Avui s’ha publicat en les xarxes socials i la plataforma YouTube el nou vídeo del grup de folk rock eivissenc Endèmics, amb el tema ‘Deixa anar’, que va guanyar l’última edició del concurs Cançó de Sant Joan, convocat per l’Institut d’Estudis Eivissencs. El videoclip es va gravar a l’estudi Can Savina, de Mp Music Eivissa.

Aquest grup està format per Cristina Marí (veu i guitarra), Josep Cardona (guitarra), Rafel Serra (bateria) i Salva Sanchís (baix) i des del 2022 treballa per a crear cançons en català, que connectin a través del rock amb la cultura local i el públic de l’illa. La música i la lletra d’aquesta cançó és obra de Cristina Marí.

Cal recordar que la història d’aquest grup comença el 2021, quan Josep, el guitarrista, va compondre una lletra amb la seua filla Nuria, sobre una música creada per ell mateix, i varen decidir presentar-la al mateix concurs. Per a fer-la realitat, es va gravar una maqueta en la qual també van participar Jordi Llurba (veu), Andrés Coll (bateria) i el propi Josep (flauta, tambor, castanyoles i guitarra).

Endèmics. Foto: Joan F. Ribas

La cançó es deia ‘Illa de Bes’ i va ser seleccionada per a formar part del disc Flama (2022), amb les millors cançons presentades al concurs. Varen tornar a gravar-la a l’estudi professional de Can Savina (MP Music), amb el prestigiós productor Dennis Herman als controls, comptant amb l’ajuda de Marc Serra (guitarra i baix) i Rafel Serra (bateria), que van acompanyar a Jordi Llurba i Josep Cardona. Poc després es va llançar el videoclip.

Una vegada donat aquest primer pas, Rafel i Josep varen decidir donar continuïtat al grup i varen començar a buscar nous membres. Així va ser com, el 2022, es van sumar Cristina Marí i Salva Sanchís, amb els quals ja van protagonitzar els primers concerts de la banda, a Can Jordi Blues Station i a l’Auditori Caló de s’Oli, on es varen celebrar diferents actes organitzats per l’Institut d’Estudis Eivissencs.

Lletra de ‘Deixa anar’

Què canviaries si ens tornam a conèixer
si la vida no ens duu cap a un carreró sense sortida?
Jo voldria haver dit des des primer dia
que m’agrada estar tota sola quan em falta alegria.

I què em diries si ens tornéssim a veure
després de tots es camins que no vàrem sabre prendre?
Jo et diria que t’enyor i que em va bé a la vida,
que ara puc respirar i que dorm més tranquil·la.

Ara ja no ens cal fer com que no passa el temps,
aguantar l’aire als pulmons
com si véssim una bomba nuclear en explosió.
Ja no ens cal viure amb el pes d’un demà que no va ser,
ja només ens queda fer la vista enrera amb més amor.

Però ho has esborrat tot, i només queden es records de Facebook
i em pregunto si a tu t’apareixeran es mateixos.
I si t’has oblidat també d’aquell dia en què ens vàrem trencar,
del dolor que ens va omplir, de sa olor des café aquell matí.

No seré jo qui apreti el botó per un reset total des viatge,
jo vull enrecordar-me de tot, fins i tot de ses hores més baixes.
Ara sé el que no vull: en nom de l’amor sabotatge.
Ja no pens en el mal que em vas fer, ja no pens en el mal que et vaig fer.

Ara ja no ens cal fer com que no passa el temps,
aguantar l’aire als pulmons
com si véssim una bomba nuclear en explosió.
Ja no ens cal viure amb el pes d’un demà que no va ser,
ja només ens queda fer la vista enrera amb més amor.

Ara ja no ens cal aguantar.
Deixa anar el que no va arribar a ser.
Ara ja no ens cal aguantar.
Deixa anar el que no va arribar a ser.

Ara ja no et cal aguantar,
deixa anar, i confia.