Aquells que freqüentau les llibreries de l’illa, probablement us heu trobat amb un volum impactant de grandària enciclopèdica que té per portada i contraportada un collage format amb retrats de músics de l’illa. El llibre es diu ‘Retro: memòria de la música moderna a Eivissa i Formentera (1950-2020)’, l’ha escrit el conegut periodista de Sant Josep, Pep Ribas, Hereva (Sant Agustí, 1956) i es presenta el dimecres 25 de març, a les 20 hores, al Club Diario de Ibiza.

El llibre, que va sortir a la venda la setmana passada, fa un repàs detallat de la història de les primeres bandes de rock de l’illa i es va estenent al llarg de 70 anys, fins el 2020, passant també per nombrosos aspectes tangencials de la música, com els tècnics de so, les botigues de discos, els estudis de gravació, els periodistes especialitzats, els amos dels bars musicals, les primeres discoteques on es feia música en viu i fins i tot un luthier de guitarres i baixos elèctrics.

El volum l’ha publicat l’editorial Balàfia Postals, amb el suport de l’empresari Pepe Roselló, de Space Beach Club, i està estructurat en 138 capítols il·lustrats amb centenars de fotografies. Entre elles, curiositats tan especials com la reproducció d’una entrada del concert que Bob Marley va oferir a l’illa el 1978, les portades dels primers discos que es varen llançar des d’Eivissa vinculats al turisme i les platges o fins i tot fulls de mà de les primeres sales de concerts.

En Pep Ribas ha concedit una entrevista a Sant Josep és Música, en la qual ha explicat que ‘Retro’ ha estat el típic projecte que neix com una cosa modesta i, sense poder evitar-ho, s’acaba complicant fins a adquirir una grandària enciclopèdica. “El llibre me’l va proposar fer en Pep Pilot, de l’Associació Retro. El nom no té res a veure amb aquest col·lectiu, sinó que respon al fet que és una memòria retrospectiva de la música a Eivissa. En Pilot volia retre homenatge als primers músics de per aquí i recollir el seu testimoniatge abans que fos tard, ja que molts s’estaven anant. L’objectiu era que quedàs una memòria perquè la gent que arribi en el futur pugui saber el que havia passat i de quina manera”.

Per a finançar-lo, varen decidir presentar-li la idea a nen Pepe Roselló. “Vàrem anar a dinar amb ell a principis del 2017, quan acabava de tancar la discoteca Space. A nen Pepe li va agradar la idea i va dir que mos donaria suport, però va afegir que la música és cultura i no podíem limitar-nos a informar exclusivament sobre les primeres bandes, sinó que havíem d’arribar fins l’actualitat. Ostres! En aquest moment vaig pensar que si volíem tirar endavant un projecte així teníem per davant almenys vuit anys de feina. I no em vaig equivocar”.

En Pep es va posar a treballar immediatament, fent entrevistes a dotzenes de músics, sovent a acompanyat per en Pep Pilot. Va conversar amb Es Amics, Es Trons, Los Diana, Nuevos Bohemios, Los Ovnis o The Drinkers, i amb artistes com en Sixto Torres, el Sinatra de Vara de Rei. I cadascun d’ells els hi plantejava nous fils dels que tirar. “En Pep Pilot volia un llibre amb fotos i fàcil de llegir, però anàvem fent entrevistes i amb cadascun que parlàvem descobríem que ens faltava incloure tal cosa o l’altre. Feies una entrevista a un grup i com el procés estava durant anys, de sobte havien tret un nou disc, s’havien dissolt o algun dels seus integrants havia creat una altra banda. No sabíem com acabar el llibre, fins que la naturalesa ens va portar la pandèmia del COVID-19 i el confinament, proporcionant-nos el punt i final”, afegeix en Pep.

El treball, a més d’extens, no ha resultat senzill. “No sols s’ha tractat de fer entrevistes gravades de tres o quatre hores amb els músics i la gent vinculada al gremi, sinó que també hi ha hagut que desenvolupar un llarg treball de recerca. La gent parla de memòria i no recorda les dates, així que cal bussejar a l’hemeroteca i buscar en arxius. En aquest sentit, Sant Josep és Música m’ha ajudat a trobar moltes dades dels grups i projectes musicals més recents. La qüestió és que, fins el 2023, no vaig parar d’escriure i vaig poder per fi lliurar-li el text complet a l’editora, que també ha necessitat d’un temps important per a la maquetació i acabar de rematar nombrosos detalls”. En aquest sentit també destaca el treball de maquetació que ha realitzat el dissenyador i músic Pedro Ortega Escandell, “molt especialment el collage de fotografies que il·lustra les cobertes del llibre, en el qual apareixen els rostres de bona part dels entrevistats”.

“Jo havia cobert alguns espectacles musicals com a periodista local, com algun Sant Pepe Rock i altres concerts fora de la ciutat, però no em dedicava a escriure sobre música, malgrat que sempre m’ha agradat. Si alguna cosa he après fent ‘Retro’ és que podria haver-me dedicat a ser periodista musical”, explica en Ribas. Tal vegada no ho va buscar amb més afany perquè ja tenia coberta la faceta creativa i artística amb la afició per la interpretació teatral.

