L’ocorregut dissabte passat en el VI Rock Island Festival (RIF) resulta molt difícil de descriure: emoció a dolls, una sobredosi de rock and roll que no va defallir en cap moment i onades de felicitat entre el públic, per la qualitat contemplada, i també entre els músics, per la càlida recepció de la gent.

Les dos bandes de fora, els gallecs Oscar Avendaño & Reposado i els càntabres Hendrik Röver & Los Mítics GTs, varen impartir una lliçó impressionant de rock and roll, sense deixar d’exhibir aquesta actitud que avui es troba a faltar en alguns escenaris. Però és que, a més, la banda local The Moonshine Band ho va brodar i va sorprendre per complet als forans que varen acudir al festival. Els locals ja els coneixen de sobres i sabien del que són capaços.

La festa va començar al Johnny’s Bar, on l’organització del RIF i l’establiment varen programar un preconcert amb Soul Doctor, que va començar a congregar a nombrós públic. La gent va arribar amb ganes i va rebre amb efusivitat el magnífic repertori de la formació local, composta per Matteo Crocetti, destacat guitarrista i veu principal amb un ‘feeling’ sorprenent; Gabriel de Miranda, esquerrà que realitza puntejos a una velocitat endiablada sobre una guitarra de destre; Matthaüs Ullrich, gran baixista i magnífic cantant amb uns aguts impressionants, i Michael Alcaras, bateria amb una tècnica depurada.

El grup va portar cançons que van oscil·lar del blues clàssic a temes de Sting o Black Pumas, entre molts altres, per a acabar amb el clàssic d’AC/DC ‘Highway to Hell’, que va deixar els ànims del públic encesos per al que s’aveïnava més tard.

Ja a Caló de s’Oli, Betterman Dj, des de les 15,30 hores, es va ocupar d’ambientar i que no decaigués la festa des de dalt de l’escenari, amb una potent sessió de vinils, que va prosseguir durant els descansos entre bandes.

A l’hora prevista va donar principi el concert de The Moonshine Band, que aquesta vegada va acudir a l’escenari amb la formació habitual, encara que enriquida. A Seán Mackey (veu, guitarra acústica i mandolina), Dennis Herman (baix i cors), Raúl Moya (acordió i cors) i P. J. González (bateria) els va acompanyar David Keiper, que sempre és requerit per a les grans ocasions, prodigant-se a la guitarra elèctrica i el saxofon.

Varen arrencar amb la seua nova cançó instrumental, ‘La senda fenícia’, composta per tot el grup partint d’una melodia de Raúl Moya, i varen repassar la seua discografia, amb cançons del primer àlbum, Everything’s All Right (2018), i del segon, So Long, Saint Pete (2021). L’auditori va vibrar especialment amb la meravellosa versió de ‘Fisherman’s Blues’, de The Waterboys.

Tenint en compte que una part substancial del públic que va omplir Caló de s’Oli eren músics de rock and roll, hi ha dos coses que resultaven previsibles. En primer lloc, que la barra no donés abast durant gairebé tot l’esdeveniment. I en segon, que hi hagués grans expectatives respecte a l’actuació d’Hendrik Röver, al qual molts consideren un dels guitarristes solistes més dotats del país i de part d’Europa. Röver no sols no va defraudar, sinó que, als temes del seu disc més recent, La Noria (2024), es varen sumar versions de blues de grans mestres que varen deixar amb la boca badada a bona part del personal. Röver és un vell conegut de Sant Josep, ja que va estar al Sant Pepe Rock de 1993 i a la III Mostra de Blues de 2022, amb la potent banda de rhythm and blues Los DelTonos. En aquesta ocasió, per primera vegada a l’illa, va arribar amb Los Míticos GTs, que componen el contrabaixista Goyo Chiquito i el bateria Toño López-Baños. Va ser, efectivament, un bany de country i rock and roll dels que no s’obliden.

La sorpresa va arribar a meitat de concert, quan Oscar Avendaño va pujar a l’escenari a tocar i cantar amb ells uns temes. Al revés era previsible que ocorregués, perquè Röver ha produït els dos àlbums dels gallecs (Burro, el 2015, i Perros Negros, el 2021), i incorpora les seues meravelloses guitarres en algunes cançons, però al final es va produir una simbiosi entre les dos formacions, tant quan varen actuar els càntabres com quan ho varen fer els de Vigo. Això de Röver, en definitiva, va ser apoteòsic.

I quan el seu espectacle semblava impossible de superar, va arribar Oscar Avendaño i Reposado com un cicló de les Rias Baixas, desplegant unes lletres que t’agarren del cor i no el deixen anar. El gallec és un dels rockers més carismàtics que han passat per l’illa i si amb The Bo Derek’s va tornar literalment boig al públic en el seu primer pas pel Rock Island Festival de 2022, amb Reposado va oferir una versió més poètica, però igual d’irrebatible.

El públic, en definitiva, es va assentar a la primera fila des que varen començar a sonar els primers compassos de la imprescindible ‘Pudridero’ i ja no es va moure d’allí. Avendaño, a més, va estar magníficament secundat per dos grans músics: el baixista Andrés Cunha, un tipus que ho toca tot (també és guitarrista i va ser company de Avendaño a Siniestro Total durant quatre anys, exercint com a bateria), i Manu Ares, un percussionista d’allò més fi, que va donar tota la canya requerida des de la caixa i el bombo, i fins i tot més. Quan Hendrik Röver es va pujar a l’escenari, el públic va entrar en un estat d’ebullició.

Va ser un concert impossible d’oblidar. Tal vegada la millor edició del Rock Island Festival fins a la data, perquè tots els grups varen estar esplendorosos. Va rematar la feina Betterman Dj, que va mantenir a la gent a Caló de s’Oli fins a l’hora de tancar. En aquests moments finals, de fet, es va viure una atmosfera familiar, amb els músics que acabaven de baixar de l’escenari departint amb el públic i molts aficionats de fora, que havien arribat de Catalunya, Andalusia i altres regions, per a gaudir d’un cartell que al final es va demostrar imbatible.

Cal recordar que el festival l’organitzen l’Ajuntament de Sant Josep, des de la Regidoria de Cultura, i l’Associació Cultural Great River Road, amb la col·laboració de Can Jordi Blues Station, Ibiza 5 Sentidos, Joan F. Ribas Estudio de Fotografia, Estudi Jazzbo Ricard Bofill, Johnny’s Bar i els Food Trucks de Sa Trugeta, que varen tornar a donar de menjar a tothom de manera excel·lent.

Caldrà anar fent osques al calendari fins a la pròxima edició.

A continuació, una galeria amb imatges de Joan F. Ribas, per ordre més o menys cronològic: