Un dels grans mestres de l’harmònica, el nord-americà Greg Izor, que es va fer un nom a Louisiana després d’establir-se allí per a descubrir i assimilar l’autèntic blues que es toca als Juke Joints, és el cap de cartell de la segona edició del Soul Food Fest. Aquest esdeveniment musical i gastròmic es celebrarà una altra vegada l’Auditori Caló de s’Oli, el pròxim 12 d’octubre, entre les 12 i al voltant de les 19 hores.

La música de Louisiana estarà acompanyada d’un dels plats típics de la cuina cajún: l’arròs jambalaya. Aquesta recepta prové dels francesos que es van establir al sud dels Estats Units després de ser deportats de la regió de Acadia, un territori fronterer entre el Canadà i els Estats Units, pels britànics al segle XVIII. Aquest famós guisat de sabor intens, que s’elabora amb arròs, llagostins, pollastre, salsitxa fumada i diferents espècies, entre altres ingredients, es servirà a l’hora de l’esmorzar a preus populars.

Encara que els fogons estaran en marxa des de primera hora del matí, sota l’atenta vigilància del xef Aitor, un virtuós dels guisats interessat en la gastronomia criolla i cajún, el festival realment començarà sobre les 12 del migdia, amb el rock i el soul potent que sempre punxa Betterman DJ, per a anar escalfant motors.

Betterman DJ. Foto: Joan F. Ribas

Una hora més tard, sobre les 13 hores, arribarà un dels plats forts de la festa i no serà precisament gastronòmic: Kamikaze, el mític grup de rock i rhythm & blues nascut a un magatzem de ses Païsses el 1985, tornarà a pujar a l’escenari 23 anys després de la seua retirada. Els quatre integrants de la banda porten mesos assajant sense descans i recuperant els temes originals i les versions que els van convertir en una de les formacions de major èxit a l’Eivissa dels 80 i 90, amb una legió de seguidors. Sens dubte, serà una trobada molt especial entre aquesta formació i el seu públic, ara amb cabells blancs i alopècia pel pas del temps, però amb idèntic fervor per la música.

Després d’aquest primer concert i amb l’arròs jambalaya ja al punt, es servirà el guisat. A la zona de barra, a més, s’estaran elaborant i oferint altres plats des de les 13 hores. En paral·lel, el públic també podrà gaudir d’un mercat ambulant de vinils, que es muntarà amb la col·laboració de l’Associació Retro.

Greg Izor

Després de la degustació, sobre les 16 hores, arribarà el torn del gran bluesman Greg Izor, tot un esdeveniment per als aficionats eivissencs al blues, que ha estat possible gràcies a que el músic es troba residint un període de temps a Madrid, des d’on realitza gires pel circuit de blues europeu. Izor sortirà a l’escenari en format quintet, amb una banda excepcional amb alguns dels músics del gènere més prestigiosos del país: els guitarristes Martín Burguez i César Crespo, el baixista Christian Morana i el bateria David Barona. La festa es prolongarà tota la tarda.

El festival l’organitzen l’Associació Cultural Great River Road i l’Ajuntament de Sant Josep, i compta amb el suport de Can Jordi Blues Station, Joan F. Ribas Estudi de Fotografia, Colores de Bes i Pinturas Real.

“Seguim al costat d’una fòrmula que busca unir la cultura gastronòmica amb la musical en un festival que porta grans noms de l’escena del blues i el rock i que per enguany incorpora algunes novetats, com la nova àrea gastronòmica”, ha dit la regidora de Cultura i Festes, Cristina Ribas.

Un cantant i armonicista que ha tocat i gravat amb els millors bluesmen

Els crítics de les revistes especialitzades de blues dels Estats Units defineixen a Greg Izor (Vermont, 1979), com una fusió entre l’arena de Louisiana, l’ànima d’Austin i la calor de Chicago. És considerat una de les veus més potents i importants en el món del blues i l’harmònica, i alterna la publicació d’àlbums amb gires en viu.

Greg Izor

Després de criar-se al nord dels Estats Units, a l’estat de Vermont, i apostar per la música com a mitjà de vida, Izor va decidir aprendre la música del sud i es va mudar a Nova Orleans. Allí va conèixer a un dels grans de l’harmònica, en Jumpin’ Johnny Sansone, que es va convertir en el seu mentor i el va ajudar a crear un estil propi. Izor va passar a ser un assidu dels bars de Bourbon Street, el carrer més animat del barri francès, i va aconseguir una residència nocturna al Funky Pirate Club, tocant en molts altres locals de la ciutat. Els caps de setmana, però, els dedicava a aventurar-se pels pantans, a la recerca de Juke Joints on tocar blues fins a l’alba.

