria en l’escena independent. Oferirà un concert acústic acompanyada per guitarra i teclat. Té 333.000 oients mensuals a Spotify, sis LP publicats i munts de singles.

PETER COLOURS

Peter Colours. Foto: Joan F. Ribas

Peter Colours és una de les bandes eivissenques que major presència han tingut fora de l’illa. Influïda clarament pel rock britànic, va romandre activa entre els anys 1996 i 2014, arribant a actuar a Nova York i fins i tot dos vegades en el famós The Cavern Club (Liverpool), on varen néixer The Beatles. La banda reapareix el 2025, en protagonitzar el concert estel·lar de la XII edició del festival Cañas’n’Roll de Sant Josep i una exposició retrospectiva sobre la seua carrera en el marc d’aquest mateix certamen, instal·lada a Can Jordi Blues Station.

Originàriament la varen formar Carlos Roig Trafford (guitarra, veu i composició), Javier Riera, Javi Box (baix) i José Francisco Juan, Guachy (bateria), que combinaven versions amb temes propis de rock. Després de protagonitzar els primers concerts, varen guanyar el Sargantana Rock del 1997, competint amb una vintena de bandes locals i podent viatjar a la seua primera gran cita fora de l’illa: el festival Youthing de Palma, on varen compartir escenari amb Dover, Sunflowers i altres grups. El 2001 varen fitxar a Joan Roig Trafford, germà del cantant, com a guitarrista. El seu primer disc es va dir Tangerine Shot i va sortir al mercat en la primavera del 2003. El 2008 va arribar el segon, Welcome To The Show, gravat ja amb un nou bateria, Xavi Nelson, després que Guachy es mudàs a Astúries. En aquella època també es va integrar un temps en el grup Francis Ribas, actual baixista de Uncle Sal, com a teclista. Al llarg de la seua carrera varen realitzar gires per tot el país i el 2012 gravaren un celebrat videoclip amb una versió de la famosa cançó ‘San Francisco’, de Scott MacKenzie, rodat a ses Salines.

ANABEL LEE

Anabel Lee

Aquest trio català, format a Terrassa per Víctor Mejías (veu), Albert Perdices (baix) i Jordi Orellana (bateria), va néixer el 2019 amb l’objectiu de descarregar les ments inquietes dels seus integrants. Les seues influències van des del punk britànic al noise, passant pel new wave i el punk rock. Les seues versions de ‘Comprada’, de Marisol, o de ‘Enchochado de ti’, de Don Patrici, portades al seu personal punk-pop, de seguida varen cridar l’atenció.

Al començament del 2021 varen publicar Anabel Lee, un primer àlbum homònim, que incloïa cançons com ‘Cabezas de cartel’, ‘La mejor canción del año’ o ‘Deberías estar conmigo’. Després varen arribar Ganamos perdiendo (2023) i Todas las vidas (2026), acabat de sortir. El grup diu fugir d’etiquetes, creant un so propi que exhibeixen en un directe esquinçador, que, en les seues pròpies paraules, no és “indie ni punk”, sinó “una concentració brutal d’energia”. Actuen a quartet, acompanyats pel guitarrista Vio.