Un dels aspectes més interessants de ‘Retro’ és la quantitat aclaparadora de curiositats, anècdotes i historietes que conté cada capítol. “Els que destacaria tal vegada són els més extensos, perquè m’han portat molta feina. Especialment el que està dedicat als Estudios Mediterráneo, que van funcionar a Sant Llorenç en els anys 80. Allí varen gravar nombrosos grups espanyols molt famosos en l’època i també alguns internacionals. Vaig començar entrevistant a Dennis Herman, que era l’enginyer de so, i després vaig parlar amb Mariskal Romero, que va ser el director musical durant anys. Vaig haver de recórrer diverses hemeroteques per a completar la informació i aconseguir recopilar el nom de totes les bandes que varen gravar allí”, diu.

“També resulten molt interessants els capítols dedicats al Sant Pepe Rock, a través del testimoniatge d’en Miquel Botja; les diferents etapes del Estiu Jove, de les quals em varen informar en Joan Verdera i en Carlos Hernández, la història del grup Uc, les xerrades amb en David Serra i en Joan Barbé; en Pino Sagliocco i el Festival Ibiza 92, Can Jordi i tots els grups que han sorgit o passat per allí, i en Javier Vargas, que va tenir la idea de muntar la Vargas Blues Band a Eivissa. I hi ha hagut altres personatges que m’ha encantat entrevistar per la seua extraordinària personalitat. Entre ells, en Tito Zornoza, en Paco Fernández, en Seán Mackey o en Chris González de Les Dalias, entre molts altres”, destaca.

El procés d’elaboració d’aquest volum s’ha dilatat tant en el temps que alguns entrevistats no han pogut veure’l fet realitat. “Se’ns han anat en Nito Verdera, en José Manuel Piña, en Vicent Ribas del Boucala, en Gory Ruiz, en Ramon Bufí, en Joan Faritseu del San Francisco i el Manhattan, o en Joan Tur de la TEF i Ibiza Global Ràdio”, es lamenta. El llibre, però, els hi ret homenatge a tots ells, en deixar testimoniatge de la seua impagable labor per la música produïda a Eivissa.

Un llibre, en definitiva, que impressiona per la qualitat dels textos, l’extraordinària quantitat d’informació que aporta i la riquesa de personatges que desfilen per les seues pàgines. Tot músic de l’illa hauria de llegir-lo perquè compon l’arbre genealògic de quant ha passat amb la música moderna a l’illa.

Pep Ribas, un periodista bregat en la premsa i la ràdio

L’autor de ‘Retro’ s’ha dedicat aquests últims anys a redactar el llibre, però bé podria haver-se ocupat d’escriure la seua pròpia biografia com a periodista. En Pep Ribas es defineix com un periodista circumstancial, que va marxar a Barcelona amb la idea d’estudiar filologia anglesa perquè no es veia treballant de pagès a la finca familiar. En arribar allí, a la facultat estaven de vaga i no es va poder matricular. Mentre decidia què fer, es va trobar pel carrer al periodista de Diario de Ibiza, en Julio Flores, que s’anava a matricular en Periodisme a la Universitat Autònoma, i al final va decidir estudiar el mateix.

En acabar la carrera, el 1982, va començar a treballar a la Cope substituint a nen Nito Verdera com a corresponsal a Sant Antoni, i també a la delegació eivissenca del periòdic mallorquí Última Hora, que lo mateix funcionava que es tancava. Allí va tenir com a cap de redacció a na Concha García Campoy, que posteriorment va entrar en Televisió Espanyola opositant a una plaça de delegada d’Eivissa i Formentera i va acabar presentant els informatius nacionals. En marxar-se na Concha de la redacció d’Última Hora, en Pep la va substituir com a responsable, romanent allí diversos anys.

Quan aquesta delegació va tancar, va marxar a la SER, on muntava les peces, gravava entrevistes, acudia a cobrir rodes de premsa i esdeveniments de tota mena, i presentava l’informatiu local. Després de la SER, va marxar a un nou i il·lusionant projecte: La Prensa de Ibiza, al costat d’en Joan Serra. Els dos tot sols començaren a crear contingut i preparar la redacció per a quan el mitjà es fes realitat. En aquella primera etapa, escrivia perfils i biografies de molta gent de l’illa, per a tenir documentació prèvia al llançament. Diu que la gent desconfiava d’ell com si fos un agent secret, perquè ningú veia els fruits de totes les preguntes que els hi feia.

Anys més tard, quan Diario de Ibiza va adquirir La Prensa de Ibiza, en Pep va marxar a aquest periòdic, on en Joan Serra també feia de director. Va arribar el 1994 i va ser allí fins l’any 2013. Des de llavors, exerceix l’ofici com a freelance amb plena llibertat d’horaris, la qual cosa li ha permès afrontar un projecte tan vast i desmesurat com és ‘Retro’.