En aquesta època, Izor va actuar al costat de Eddie Bo, Jerry ‘Boogie’ McCain, Henry Gray, Wolfman Washington, Oliver ‘La La’ Morgan i Clarence ‘Gatemouth’ Brown, entre altres. Després d’una reeixida carrera a Louisiana, ja amb un important prestigi com a bluesman a l’esquena, va decidir mudar-se a Austin, on va connectar amb altres icones del blues: Pinetop Perkins, Gary Primich, Derek O’Brien, Denny Freeman i Marcia Ball, i va començar a tocar regularment a The Continental Club i Antone’s. També va posar en marxa la seua pròpia banda, The Box Kickers, amb la qual acabaria girant per Chicago i per moltes altres ciutats dels Estats Units i Europa.

Izor ha publicat diversos àlbums: I Was Wrong (2010), Close to Home (2013) i The 13 14 (2016), amb The Box Kickers; Homemade Wine (2017), al costat del guitarrista i també armonicista Marco Pandolfi, o el seu més recent treball en solitari Maureen (2019). A més, ha participat en discos en els quals també intervenen artistes de blues tan coneguts com Bonnie Raitt, Eric Lindell, Mike Schermer, Chris Ruest, Charlie Terrell and the Murdered Johns, Little Elmore Reed Band, Charlie Cruz, Chris Robertson and the Socket Rockets, John Creech, Carson Brock o Bret Coats.

Martín Burguez. Foto: Joan F. Ribas

Respecte als integrants del quintet, cal dir que a l’uruguaià Martín Burguez (Montevideo, 1988) el coneix bé el públic eivissenc, ja que ha realitzat un parell de gires per l’illa i va participar, per exemple, a la III Mostra de Blues de Sant Josep, al juny passat. Es va empoderar com a músic de blues a Buenos Aires, amb la seua banda El Club del Jump, amb la qual va gravar diversos àlbums, i també acompanyant a grans del blues de visita per l’Argentina, com James ‘Boogaloo’ Bolden, trompetista i líder de la banda de B. B. King, Lurrie Bell, Sax Gordon, Kirk Fletcher, Jimmy Burns, Tia Carrol o J. J. Thames. Actualment viu a Barcelona, des d’on realitza gires per tota Europa i actua amb la seua nova banda, Martín Burguez & His Rhythm Combo, un sextet amb músics de primera fila. També forma part de la nova formació del prestigiós saxofonista Dani Nel·lo.

César Crespo. Foto: Joan F. Ribas

César Crespo (Madrid, 1980) és un habitual del circuit de blues madrileny i des de 2019 també de l’illa, on sol actuar tots els anys a llocs com Can Jordi Blues Station. L’any passat ja va protagonitzar la primera edició del Soul Food Fest, actuant al costat del gran mestre del dobro Chino Swingslide. La seua carrera va començar al barri madrileny de Suances i allà pel 2002 va formar una banda de punk-rock underground anomenada Vice & Vanity. Després va recórrer part d’Europa i els Estats Units actuant a sales alternatives i edificis okupados com a baixista del grup de punk Opus Dead. El que li agradava, no obstant això, era el blues. Després de passar un temps a la famosa Tonky Blues Band va muntar el seu propi grup: César Crespo & The Pinball’s Blues Party, un sextet clàssic amb el qual continua actuant i amb el que ha gravat dos discos: Guitar Player (2014) i Give Me Time! (2016).

Christian Morana. Foto: Joan F. Ribas

L’argentí Christian Morana també resideix a Madrid i és un dels baixistes fixos dels locals de blues de la ciutat. Acompanya a innombrables guitarristes, entre ells, Martín Burguez i César Crespo, amb els quals sol viatjar a Eivissa durant les gires per l’illa. Fins i tot va formar part de la banda Martín Burguez & El Club del Jump a l’Argentina. A més d’actuar amb grans mestres del blues, com Jimmy Burns, James Bolden, Tia Carroll i Slam Allen, entre altres, realitza una important labor de producció discogràfica, audiovisual i de concerts, sempre vinculada al blues.

David Barona. Foto: Joan F. Ribas

L’asturià David Barona, per altra banda, és un dels bateries més prestigiosos de quants resideixen a Eivissa. Maneja múltiples gèneres musicals, però està especialment dedicat al blues i el jazz. Nombrosos artistes de prestigi, com Macaco o el grup The Electric Blue, el busquen sempre que venen a l’illa i també organitza el cicle de blues ‘The Thrill is Here’, que es programa al Teatro Ibiza. Per allí ja han passat figures com el propi Martín Burguez, Luis Fuente (El increíble Pájaro Metálico), José Luis Pardo o Betta & Sanpa, als quals David acompanya a la bateria. A més, ha actuat amb multitud de grups de l’illa i actualment forma part de Chiclete Jazz, Chimichurri o Yanba, entre altres.

Kamikaze, una banda capaç de retornar al públic a l’Eivissa dels 80 i 90

Un dels grans atractius d’aquesta edició del Soul Food Fest és el retorn de Kamikaze, una de les bandes de rock més populars de l’illa. Encara que va néixer com a banda de heavy metal, al poc temps va derivar cap al rock i el rhythm & blues. El quintet original va anar evolucionant i va arribar a comptar amb nou músics, en incorporar diversos vents. La formació actual la composen quatre membres originals de la banda: Rafael Parra (veu i harmònica), Toni Vicens (guitarra), Pedro Montero (baix i cors) i José Miguel Carlos (bateria i cors).

Kamikaze 2022

Encara que als anys 80 ja van protagonitzar nombroses actuacions, la popularitat de Kamikaze va créixer als 90, especialment després de guanyar la tercera edició del popular concurs Estiu Jove, el 1992. El grup ja ho va intentar en 1990, quedant finalista, i el triomf en aquella tercera edició els va suposar la possibilitat de gravar alguns dels seus temes, juntament amb el grup finalista, Arròs’n’Peix. En aquesta època el panorama musical pitiuso el conformaven grups com Falsa Alarma, Rock a Vila, Bourbon, Cannabis, Passion, Clímax, Eight Balls, Batallón de Castigo, Spioks, Excremento, Siroco, Viento Saharaui o La Banda del Exceso, entre altres, i Kamikaze era un dels que mai faltaven als cartells dels grans concerts.

Al llarg de la seua vida com a grup van actuar a múltiples festes patronals, com Sant Agustí, Puig d’en Valls i, per descomptat, Sant Antoni, on van ser cap de cartell en innombrables ocasions i en altres van exercir com a teloners de grups arribats de fora de l’illa. També van participar al Sant Pepe Rock, a diferents concerts benèfics i fins i tot al macroconcert que es va celebrar el 1992 sota el lema ‘Sí als espais naturals. Salvem ses Salines’.

Al llarg de la seua història van compartir escenari amb artistes tan grans com Inmaculate Fools, Barricada, Celtas Cortos, Kiko Veneno, Manolo García, Dinamita pa los Pollos, Bars o Rock’n’Bordes, entre altres. El 1999, després d’actuar a les festes de Sant Bartomeu, la banda es va dissoldre. Des de llavors només han tornat dos vegades. La primera, enl 2004 per un concert dedicat als grups eivissencs dels 80, que va organitzar l’Associació Cultural Sargantana i que va tenir lloc a la sala Ibiza Marquee de Cala de Bou. Allí també van actuar Falsa Alarma, Rock a Vila, Cas Vicari Blues Band i Límites, tancant el concert la famosa banda madrilenya La Frontera. La segona el 2005, a la nit de rock amb grups locals que es va programar a la carpa del Passeig de ses Fonts durant les festes de Sant Antoni. Llavors van compartir cartell amb Vitrol, Kinblau i Dark Elf.

Per a aquest II Soul Food Fest, Kamikaze ha preparat un repertori amb algunes cançons originals que van ser grans èxits als seus concerts, com ‘Otra generación’, ‘Necesitas más’, ‘Dentro de mí’ i ‘Como puedes ver’, encara que també oferiran versions d’algunes de les seues cançons favorites. Entre elles, ‘Peligrosa María’ de Los Suaves, ‘Chicas de mala fe’ de Esturión o ‘El tren’ de Leño.

Un festival, en definitiva, carregat de feeling i amb moltes emocions.